La qüestió dels toros està fent vessar molta tinta, a casa nostra, a la resta de la península i a l'estranger. És evident que al darrere -i al davant- hi ha temes d'això que en diuen identitaris. Mirant una mica hemeroteques es pot comprovar com la gran ignorància que rumbegem en ocasions va propiciar que fa temps s'afirmés amb contundència, per part de molta penya ecoprogre, que les corrides de toros eren quelcom que no ens afectava culturalment. Com que resulta que es va demostrar que no és així i que tots tenim més avis i besavis afeccionats al tema dels que ens agradaria tenir, ara s'ha admés que també era una tradició catalana. Que una cosa sigui tradició no vol dir res, les tradicions -i fins i tot la història seriosa- es fan i es desfan i es manipulen segons toca. Els polítics populistes en saben molt, de tot això.
No he anat mai als toros ni hi penso anar, com tampoc no he fumat mai. Però sóc d'aquestes persones, avui bescantades, a qui no agraden les prohibicions polítiques que afecten la meva privacitat i els meus gustos personals quan no fan mal a ningú de forma seriosa i directa. Un tema que es trobava a casa nostra en vies d'extinció ara hem aconseguit fer-lo sorgir a la primera pàgina dels diaris, com si no tinguessin d'altres preocupacions, atiant els dimonis per tot arreu. És clar, l'espanyolisme ranci també ha sorgit amb contundència, per tal de defensar les essències de quelcom tan emblemàtic, i ens han dit el nom del porc, amb perdó dels porcs. Gràcies a tot plegat, més enllà de l'Ebre segur que el tema revifa amb ganes, encara que per aquells verals també, com és natural, hi ha cada dia més antitaurins. M'inquieta el fet que, si en temps passats uns mals toros barcelonins van empènyer el populatxo autòcton a la crema de convents, l'absència de toros no ens pugui empènyer avui a d'altres revoltes cantelludes, ni que siguin dialèctiques.
Per més que uns i altres afirmin que no hi ha més cera que la crema, és evident que al darrere de tot plegat hi ha moltes més coses, com han vist els observadors estrangers, lligades als temes nacionalistes de tots colors. Deia, més o menys, un pobre i honrat -que n'hi havia alguns- inquisidor, enviat a caçar bruixes al País Basc, després d'observar el panorama i comprovar que tot responia a una mena d'estat d'alarmisme i histèria col·lectiva popular, no hubo brujos ni brujería hasta que no se empezó a hablar de ello. Un tema que no és problema es comença a atiar i acaba per ser-ho, arribant a extrems com els d'aquests petits pobles que no tenien cap burka i l'han prohibit. Prohibir temes que són minoritaris o inexistents no fa perdre massa vots, és clar.
Un altra tema, en el qual no s'entra a fons, o al menys jo no ho sé veure, és el de la nostra relació d'habitants del segle XXI en el món occidental, amb els animals. Com els hem de tractar? La tecnologia ha bandejat l'ús dels animals en la nostra vida quotidiana, ja no és necessari tenir cavalls, bous ni rucs esclaus, per desplaçar-nos, per llaurar ni per fer girar les sínies. Existeix un corrent integrista que ens voldria conduir, de grat o per força, fins al vegetarianisme absolut; fins i tot fa poc temps es va cridar l'atenció, en la premsa, sobre uns llibres de text per a primària que bescantaven la ingesta càrnica.
Jo, la veritat, no tinc cap resposta ni trobo que s'endegui un debat fonamentat sobre el tema. Per què els toros sí i la resta d'animals, no? En el fons, no caiem en el racisme zoològic? Que als correbous no matin els braus -en públic- no vol dir que no els putegin força. Les nostres pobres gallines de granja tenen una vida molt trista, sempre amb el llum encés, comprimides en els seus habitatges. La cooperativa de Guissona, empresa model, que tants llocs de treball ha creat, no es podria considerar un centre d'extermini massiu? D'acord, és per a alimentar-nos però resulta evident que a casa nostra sobra menjar per tot arreu i potser en fem un gra massa. Castrem sense manies els animals domèstics, joguines del món benestant, i abandonem el gosset quan ens destorba, criem tortugues i ocellets al lloc que no toca, per a gaudi de les nostres criatures i quan hi ha un excés de població de coloms, gavines, senglars o conills no ens queda més remei que fer-ne un extermini oportú. Per no parlar dels porcs, animals intel·ligents, molt semblants als humans en diversos aspectes, entre els quals, segons diuen, el sabor de la seva carn. I ja no entro en el tema dels animals petits, mosques, mosquits, rates i la resta. O sigui, els hem de respectar sempre que no ens destorbin massa.
