Setanta-nou anys!!!! Visca la República!!!

Avui, des de la classe de dibuix, a l'Escola de la Dona, he vist que en la barana d'un balcó que donava a un pati interior hi havien penjat la Tricolor. De tantes contradiccions com ens arriben a sotraguejar, una de les més perceptibles i inquietants és el fet que, entre tanta memòria històrica, es parli tan poc de la República i dels seus ideals. Dels ideals primigenis, malmesos per totes bandes, ja que sovint vam confondre -i confonem- ser antifeixista amb ser demòcrata i republicà. O fins i tot ser anticlerical amb ser republicà i embolica que fa fort.

Esquerra Republicana manté el nom, això sí. Però em temo que li ha passat com al PSOE, que ja no es pot dir que sigui ni socialista ni obrer. Español, solamente, com canta Krahe? Que poques coses serioses hem recuperat d'aquells antics ideals!!! Desenterrar morts dóna vots, però resulta una mica inquietant. Potser hauríem de tendir més a resurreccions dignes que no pas a enterraments retrospectius i un pèl macabres. Tant parlar de l'ensenyament i els seus problemes i la cosa té una solució evident: agafem els programes i metodologies d'aquelles escoles dels anys trenta capdavanteres en tantes coses i tornen a fer el que feien i com ho feien. Començant per la formació de mestres i la tria en aquells que han de forma mestres. Crec que ens arribaria a espantar el rigor i la modernitat de l'època.

Ahir al vespre vaig anar a la presentació del llibre Visca la República!, una biografia de Joaquim Ventalló escrita per Pau Vinyes i Roig.  L'acte va ser molt emotiu. Ventalló va ser un home avançat a la seva època, modern, pioner en molts aspectes. Vinyes és un historiador que, com em va explicar en una ocasió, va patir fracàs escolar i molts problemes durant la seva etapa d'ensenyament obligatori. Avui té molts llibres publicats, és un molt bon historiador, membre actiu del Centre Ignasi Iglésies, està fent un doctorat, i amb aquesta publicació ha recuperat una figura aparentment secundària de la nostra història però a través de la qual podem percebre el que va ser, el que podia haver estat, el que es va poder recuperar. Un exemple, com tants, que haurien de tenir en compte pares i mestres quan tan fàcilment etiqueten els fills i l'alumnat i s'angoixen davant dels suposats fracassos. El discurs, molt positiu, de Pau Vinyes, ahir, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, va recuperar també els èxits que, en tan poc temps, va assolir l'ajuntament republicà barceloní, immergit en problemes gruixuts i enmig d'una gran fragilitat.

Són republicans els independentistes? Imagino que sí, és clar. Mentrestant el rei reparteix títols nobiliaris, fan marquès al senyor Tàpies i baronesa a la vídua de Vicenç Vives. Surrealisme a cabassos, vaja. Bé, no critico, no fos cas que un dia d'aquests m'arribi el nomenament... La Marquesa del Poble-sec... sona bé...