15.3.11

Balada de l'home gris






Balada de l'home gris


Feliç qui mor sense saber que mor
feliç aquell que viu sense pensar-hi
feliç aquell que troba el seu amor
ensopit, i vulgar, i rutinari.

Feliç qui té la fe del més enllà
enterbolida amb fum d'espelma antiga,
i que tot el que arriba a desitjar
ho pot comprar a qualsevol botiga.

Feliç el conformista i el badoc
i aquell que no vol fama ni diners,
feliç aquell que no ha tastat el foc,
feliç aquell que no cobeja res.

Passar pel món com una ombra arraulida
sense desvetllar enveja ni passió,
passar tan sols, acaronant la vida,
com la tonada breu d'una cançó.

Passar de ser tingut per poca cosa
a la pols on tots hem de davallar.
no tenir nom, ni fets, ni haver fet nosa.
Passar sense remor. Tan sols passar.

Júlia Costa. La pols dels carrers. Meteora, 2006

8 comentaris:

Alberich ha dit...

Excel•lent i poètic retrat d'un tipus del que avui en diuen “la majoria silenciosa”.
M’ha agradat.
Salut.

Júlia ha dit...

M'alegro que t'hagi agradat, cada dia tinc més respecte pels silenciosos i silencioses, per cert.

Deric ha dit...

doncs a mi no m'agradaria passar així.
El poema fa reflexionar

Júlia ha dit...

Deric, fa anys jo no pensava tampoc així, però anem canviant.

M'has fet pensar en el famós poema de Gil de Biedma, molt realista:

No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
envejecer, morir,
eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma

Ramon ha dit...

M'ha agradat molt el teu poema i especialment aquests dos versos "passar tan sols, acaronant la vida,
com la tonada breu d'una cançó."

Júlia ha dit...

Gràcies, Ramon!!!

Ramon ha dit...

Torno a ser jo. El teu poema, m'ha portat al cap uns versos d'en Machado, que vaig descobrir a través d'en Serrat:

"Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan,
y en un día como tantos,
descansan bajo la tierra"

dedicats també als homes i les dones que passen per la vida sense fer soroll.

Júlia ha dit...

Molt bonics, Ramon, gràcies!!!