El problema, ai, és l'espectacle. Com si no acceptessin la pena de mort en públic però sí en privat, de fet hi ha països moderns que actuen d'aquesta manera. Avui mateix el diari parla de la represa de les execucions al Japó. Els drets dels animals no comporten cap deure per part d'aquests, pel fet, evident, que no hi podem dialogar i que ells no poden votar. Ahir, un dels parlamentaris va recordar, en defensar la prohibició, el poema de Pere Quart sobre el vedelló, seràs carn d'escorxador o màrtir nacional, amb un bonic i poètic discurs sobre la innocència vacuna. En aquest discurs va obviar que si el vedelló no era màrtir nacional acabaria, també, per ser carn d'escorxador, cosa que, de fet, és sobre la qual parla el poema, que Raimon va cantar va anys.
Hi ha qui opina que qui tracta bé els animals tractará bé les persones i a l'inrevés, gran fal·làcia, ja que hi havia un famós nazi que estimava molt els seus gossos i passava amb cura pels camins per no trepitjar les formiguetes. Tots coneixem casos de persones que tenen una bogeria pels seus gatets o ocellets -engabiats- i tracten la família amb despotisme o no són capaces de relacionar-se amb la gent amb normalitat. Hi havia qui deia que quan més coneixia les persones més estimava el seu gos, cosa comprensible car els gossos no ens qüestionen i només ens demanen menjar i unes quantes carícies.
La societat sempre ha comptat amb un bon doll d'hipocresia i potser fins i tot les societats, per sobreviure, han de recórrer al conreu de les aparences. Ja Jesús a l'Evangeli, sobre els fariseus, comenta, feu el que diuen però no feu el que fan. La religió catòlica del passat -i del present, si no en passessin olímpicament- ens va immergir en un món d'aparences, pecat amagat és mig perdonat, deien, a casa. L'escàndol era el pitjor de tot. A Fortunata i Jacinta el militar que protegeix la protagonista li aconsella que sigui pràctica i que si no pot deixar de pecar, faci el paperot. Allò de fer la puta i la ramoneta conforma des de temps ancestrals una bona part de la nostra idiosincràsia identitària. El tracte amb els animals no s'escapa d'aquesta ideologia pràctica.
Certament, la nostra sensibilitat canvia i coses que abans semblaven normals ara fan angúnia. Fa uns dies, un conegut ens comentava els pecats de la seva joventut de caçador, quan havia mort perdius, però també esquirols, i tan macos que són, es planyia. La cacera i la pesca esportives són també un altre tema a considerar. El problema de les corridas de toros a Catalunya no era, avui, a casa nostra, objecte d'una gran afició, més aviat era al contrari i haurien mort d'inanició i mort natural. El problema era, precisament, que fossin residuals. Com du Gable a Monroe a The Misfits, quan la noia li demana que no matí una euga amb el seu fillet, a ell, que havia mort manades senceres de cavalls amb la finalitat -ai- d'elaborar aliments per a gossos, quant menys es mata, més dolent sembla. Per cert, com entomarem en el nostre temps l'evident crueltat biològica de la natura? Perquè, ai, uns animals es mengen els altres i els altres es mengen vegetals, els quals, suposo, també són éssers vius i tenen dret a la vida. Fa uns anys en un acte que no sé què commemorava es van llençar flors al mar i uns fonamentalistes del tema van condemnar la qüestió, manifestant que era com llençar al mar els òrgans sexuals tallats dels humans. A la pel·lícula L'últim tren, sobre els darrers dies de Tolstoi, hi ha una escena remarcable, quan l'escriptor aixafa de forma espontània un mosquit que destorba la noia jove i un dels seus seguidors, ja més tolstoià que no pas ell mateix li recrimina, has mort un ésser viu!!!
I és que no hi ha res pitjor que voler estirar el fil de les nostres moltes incoherència inevitables per acabar ben guillats. Per cert, la Generalitat, que no va poder comprar l'arxiu Centelles, es va gastar fa poc més de 400.000 euros en un quadret de Casas, que no és res de l'altre món llevat del fet de la firma, i de tema... taurí. Calia, donades les circumstàncies polítiques del moment? Vaja, potser fins i tot amb els anys l'hauran de tenir tapat, tal i com va passar amb la maja desnuda.
