Aquest desembre tindrà dues llunes plenes, cosa extraordinària, ja que, normalment, cada mes de l'any tan sols en té una. La segona coincidirà amb la nit de Cap d'Any, per cert. No sé si tot plegat té alguna cosa a veure amb la desaparició de Jacinto Molina/ Paul Naschy. No m'agraden les pel·lícules de sang i fetge actualment, però quan era joveneta sentia una mena d'estranya atracció pel gènere. Moltes de les pel·lícules de Naschy, un gran treballador, són sèrie B del tot, però impressiona el volum de la seva producció i com feia tots els papers de l'auca, en aquest cas de l'auca del terror. Fa una estona mirava una entrevista de fa poc, en un d'aquests canals que també són de sèrie B, i m'ha semblat un home molt savi, conscient del seu proper final i de les moltes coses que no podria fer, ja. Però també de les moltes coses que havia fet, al seu gust i segons les seves possibilitats. Naschy comentava que els homes llops i vampirs de les seves pel·lícules no existien, però que sí que existia el mal i que la ment de l'home havia creat els monstres per algun motiu. Naschy era també molt odiat, deien que tenia un caràcter difícil i fatxenda i la veritat, el seu cinema, en general, és com és i no cal parlar-ne. Ara bé, a Naschy li va donar el 2001 el rei la medalla de Bellas Artes, per la seva llarga trajectòria, quaranta anys fent cinema i pencant força. Va tenir més sort que el senyor Centelles que no va rebre cap Creu de Sant Jordi, i mireu que en lliuren a gavadals, segons com!!! Si el senyor Naschy arriba a ser català no sé si li haurien donat, la creu, jo crec que ni l'hauria volgut, ja sabem que les creus són un perill per als éssers de la foscor que acostumen a desintegrar-se en la seva presència...
Avui els contes de por estan censurats, a les escoles. I també a les famílies. Semblen de mal gust. Però els infants se'ls inventen i senten encara aquesta estranya atracció per una violència irreal i fantàstica, per la por i la basarda, potser en el fons és una necessitat. Stephen King explica que intenta escriure sobre allò que li fa més por, per controlar aquesta mateixa por. Fa uns mesos, amb motiu de la Castanyada, una mestra encara en actiu em comentava que fa anys s'ho passaven pipa explicant contes de por, amb unes espelmes enceses i l'aula a les fosques. Ara no gosaria fer-ho, segur que vindrien pares a protestar dels traumes provocats als infants i, a més, això de les espelmes es consideraria un perill físic important i una actitud irresponsable.
Fa uns anys, al temps de la transició, es deia que no seríem un país normal fins que no tinguéssim pornografia i revistes de tafaneries estil Hola. Hi va haver alguns intents de fer coses d'aquest tipus, però no van reeixir massa. En èpoques pretèrites et trobaves molta gent coneguda per Perpinyà i Ceret, mirant pelis marrandongues, amb l'excusa d'anar a veure'n de polítiques, però després, aquí, la cosa no tenia la mateixa gràcia (ni per les unes ni per les altres), i, a més, és més còmoda la televisió. Potser també ens fa falta un terror català, homes llop de casa i vampirs pirinencs amb castells a la Cerdanya. Segur que n'hi deu haver alguns, de monstres propis i nostrats, encara que no quedi bé admetre-ho. De vampirs, en un sentit metafòric, com hem vist, n'hi ha uns quants.
Descansi en pau Paul Naschy al cel dels monstres inofensius!
13 comentaris:
Més terror que en Joan Ferran a qui nomès li falten els ullals?
No, Francesc, si ja dic que en tenim uns quants, ja, encara que no estiguin reconeguts 'oficialment'...
La veritat és que pensar en el senyor Millet vestit de Dràcula català i vagarejant per un Palau de la Música solitari com una ànima en pena em resulta una imatge molt terrorífffffiiiiicaaaa.
jo en Millet el veig més en plan Gary Grant o David Niwen "de ladron de guante blanco", simpàtic, agradable, encisador, murri. Per fer de Dràcula ja tenim en Vidal Quadras que dona més el paper.
Doncs jo, com la Júlia, si que li veig un aire "nosferatil" o "nosferatívol" al Millet :P, d'altres fan prou panxa com per semblar trolls o ves a saber. Tot i que a mi m'agrada més la subtilesa dels nostres antics monstres: les dones d'aigua per exemple, sempre en aquella fina línia del bé i el mal, de la bellesa i l'horror. Que els vampirs i tota la resta més aviat em semblen barroeries pròpies de civilitzacions més joves. :)
Ara que tornen a estar de moda els vampirs i els homes llop, el tiet Jacinto hagués pogut fer una merescuda revifalla. Una llàstima.
Doncs sí, Francesc, també dóna el 'tipo'. Ara, de Grant o Niven, res de res, que més voldria...
Els monstres, Clídice, en una forma o altra, són ancestrals, en general, amb el temps es reconverteixen, com les empreses.
Sempre ens quedaran les pelis, SM, i sempre es poden doblar al català...
De tota manera, no li calia fer revifalla, les seves pelis tenien un estrany mercat molt vigent i va treballar fins l'últim moment, misteris del públic subliminal.
En Paul Naschy és famosíssim a Japó i EUA, en els cercles de cinema freak i gore. Jo he estat un gran fan seu, igual que de les pel.lícules de la Hammer protagonitzades per Peter Cushing. El problema per fer cinema de gènere en català és que cal fer-lo en sèrio, com ho feia Naschy, i com que tots els catalans duem un Pitarra dins, quan fem porno ens surt una peli com Les excursionistes calentes, de Conrad Son.
Tens tota la raó, Gabriel, i, efectivament, el pitarrisme ens mata. Per cert, em temo que si fos català encara en parlarien menys, per aquí, del senyor Nachy, l'elitisme i la cultureta també ens maten, de tant en tant.
Jo també vull Homes Llop catalans!
...tot i que en Puigcarbó té molta raó.
Ai, sort que en Gabriel ha recordat "Les Excursionistes Calentes"!
No sé si encara la podria trobar en dvd o cosa semblant.
Sí, Xiruquero, però la menciona per dir que era una 'pitarrada', he, he.
Ja sé que a tu les excursionistes, calentes o no, t'agraden força... Ai, aquests kumbes!!!!
Publica un comentari a l'entrada