Avui tinc l'honor de ser artista invitada a l'excel·lent blog Mis fotos de Madrid, que és molt i molt més que fotografies, per cert. Ja he explicat a La Panxa del Bou en alguna ocasió els meus viatgets juvenils a Madrid, ciutat que sempre m'ha encantat, la veritat i Miguel, d'aquest blog, està recollint ara testimonis que amollin visions de la seva ciutat per part de gent forastera. No repetiré aquí ara la història que explico allà, doncs en d'altres ocasions ja l'he escrita per aquests verals, amb més o menys detalls. L'autor del blog ha tingut l'amabilitat de incloure-hi unes fotografies pròpies a més d'un parell de meves i jo he trobat aquesta visió antiga de la Granvía sarsuelera. Em sembla que de vegades em miro la novel·la Amar en tiempos revueltos per poder gaudir de les imatges antigues en blanc i negre que serveixen de transició entre les escenes. Des d'aquí, el meu agraiment a Miguel i felicitacions de nou pel seu estupendo blog.
15.2.09
Evocacions madrilenyes
Avui tinc l'honor de ser artista invitada a l'excel·lent blog Mis fotos de Madrid, que és molt i molt més que fotografies, per cert. Ja he explicat a La Panxa del Bou en alguna ocasió els meus viatgets juvenils a Madrid, ciutat que sempre m'ha encantat, la veritat i Miguel, d'aquest blog, està recollint ara testimonis que amollin visions de la seva ciutat per part de gent forastera. No repetiré aquí ara la història que explico allà, doncs en d'altres ocasions ja l'he escrita per aquests verals, amb més o menys detalls. L'autor del blog ha tingut l'amabilitat de incloure-hi unes fotografies pròpies a més d'un parell de meves i jo he trobat aquesta visió antiga de la Granvía sarsuelera. Em sembla que de vegades em miro la novel·la Amar en tiempos revueltos per poder gaudir de les imatges antigues en blanc i negre que serveixen de transició entre les escenes. Des d'aquí, el meu agraiment a Miguel i felicitacions de nou pel seu estupendo blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
És d'agrair el que feu. I pode donar les g`recies a altri encara millor que millor. Sabeu que us llegeixo amb gust.Anton.
He llegit la teva crònica fa un parell d'hores i encara perdura el bon regust que m'ha deixat.
Només he visitat Madrid una vegada per plaer. Vaig visitar el Prado amb gairebé l'únic objectiu de veure el Crist de Velázquez, i gairebé em perdo la resta de museu perquè em vaig quedar bocabadat quan, finalment, el vaig localitzar.
Salutacions cordials.
Gràcies, Anton, jo també entro quan puc a llegir el teus escrits i poemes!
Gràcies, Llibreter, és un honor. En rellegir-la he vist que l'hauria d'haver polit una mica més, però vaja, és la immediatesa de la xarxa!!! Bona setmana!
molt interessant, em sembla ja l'havia llegit, pot ser?
Ja ja vindria, de vegades em fas sentir amb un petit buit al cor...
Sí, Francesc, ja vaig explicar 'més o menys' aquestes batalletes en el meu blog, de forma una mica diferent, però en demanar-me Miguel un escrit vaig fer-ne una 'recreació en castellà'.
Vaja, Zel, no era la meva intenció... ep!
Carai, carai, ara mateix acabo de descobrir que fa molts mesos tu ja em vas fer un comentari al meu post on explicava la nostra anada a Madrid per estrenar l'AVE i que en coincidir amb la festa de Sant Isidre, comentava el tema dels chulapones i chulapones... recordes?
Hem llegit conjuntament amb la meva dona, la Marta - Todoreh, la teva narració dels records de Madrid i ens ha agradat molt. La Marta també et comentarà alguns dels seus records i experiències amb aquests primers nois...
Júlia, celebro que t'agradi el meu blog. El faig amb molta il·lusió. M'agradat el que comentes de Madrid. Jo vaig tenir unes experiències semblants amb els nois, quan era joveneta, també a Madrid. M'ho vaig passar molt bé a les "tasques" nocturnes i lluny de la família de Barcelona. Ja en parlarem algún dia. Dimecres passarem per la casa del Llibre,parada i fonda de les meves passejades per la ciutat. Una abraçada
Hola, Marta i Salvador, estic molt contenta d'haver contactat amb vosaltres a nivell excursionista, blogaire i literari, ja ens veurem doncs, una abraçada!
Tens raó que vaig entrar en alguna ocasió, ja no ho recordava.
Publica un comentari a l'entrada