24 comentaris:
un aplaudiment :) està bé que no es facin toros, però com bé dius tu, la cosa ja estava més que acabada, amb l'aire tronat de les tradicions que s'entesten en anar paral·leles a una societat que ni les vol ni les entén. Però bé, els nostres polítics, després dels ridícols recents, necessitaven algun ítem pel qual la mateixa població que fa dos dies els escridassava per "botiflers", els tornés a encimbellar com els campions en la defensa de la llibertat. I si, els vegans són perillosos, perquè tenen molts adeptes en el teu gremi, farcit de malalts d'ortorèxia, i ja se sap, sou el vehicle directe a les noves generacions. I, per postres, la humanització que es fa dels animals en tots els àmbits culturals (literatura i cinema, sobretot) només adoba aquestes actituds idiotes.
Bé, bones estiu, malgrat tot :)
A mi em sembla que, portats per una dèria "antipolítics", estem confonent la situació. La llei no l'ha fet el Govern, sinó que surt d'una ILP i estic segur que recull el sentiment d'una majoria substancial de gent. Crec que no podem fer comparacions "ad absurdum" entre l'espectacle sangonós de les "corrides" i l'aixafament d'un mosquit o la indústria càrnica. També estan prohibits els safaris i les baralles de gossos en altres països. És clar que hi ha integristes que sembla que ens vulguin dur al vegetarianisme estricte, però crec que no és aquest el fons de la ILP. El tema dóna per a molt més que un comentari i potser miraré d'escriure-ho al meu bloc (si me'n surto!).
Que s'haurien mort soles, les corrides? És possible. Llavors l'únic que s'està fent és evitar prolongar l'agonia i això ja em sembla bé.
El que estic detectant en alguna gent ara és una por gairebé cerval per com s'ho poden prendre "a Madrid"...
El comentari de l'Antoni l'aplaudeixo de "cap a rab" ;)
Anem a pams, i de bon rollo: em cansa molt el comentari "no m'agraden les prohibicions". Francament, els fa molta gent i el trobo ridícul: estem envoltats de prohibicions, per tots els déus! Una societat civilitzada es regula a través de què es pot fer i què no! La llista de prohibicions, aquí, a Suècia i a la Xina ocuparia un blog sencer.
Com diu l'Antoni i per començar, és la dita "societat civil" qui ha empès el debat, no els polítics, que no han tingut més remei que ballar al sò de la música de la Plataforma Prou.
Els toros són una salvatjada, així ho entén bona part no només des catalans sino també dels espanyols, i de ciutadans de la resta del món. Que s'estava morint per sí sol, el tema? Doncs au, estocada final i a per una altra cosa, que queda molta feina per fer.
D'acord Ferran, doncs, com és que aquests campions de la llibertat que fan el que convé en aquest cas, i no en dubto, no accepten una ILP per fer un referèndum per a la independència?
I Antoni, això cal agraïr-ho, potser al darrera d'aquesta llei, els més mesells podran comprovar que s'ho prenguin com s'ho prenguin a Madrid, el que volem els catalans passa pel davant dels tancs. Ja seria hora de deixar de tenir pors atàviques. Per la nostra autoestima, que els essencialistes espanyols (que no els espanyols, ni els madrilenys) ens posin a parir, mentre la resta del món ens aplaudeix està molt bé. Ara, una cosa no treu l'altra i la Júlia ens fa adonar dels tics perennes de la nostra societat, si més no ens fa raonar al respecte :)
Jo em poso amb els crítics del posts d'avui, encara que té coses remarcables el post s'avui. Però tot té matisos, i som animals omnivors, mengem de tot, també d'altres animals. Però una cosa es matar un animal per recrear-se i d'altre per menjar-se'l. I de fet crec que, pel bé de la nostra salut, caldria repensar el tractament del animals a les granjes, encara que penso continuar menjant animals i fins i tot no em sembla malament caçar si es per menjar-se'l. Forma part de la nostra relació amb la natura. Pero matar per matar, ferir per ferir no li acabo de veure el que.
Sobre el vegetarianisme, no sé que diria el llibre del que parles, però desde l'ecologisme es pensa, i es raonable, que no podem menjar tanta carn, de fet a moltes parts del mon en menjan poca pq no s'ho poden permetre, caldria una explicació més amplia. I finalment sobre el toros recomano la série d'un blogaire http://pratxanda.wordpress.com/tag/ilp-antitaurina
i tornar a recordar qeu surt de gent que ho demana i que correspon a atribucions de la Generalitat.
A mi el que em posa de mala baba és la defensa de la mort presa com a fet cultural, identitari i com diu l'Espe, d'una mort noble d'un noble animal, no és així de cap manera, és una sagnia d'espectacle, i això per si mateix no pot ser bo per l'ésser humà, per l'anima.
