Cocodrils, someres, paons i aneguets lleigs

França no és Catalunya, ni tan sols Espanya, tot i que Espanya s'hi va emmirallar després de Felip V per a la seva organització interior, i va aconseguir un emmirallament deformat que ha evitat que tendències menys jacobines reeixissin amb èxit, vegis Pi i Margall.

Ara bé, té aspectes molt interessants i envejables, com la seva política cultural, francòfona evidentment i poc pietosa amb varietat diverses. Tot i que el món anglosaxó de més enllà dels mars ha anat guanyant pes, i l'anglès ha desplaçat el seu idioma, que en temps de Tolstoi es parlava fins i tot en l'interior de les famílies russes benestants, la grandeur intel·ligent fa que promocioni el que sigui interessant, amb grapa i èxit. 

Estic llegint el llibre que mostro amb una certa curiositat. Més de quatre-centes pàgines que, a causa de l'èxit, han propiciat una continuació en la qual surten molts personatges antics i uns quants de nous, a l'estil d'una sèrie televisiva. És un llibre fet, també, a l'estil sèrie de televisió, coral, tragicòmic, distret... M'agrada més que els d'Anna Gavalda, als quals no els he trobat la gràcia encara, això sí. És un bon llibre? No ho sé. Literàriament sóc incapaç de valorar-lo sense una perspectiva menys immediata. Enfronta els personatgs ruc, aquests que treballen, pateixen i són menystinguts, amb els personatges que van a cavall, o sigui, aquells que viuen del cuento, són egoïstes, pijos i aprofitats. Amb matisos variables i moltes conversions i reconversions, hi ha qui opina que la humanitat es divideix entre aquests dos grups: els servits i els servidors.

És una història amb moral positiva. Així com en el darrer èxit del, pel meu gust, sovint sobrevalorat Auster, els personatges acabaven malament o abandonats per l'autor en el moment més difícil, després d'haver sobreviscut a les crisis vitals, aquí els bons triomfen, més o menys i tot acaba com en el conte de l'aneguet lleig, amb alguna ombreta que faci minvar una mica la felicitat, per tal que tot no sembli tot tan irreal. Pel mig, un triomf literari amb novel·la històrica promocionada, que mostra també com funciona el tema de l'èxit en aquest camp, tot i que la veriat triomfi i tot això i no explico res més per si la llegiu.

La història d'una de les protagonistes, de la més protagonista de totes, m'ha recordat una mena d'acudit que sortia en una d'aquelles sèries televisives de la nostra joventut, on s'ironitzava sobre la censura. Algú presentava un llibre per valoració que es deia La virtud recompensada. El censor, crec que era el genial Marsillach, insistia, la virtud recompensada, sí, però calia afegir siempre. I encara alguna cosa més, potser. El llibre acabava titolant-se La virtud recompensada siempre en España. En aquest cas és a França, amb ressò mundial, i el títol juga amb l'animaló, que té un paper real i simbòlic en la història.

Admiro el coratge i la visió editora del país veí. Estic ben segura que si jo em presento amb un llibre semblant a qualsevol indret, ni se'l miren ni em miren. Ara bé, cal dir que qui aconsegueix, al llibre, l'èxit literari, no és la servidora sinó la servida i que ignorem com hauria anat la cosa altrament, una bona imatge val més que mil paraules i quatre-centes pàgines. Aconsello cercar-lo per les biblioteques abans de comprar-lo, que és una forma assenyada de no comprar quelcom que després fa massa baluerna per casa. Ara bé, si agrada, es pot fer un esforç. Crec, com deia el meu admirat Anton Pàvlovitx Txèkhov que les obres d'art, com els llibres, només es divideixen en dues categories: aquelles que t'agraden i aquelles que no t'agraden. Tot i que jo matisaria que aquest judici només el puc fer en un moment determinat, car jo també canvio de gustos amb els anys i l'experiència.

Però, vaja, que ja voldria jo ser Katherine Pancol, pel que fa a l'èxit de vendes. No era aquest el seu primer llibre, però ha estat el seu primer gran èxit internacional, i les continuacions poder ser il·limitades, ja van per la tercera, totes elles amb al·lusions zoològiques gairebé lul·lianes. Una de les gràcies del llibre consisteix en aplegar les inquietuds de gent d'edats diverses, cosa que m'imagino que afavoreix la identificació amb un o altre dels personatges. I una altra de les gràcies evidents és que parla del nostre temps, de les nostres dèries i misèries, sense entrar -aparentment- en profunditats filosòfiques excessives i fins i tot recorrent a alguns fils argumentals francament delirants.