Manuel de Pedrolo: La creació de la realitat, punt i seguit (...i 7)

Una faceta important i avui poc recordada de Pedrolo va ser la seva  tasca de traductor. Va traduir autors que a l'època eren absolutament moderns i d'altres de clàssics: Faulkner, Durrell, Mc Cain, Pinter, Salinger, Dos Passos, Golding, Ross Mc Donald, Millar, Henry Miller, Kerouac, Sartre, Robbe-Grillet, Wesker i molts més.

Com és sabut va ser el director de la col·lecció La cua de palla, que, en el seu temps, per motius diversos i estranys, no va tenir l'èxit esperat, malgrat la qualitat del seu fons. Anys després, en una primera revifalla de la novel·la negra es va tornar a editar, en una època en la qual, com en el present, qualsevol escriptor nostrat intentava escriure alguna cosa amb enjòlit, preciosa paraula que vam aprendre aleshores i que avui tenim una mica, ai, oblidada. Els vòlums d'aquella col·lecció, alguns dels quals traduïts per Pedrolo i tot, ressusciten de tant en tant, ni que sigui de forma parcial i oportunista. 

Pel que fa a la ciència ficció, hi ha molts títols, més enllà del famós Mecanoscrit que es poden adscriure a aquest gènere. Aquí trobareu un excel·lent estudi de Munné-Jordà sobre l'autor i  la ciència ficció, escrit en ocasió del 15è aniversari de la seva mort. Fa, doncs, cinc anys.

Molt important ha estat el Pedrolo articulista, periodista d'opinió, sempre en la seva línia incombustible i nacionalista radical, cosa que li va portar problemes. Però no tan sols parla d'aquest tema, en la seva literatura periodística, sinó de molts altres: de la vida, de la societat, d'anècdotes diverses... Per sort, s'han anat editant recull diversos i segurament continuaran sortint, tal i com van les coses encara estan de rabiosa actualitat.

Pel que fa a l'erotisme, present en moltes novel·les de Pedrolo i també en aquells misteriosos -encara- Quaderns d'en Marc, Pedrolo no va fer res més que obrir camins en una llengua que s'havia mogut, a nivell oficial, en un món purità i reprimit, en el qual  s'admetia, però, l'humor escatològic amb condescendència. Això ha fet que se'ns considerés un país de caganers pessebristes, segons com. En aquest tema, l'aparent grolleria d'algunes descripcions, segons la meva opinió, respon a un afany normalitzador. Això també ho ha fet, per exemple, Estellés en poesia,  però Estellés és valencià i allà sempre han estat una mica més agosarats a l'hora de tractar el tema, àdhuc en la literatura popular. De tota manera, no crec que la gent llegeixi massa Estellés, tampoc.

En honor de Pedrolo s'han creat alguns premis. I aquí ve això del número 7. L'atzar hi té molt a veure. I el destí.

Què és “7lletres. El premi literari i més coses”?

El reconeixement de la figura de Manuel de Pedrolo ha estat un dels motius principals de la iniciativa “7lletres. El premi literari i més coses”

Durant 7 setmanes (del mes de maig fins al 7 de juliol) amb la participació coordinada de diferents entitats es duen a terme una sèrie d’actes, relacionats amb Pedrolo, la literatura i la comarca de la Segarra que clouen amb el lliurament del premi literari.

EL PREMI:

El premi literari duu el nom 7lletres. L’elecció d’aquest nom ha sorgit a partir de la coincidència d’un gran nombre de paraules relacionades amb aquesta iniciativa que consten de set lletres (Pedrolo, Segarra, cultura, l’Aranyó, llengua, novel·la, lectura...).

El Consell Comarcal de la Segarra, el Centre Municipal de Cultura de Cervera i la Fundació Pedrolo convoquen des de l’any 2006 el Premi literari 7lletres, amb una dotació econòmica de 7.000 euros, per a un recull de set relats de temàtica lliure i escrits en català.

L’obra guanyadora és publicada per Pagès editors. Les bases es publiquen durant el mes de febrer

El lliurament del premi té lloc el dissabte més proper al 7 de juliol.

I aquí acabo, de moment, aquesta sèrie de set cròniques que han commemorat l'aniversari de la mort de Pedrolo. Per la xarxa, afortunadament, podeu trobar moltes més informacions, a la web de la fundació, a les diferents webs biogràfiques sobre l'autor i a molts indrets d'espontanis i espontànies, com jo mateixa, amb el minso esforç de gluguejar una mica. Pel que fa als llibres, a les llibreries convencionals encara en queden uns quants, per sort va escriure molt, altrament potser ja no en trobaríem gran cosa. I sempre ens restaran les biblioteques, com les de la Diputació de Barcelona on he comprovat que es poden recuperar els perduts.

Manllevo un dels seus títols -els títols de Pedrolo són tot un poema i han estat reutilitzats a bastament- per acabar aquesta sèrie blogoliterària sobre l'escriptor, la seva obra, el seu temps i el nostre, que també va ser el seu:

DARRERA VERSIÓ, PER ARA...