Clídice, no queda gaire a comentar, així és i així ens va.
Antoni, a Madrid ja sabíem com s'ho prendríem, així que..
Només constato que no es ficaran amb els correbous... per ara. Per una raó molt senzilla, encara tenen força públic.
Matar una cosa que ja està morta no té massa mèrit.
Ferran, continuo sense entendre perquè s'ha de fer diferència entre uns animals i uns altres, la veritat.
Crec que al darrera hi ha molta visceralitat en contra d'un espectacle considerat 'espanyol'.
De crueltats la nostra societat n'és plena a vessar, i molt més greus.
Clídice, és que jo anava per aquí, no a favor o en contra de la prohibició sinó amb ganes de constatar la nostra papanateria davant d'uns polítics que ens fan ballar al so que toca. Donen llibertat de vot en aquest cas i no en el de l'avortament i en d'altres... la veritat, no em sembla massa 'normal' tot plegat.
Senyor G, precisament parlo d'això, de les diferències de tracte entre uns temes i uns altres, avui la cacera i la pesca 'esportives' no tenen sentit tampoc i ningú no hi diu res. Per què? Perquè encara tenen seguidors i es perdrien vots.
En una societat democràtica avançada, cal defensar els drets de els persones i també dels animals. I la prohibició d'aquesta salvatjada va per aquí. Prohibir no sempre és dolent. També està prohibit que es pugui pegar un cop de puny al veí. La pròpia lògica racional ens evoca a considerar com a intolerables determiandes actituds.
Esl favorables als toros només ho estaven per un tema identitari. Només cal veure les seves reaccions al crit de "nazis" i "fascistas". Entre els contraris, n'hi havia que ho eren per un tema identitari (sí és cert), d'altres per a defensar els drets humans i un altre grup per tots dos alhora.
I sí, és trist que només en aquesta votació s'hagi donat llibertat de vot. Una llibertat de vot, tot sigui dit, que tampoc serveix de gaire mentre hi hagi uens llistes tancades i bloquejades com les actuals.
Sí, Albert, però crec que no hi ha debat de fons sobre el tema dels animals, uns sí, uns altres no, segons què està bé, no trobem el to del límit en les nostres relacions actuals amb ells; en això ens movem molt per visceralitat i molt de rebuig als toros, actualment, ve de la seva identificació amb una Espanya molt determinada.
Els drets humans són quelcom molt diferent, al meu entendre.
Estic d'acord en el tema de les llistes, i no entenc tampoc que aquí es donés llibertat de vot i no es faci en d'altres temes seriosos.
En tot cas, penso que aquest també hauria estat un tema susceptible de referèndum, la veritat.
Estic d'acord que el millor hauria estat fer un referèndum i com que segurament hauria guanyat la postura antitaurina estaríem igual que ara i ens hauríem estalviat la propaganda política de torn.
Això no es pot saber, David, és possible, però crec que hi ha molta gent a qui no agraden els toros però que no es partidària de la prohibició. Evidentment, ens hauríem estalviat la propaganda, segons la meva opinió no era el moment més oportú però han aconseguit que es parli més d'això que de qualsevol altre tema.
sembla mentida Júlia com la propaganda arriba a deformar les coses. El Govern de la Generalitat s'ha trobat amb aquest marrón, no l'ha buscat. Una ILP signada per 180.000 ciutadans els obliga a tractar-la i fixa't que fins i tot varen donar llibertat de vot els de PSoE(c) i CIu als seus diputadets i diputadetes.
ah! a mi m'agrada molt el patè d'oca i que no me les toquin les oques.
Doncs sí, Francesc, però com que els carpetovetònics tot ho aprofiten per sucar-hi pa... a més, la majoria de socialistes ha votat en contra de la prohibició, però ara se'ls volen menjar vius.
Em fa gràcia també això de la llibertat de vot per unes coses í per altres no.
Si no teníem problemes ja ens els hem buscat. Bé, en tenim de més seriosos però no fan vessar tanta tinta.
A mi no m'agraden els toros però en tot plegat hi veig un munt d'hipocresia i demagogia -per totes bandes-, i em sembla que també li arribarà el tema a les oques del paté, així que compte.
Sobre el pq d'unes coses sí i d'altre no. Una explicació la dona un comentari d'un post que no té a veure amb el tema http://www.debatecallejero.com/?p=2574#comment-47178
pero els defensors de la ILP, els que l'ha portat: "Pero existen los “Correbous”?, ¿Esto no significa que hay doble discurso?
