Quan ens escalfa el sol, allà a la platja...

Ja que en alguns comentaris al post anterior ha sorgit, per carambola el tema d'una carta que vaig escriure al diari sobre ombres, platja i serveis diversos, explicaré a l'amable lectorat la complexa història de les meves ombres inexistents, ja que em sap greu que el meu admirat Lleó de Graus hagi de compartir espai amb tan frívol tema, car a l'escola i rebost no hi va afegir pas platja de franc, en les seves demandes socials.

El fet és que quan jo era petita i en lloc d'anar a la platja anaves als banys que eren de pagament, a la Barceloneta, a mitja platja hi instal·laven uns encanyissats molt grans on podies prendre l'ombra sense necessitat de parasols. També als berenadors, aleshores merenderos, que eren grans i espaiosos hi havia encanyissats, per cert. 

Cada any, quan arriba l'estiu, l'ajuntament, el nostre i molts altres de mar, es fan autopropaganda explicant els bons serveis que ens ofereixen i les moltes despeses, sovint excessives, que es fan per a donar-nos (gràcies als nostres impostos, ep) platja de franc, algunes de les quals són, a més una mica o molt antiecològiques. Per altra banda, cada vegada ens piconen més amb els perills del sol i etcètera, en aquest context actual de susbtituir els pecats d'abans i l'infern per amenaces properes sobre càncers diversos, accidents de trànsit i d'altres paranys del nostre temps. 

Com que m'agrada donar-me una remullada breu a mar de tant en tant, em trobo amb un problema si vull ombra. O bé he d'anar carregada amb un parasol des de casa, o l'haig de llogar, cosa que si estic poc temps a la platja no val la pena, o he d'anar al bar adient on, a més de pagar, he de suportar sovint músiques estridents, perquè una altra cosa que no entenc és la necessitat de que cada xiringuito tingui musiquetes a tota marxa. En una ocasió ja vaig enviar un suggeriment a l'ajuntament meu, el de Barcelona, en una bústia que tenen per a la participació ciutadana. Avui també és freqüent que escoltin les teves queixes, que fins i tot et responguin de tant en tant i que, fet això, se les passin pel folre.

Em van dir que ja tenien molts serveis, dutxes, biblioteques, servei de parasols i gandules de lloguer i no sé quantes coses més. És a dir, van dir-me el que ja sabia. Aquesta any em va agafar la dèria de les ombres altra vegada i vaig escriure la carteta següent, enviant-la a tres diaris, l'Avui, la Vanguardia i el Periódico. Cal dir que de vegades he enviat cartes sobre temes més punyents i no me les han publicat o han passat sense pena ni glòria ni reacció vital de ningú, però, mira, es veu que va fer gràcia, aquesta:

Amb l´estiu es torna a gaudir de les platges i es parla també dels perills del sol a la pell, cada dia més evidents. Malgrat això, es fa difícil, gairebé impossible, de trobar zones d´ombra a les platges de Barcelona i, en general, a totes les del país. Fa anys, quan anàvem als banys de la Barceloneta, aquells establiments tenien unes zones d´encanyissat molt agradables. Avui només tens l´opció d´anar carregada amb un para-sol, llogar aquest para-sol, o bé passar l´estona als bars de platja. M´estranya que no es plantegi en cap moment oferir un servei d´ombra pública a la platja, cosa que milloraria molt l´estada a la vora del mar. L´opció del para-sol no ofereix un gran espai d´ombra i comporta anar carregada a mar o bé fer una despesa que si, com jo, a més t´estàs poca estona en un mateix indret, es fa complicada. Un aspecte discutible és, també, la immensa despesa pública feta en regeneració de la sorra, però aquest és un altre tema...

A La Vanguardia fins i tot me la van emmarcar i un senyor dermatòleg va respondre a sota i em va donar la raó. La de l'Avui va merèixer una resposta oficial dels estaments al·ludits, que em deia el que ja sabia, que tenen molts serveis i que pots llogar parasols, vaig insistir en que jo demanava una cosa diferent i ja no he fet el seguiment del tema, car no llegeixo tots els diaris cada dia. Pel que diu en el seu comentari en Francesc, també a la ràdio van dir alguna cosa, una mica en guasa, potser pensen que sóc una iaia maniàtica de l'ombrejat, qui sap. Una ombràfila patològica.

També amb els escrits que es publiquen als blogs, sovint els temes aparentment menys importants generen un moviment inesperat. Així em va passar amb la carta en qüestió.

De tota manera, com podeu comprovar, d'ombra seriosa, res de res. Tant és, sobreviurem a les solellades, ves !!!


Per cert, en vaig enviar una altra de molt punyent fa mesos, sobre l'ensenyament actual, insistint en el fet que s'ha de revisar la formació que es dóna als mestres, car és de les poques professions en les quals els qui formen als treballadors no són de l'ofici i no va fer gens de soroll ni va semblar que a ningú li preocupés el tema. Ai, si les úniques ombres problemàtiques del nostre present fossin les de la platja, ja estaria contenta.