16.2.11

A reveure, Mallorca! Cròniques Imsersates (...i 5)








Ha plogut els dos darrers dies, però no tant com per no poder sortir a fer els darrers volts per Mallorca. Sa Dragonera porta un temps tancada als visitants, a causa dels problemes amb un excés de rates negres. Així que quedarà per a una altra ocasió la visita a aquest indret amb tanta història, real i mítica.

Des de la terrassa, una vista una mica surrealista, però fins i tot amb el seu encant, sobretot pel matí i al vespre. L'indret, a l'estiu, té mala fama, però en aquesta època de l'any esdevé tranquil i acull jubilats, autòctons i forasters.

Espanta una mica llegir el que explica de Magaluf la wikipèdia. Vegis:

La temporada turística consiste en el principal motor de la economía calvianense, los meses de temporada alta, (Junio, Julio y Agosto) Magalluf está considerada en el término de Calviá y en el resto de la isla, como la Reina de la noche. A tan sólo tres kilómetros del único casino de Mallorca, esta mini urbe se convierte en un auténtico resplandor de colorosos neones, terrazas con gigantescas pantallas de televisión, atracciones y masivas cantidades de turistas deambulando. La calle más concurrida, Punta Ballena (a la que los británicos llaman The Strip), es frecuente cortarle el tráfico por la masiva asistencia de transeuntes. Por su continua e incesante fiesta y juergas nocturnas ha sido rebautizada por sus visitantes con el sobrenombre de shagaluf haciendo alusión a sus algarabías con sexo...


Com podeu imaginar, les festes imsersates de l'hotel, malgrat aquestes expectatives, eren d'allò més innocents, una mena de casa de colònies d'una certa categoria, fins i tot pel que fa als menús. Per a gaudi dels mayores es comptava amb esforçades animadores, de les quals tan sols criticaria la tendència excessiva a parlar amb diminutius. Com que el món s'està convertint a tots nivells en una gran escola, ja no m'estranya res. Potser pagaria la pena triar animadors i animadores d'edat semblant als alumnes-jubilats-jubilosos, cosa que suposaria un sobresou per a les pensions minses i faria millorar l'oferta lúdica.

I per acabar, una mica d'autenticitat, fins i tot en la parla, que, com passa pels nostres verals, la televisió local està normalitzant de forma subtil i inquietant. Per què els rètols antics de molts carrers de Palma estan en la forma dialectal mallorquina, ço és, amb l'article salat i els moderns estan en català oficial? He trobat alguna cosa per aquí.


Així és el nostre país i així són els nostres països. Sabem qui són Chavela Vargas, Joan Baez però desconeixem, en general, a Catalunya, la tasca de persones com la gran Madó Buades. I, pel que fa a això que en diuen dialectalismes, sembla que inquieta els poders diversos, àdhuc els acadèmics, que ens voldrien tots iguals i parlant un estàndard ensopit que no és d'enlloc. Tampoc de Barcelona, ep, que aquí ja hem deixat perdre totes les formes dialectals de barri a força de piconar-nos l'autoestima i fer-nos sentir fangaires irredempts. Visca el sacatapus, el saniseru i la ventanilla!!!!


4 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ho dius amb tanta gràcia: estem convertint el món en una gran escola-guarderia. I és que ens volen minoritzats. Pensar fa mal al poder i a les butxaques dels qui manen, que, per cert, no veiem.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Piconar-nos l'autoestima es fa en tots els ordres, també en el de la llengua. Ens volen ramat i, en general, se n'estan sortint.
Deliciosa la remembrança que fas de Madò Buades.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Teresa, si és que fins i tot a les empreses tracten els empleats com a nens en les reunions, pel que m'expliquen. Ja els va bé, així no ens poden manar. Abans, quan anava a Andorra i passava la duana sempre tenia una mena de por ancestral a la guàrdia civil, però és que ara, quan vaig en avió, en passar els controls recupero aquella mena de temor a que et castiguin per quelcom que no has fet...

Júlia ha dit...

M'alegro que t'agradi, Xiruquero. Ja veus, fins i tot a Mallorca 'treuren' el salat de les retolacions... en fi.