La meva circumstància... i jo

Casualitats de la vida... ahir mateix criticava el fet que Manuel Galiana no es deixés veure per la tele més enllà de les escenes matrimonials i me l'ensopego a l'hora de fer el dinar, guapíssim, presentant una magnífica Ruta del Cid, pels pobles de Castella-La Manxa, enmig de paisatges magnífics i esplèndides obres d'art. La segona cadena, tot s'ha de dir (i jo mateixa, contradictoria com la majoria, criticava ahir la tele), compta amb unes quantes sèries culturals extraordinàries, produïdes de forma austera però eficaç, a la manera tradicional. Un altre tema és que s'emetin a hores d'audiència limitada... Es poden recuperar, avui, per internet, i de tant en tant me'n poso alguna. M'agrada molt Mujeres en la historia i també la dedicada a creadors del segle XX on, ahir, a la mateixa hora de la creació gastronòmica casolana i gràcies al fet que tinc una vella tele a la cuina de Batea, vaig veure el programa dedicat a Ortega y Gasset.

Ortega y Gasset ha estat un dels grans intel·lectuals hispànics del segle XX, de fet un dels grans intel·lectuals hispànics de tots els temps, bescantat per dretes i esquerres, per cert. Més aviat, diria jo, per aquells que s'etiqueten com de dretes o d'esquerres i que, segons el mestre, palesen hemiplegia moral en definir-se d'aquesta manera, fent referència a la manca d'independència de criteri que comporta la simplificació, com també la de les dues espanyes, ja que d'espanyes, com de catalunyes, en podem trobar moltes i diverses, i precisament pensava això l'altre dia, quan en la cota 705 de la Serra de Pàndols em vaig ensopegar amb el poema del pobre Machado dedicat a Líster, i vaig pensar en quina mena d'idees i d'ideals eteris haurien empès don Antonio a escriure una cosa semblant sobre una persona semblant. Quan jo estudiava el batxillerat una professora deia que Ortega era el més semblant a un filòsof que havíem tingut. Era una senyora gran, no pas una joveneta rebel, aquella senyora, a qui havíem posat el mal motiu de 'la superser'. El comentari ja em sembla desafortunat perquè en d'altres països figures molt més grises que la d'Ortega són, per a tothom, filòsofs de veritat.

Ortega va ser, intel·lectualment, una víctima més de la guerra civil. En no identificar-se amb cap bàndol va rebre per totes bandes i si no va rebre més va ser, primer perquè va poder marxar i després perquè es va aillar força, en el context acadèmic de l'època. Gregorio Morán va publicar no fa massa anys el llibre El maestro en el erial, sobre Ortega, que en alguns llocs he vist definit com a polèmic.

Si en la nostra pell de brau, Catalunya inclosa, aquests llibres fossin realment polèmics seria tot un èxit intel·lectual per al país, l'estat i la nació. Ortega és poc o mal conegut, m'incloc en la majoria d'ignorants que tot just en sabem allò que ens van dir a escola, l'institut o la universitat i no hem passat dels tòpics vigents. El fet és que frases d'Ortega com allò de jo sóc jo i la meva circumstància han quedat vinculades a l'imaginari col·lectiu i pertanyen a aquesta reserva cultural de supervivència a la qual es van incorporant noves troballes com ara la modernitat líquida o els no-llocs. Per a un intel·lectual, fer una troballa semàntica d'aquest tipus pot representar una veritable càrrega, ja que es veurà citat alegrement per tot tipus d'ignorants. Recordo la frase d'un amic, fa anys, parlant d'Ortega 'ell diu que sóc jo i la meva circumstància i es queda tan ample'. Doncs no, no es va quedar tan ample, encara que m'ha costat una mica d'entendre-ho, tot plegat.

Per si teniu una estona de lleure i voleu meditar sobre les moltes espanyes que hauríem pogut esdevenir i que potser no seran mai, aquí trobareu aquest vídeo i molts més de super, super, interessants...