Decrets, lleis i normatives

Fa anys corrien molts acudits d'en Franco per tot arreu. Els acudits sobre governants i polítics de vegades es reciclen i s'adapten a noves situacions. Avui n'he recordat un en el qual Franco va insistint a la dona, a la nit, que vol joder (perdoneu la grolleria, però és que si faig servir un eufemisme la cosa no lliga). La dona li respon que no és el moment, que és molt tard, però, davant la insistència al final accepta la cosa, bueno, bueno, venga pues... Aleshores ell es lleva, molt content, i manifesta, voy a firmar un decreto...

L'he recordat perquè em sembla que a les nits es deuen llevar molts polítics amb ganes d'engaltar-nos normatives diverses. I és que he vist per la tele que pensen multar aquestes pissarres que acostumen acompanyar les terrasses dels restaurants, on s'indiquen els menús i els seus preus. Deien que poden dificultar el pas dels invidents, que ocupen espai públic, coses així. La veritat és que no sóc invident, però sí molt despistada, i he topat amb tota mena de coses, pel carrer, però mai amb aquests elements informatius, davant dels quals la gent bada sovint, valorant l'oferta gastronòmica. Em sembla que fent enretirar una mica aquells que ocupin més tros del compte n'hi hauria ben bé prou, vaja. De moment podrien començar per anar traient les barreres arquitectòniques que queden pels nostres verals, per cert.

En unes voreres on cada dia t'ensopegues amb esvorancs i bonys, amb escocells buits, per no parlar de les bicis, que passen per on els sembla i no sempre a poc a poc, o dels patinadors agosarats, em sembla que anar a empipar el pobre restaurador modest vol dir, tan sols, que saben que aquest no tindrà més remei que pagar i callar.

Al meu barri hi van fer, a bombo y platillo una zona de vianants. El resultat, a la llarga, és que s'ha omplert de soroll i bars a les nits, de gent una mica estranya, per dir-ho d'alguna manera, que acostuma insultar qui els crida l'atenció, dient coses com ara que te follen, vieja... (i anoto la més fineta de les que m'han explicat algunes iaies del barri). De dia és un indret pacífic i tranquil, amb gent que va a comprar o a treballar, però així que es fa fosc les tertúlies es desfermen i sembla que duren fins les matinades.

Allà sí que pots ensopegar, tant amb la gent que ocupa tots els racons, com amb llaunes de cervesa o del que sigui, i, a més, de nit hi passen motos sovint, rabent, hi ha hagut baralles, i la mainada, que en èpoques pretèrites tenia prohibit jugar a pilota hi celebra partits de futbol improvisats a falta d'un espai proper més adient, cosa que ja ha acabat amb algun rètol històric de les poques botigues tradicionals que queden. No és l'únic indret de Barcelona amb aquestes animades característiques, convenientment amanides amb aroma, no ja de tabac, sinó d'altres elements fumables, bebibles i menjables, a més de les emanacions derivades de l'ús del carrer com a lavabo de senyors. Malauradament no estan els temps dels treballadors com per canviar de pis, sé que molta gent normal de la zona ho faria de seguida si pugués i alguns que podien, ja ho han fet. Sobre la neteja, es neteja molt i s'embruta molt més, perquè no es pren cap mida en contra dels qui embruten carrers i el que sigui.

En fi, aquesta mida suposadament pro-cívica, juntament amb això dels vuitanta per hora i la creuada anti-tabac que ens aclapara, i moltes coses més de semblants característiques que incideixen en la vida privada de les persones corrents, em fan pensar en què, n'estic segura, molta gent amb poder petit o gran no deu dormir pensant en quin invent posarà en pràctica al matí, per tal de recaptar diners i xinxar una mica el personal. Ho deuen fer a fi de bé, per protegir-nos. Com al metro, on et roben sovint, però t'avisen que no t'amoïnis, que hi ha càmeres gravant-ho tot, tot, tot. Qualsevol dia posaran càmeres a la zona de vianants del meu barri i ja estarà tot arreglat. Vaja, que veient el que es veu i palpa si es vol mirar i palpar, anar a empipar els de les pissarres dels menús....