CAOS CALMOUn senyor amb el seu germà
A la platja, fent xerrades,
Veuen a dues senyores
Lluitant entre les onades.
Malgrat que un home els avisa
Que ja no hi ha res a fer
Ells és llencen mar endins
I la cosa acaba bé.
No els en donen ni les gràcies
I cap a casa se’n van,
Quan arriben ha passat
Una desgràcia molt gran.
La senyora del barbut
Mentre tallava un meló
Ha caigut de la terrassa
I no ha fet res més de bo.
La parella, encara jove,
També tenia filleta,
El senyor, vidu ha quedat,
La nena, mig orfaneta.
El pare té bona feina,
A una empresa amb embolics,
Que vol créixer i fusionar-se
Amb uns ianquis molt més rics.
Colpit per les circumstàncies
La nena porta a l’escola
I ell s’asseu a un banc del parc
Veient com la vida vola.
Allà el van a visitar
Companys de feina amoïnats,
Una cunyada guillada,
El germà i les amistats.
Tots l’abracen i li expliquen
Els problemes laborals,
I sembla que fent tertúlia
Li vagin passant els mals.
Cada dia veu un noi,
Un monument amb un ca,
I va a menjar-se el menú
A un xiringuito que hi ha.
El germà, molt ben plantat,
Fa de model de texans,
és un tiet de molt bon rotllo
Que té també moltes fans.
Un dia, casualitat,
Coneix la senyora aquella
Que el seu germà va salvar
Pels racons de la mar bella.
La dona el va veure al banc
I així sap que el seu marit
Volia que s’ofegués
Aquell dia maleït.
L’home retorna a la platja,
A l’indret de l’accident,
Amb la filla que és un sol
I ell també sembla content.
I una nit se li presenta
La senyora remullada
I hi ha una tòrrida escena,
No sé si certa o somniada.
Torna al banc d’allà l’escola,
Ve un senyor molt principal,
Que amb ell manté una conversa
Misteriosa i tal com cal.
Li ofereixen de ser kefe
A l’empresa fusionada,
I ell diu que així està molt bé
I que aquell banc ja li agrada.
Però com que ha dit a la filla
Què vol quan vingui Nadal,
La noia, que és molt seriosa
En lloc de voler un regal
Li fa: Papa, ja està bé,
Les nenes em fan barrila,
No m’esperis al carrer
Que jo ja estic més tranquil·la.
I en el seu cotxe se’n va,
Cap a casa conformat
Mentre sona una cançó
I aquest conte, s’ha acabat.
2 comentaris:
no venen gaires ganes d'anar a veure la peli aquesta.Ai! des que en MARIANO OZORES ES VA RETIRAR EL CINEMA JA NO ÉS EL QUE ERA.
Francesc, jo he fet barrila, però la veritat és que em pensava que encara m'agradaria menys, passes una bona estoneta, és una peli on no s'esdevé gaire res i que s'aguanta pel protagonista, Moretti. A més, veiem tan poc cinema italià que fins i tot em va fer il·lusió sentir aquest idioma. Mirant el panorama de la cartellera, crec que és del millor que hi ha, fixa't!!!
Publica un comentari a l'entrada