Sí, esto es también una aberración, me gustaría explicar esto de manera resumida pero me resulta imposible. Pero por un lado nosotros no estamos haciendo una campaña de oportunismo político, sino una de posibilismo social. ¿Qué quiere decir esto? Que si la sociedad nos apoya en algo, nosotros queremos que ese algo se legisle.
A nosotros nos gustaría que la sociedad nos apoyara en todas las campañas que hacemos, para promover el vegetarianismo entre otras cosas, pero la sociedad no está de acuerdo con todos los puntos, como que se eliminen los zoológicos o los acuarios, porque las asociaciones ecologistas no han logrado que todos sus idearios sean apoyados, aunque sí algunos, como el reciclaje.
En cuanto a los “Correbous” no se puede eliminar si no hay un apoyo social, pero sí podemos sensibilizar."
Si tu ets una entitat i tens un programa vas per part. A més avui si van a pel que poden aconseguir diem que pq no tot, i si ho demanan tot diren que son uns radicals i que cal anar pas a pas.
A més fins i tot en aques tema no hi ha 2 veus, sino multiples veus que es matitzen i es motiven de forma diversa, encara que al final es vota si, no o abstenció.
I a més un pot fer un ampli discurs i el que pot arribar pel diari o la tele acaba sent el tros més espectacular, no el que explica millor la posició del qeu parla. De vegades per espai, però moltes per la simpatia del redactor, o de l'amo del redactor.
D'acord, senyor G, entenc el raonament però també crec que matar una cosa que ja està morta és massa fàcil. La gent no ha deixat d'anar als toros a causa de les campanyes de sensibilització dels diversos grups sinó perquè la nostra sensibilitat va canviat per motius diversos i complexos, un dels quals és que la tècnica ha substituït els animals en les nostres feines. En el fons, també l'esclavisme es va acabar per aquest motiu i no per motius morals, però això no queda tan 'maco'.
Condemnar una cosa i no condemnar-ne d'altres perquè tenen més seguidors (i els seguidors són vots) em sembla més oportunisme que possibilisme.
Júlia, és ben possible que hi hagi rastres de la dita "qüestió identitària", al darrera, però t'asseguro que servidor, independentista, està encantat que el Parlament hagi prohibit una salvatjada com les corridas, tot i ser una tradició que també havia estat arrelada a Catalunya.
Sí, la cosa s'estava morint per sí sola, però al meu entendre, el valor que té la mesura aprovada al Parlament va més enllà de les corridas; és una veu que s'ha aixecat en contra d'espectacles lamentables, que haurien de ser part de la nostra història. L'abolició aprovada remourà consciències també al voltant d'altres espectacles, aquests sí, més "nostres", que també són com a mínim qüestionables.
Clídice, estic d'acord amb el que dius sobre la ILP per la independència. Les nostres institucions polítiques no funcionen com ho haurien de fer...
Júlia, fantàstic el post. Expliques molt bé el que jo també penso i no sé expressar amb èxit i sense prendre mal.
Has tocat molts temes, el més important, per mi, seria la coherència. I m'ha fet riure (o plorar) això del quadre de Casas sobretot perquè lligat amb el tema de l'arxiu Centelles. Les accions no estan aïllades les unes de les altres
Si tens temps, fes una ullada a aquest post que vaig fer on vaig intentar per la via de l'humor tocar el tema.
http://volardenit.wordpress.com/2009/12/28/salvem-els-cargols/
Gràcies, Marta, en tot plegat hi ha molta hipocresia, ara estic a un poble on hi ha molta afició a la cacera, segur que també ho acaben prohibint i com que està tocant a l'Aragó, m'adono que als pobles aragonesos del costat són molt amics de fer toros per les festes. En fi, crec que hi ha coses més importants, però ja veus que el tema és polèmic i desvetlla passions, no volia ni tocar-lo però no me'n vaig poder estar.
Bon estiu!!!
Ferran, ja he dit el que pensava, crec que no era el moment i que no s'ha fet res més que llençar benzina al foc, però, vaja. Jo no sóc tan radical amb el tema, i he de dir que em fa més angúnia veure com es tracten els animals domèstics -com si fossin criatures- que no pas altres coses. En tot cas el tracte amb els animals, com comento, és un debat pendent i m'hauria semblat més honrat començar pels espectacles 'més nostres' els quals gaudeixen de molta més audiència que no pas les decadents corrides de toros barcelonines. Però, és clar, vots són trumfos.
Publica un comentari a l'entrada