El Mercat de Sant Antoni s'ha inaugurat avui, com tothom deu saber, car els mitjans de casa se n'han fet ressò a bastament. El dels llibres vells torna al volt del mercat, no sense que s'hagués intentat ubicar-lo en algun altre lloc i, fins i tot, bandejar-lo perquè sembla que no quedava maco. Si algú no va sap copsar la bellesa dels llibres d'ocasió i la resta, no anem bé. Veurem com va el proper diumenge. Com cantava Espinàs potser tantes coses hem perdut que el record també cal perdre...
Avui els llibres vells ja no són aquells tresors misteriosos de la meva infantesa, sovint ens és més senzill cercar el que volem per la xarxa i hi ha qui t'assegura que el que fan aquests volums és emmagatzemar pols. És clar que una cosa és allò que busques i una altra, allò que trobes o que et troba. I aquest atzar és el que cal preservar encara, pel que fa a aquest mercat imprescindible.
També, suposo i espero, tornaran postals, revistes i cromos i d'altres coses. Fa anys, molts, la gent dels llibres es va posar dogmàtica i no va voler els dels discos durant una temporada, per exemple. Però al capdavall tot sembla conviure, de moment. No a tothom li fan el pes les marquesines destinades a aquest mercat entranyable i necessari, avui que ja no tenim la Canuda ni tantes altres llibreries de culte. Joan Mateu i Font, president de l'Associació de Comerciants d'aquest mercat dominical, tan lligat als records de tanta gent, evocava aquests dies, de passada i sense fer sang, les dificultats sofertes.
Tot canvia però hi ha coses que canvien de forma destralera, com ara el centre de la ciutat. Passejar pel carrer Petritxol, avui, fa plorar. No fa tant de temps es deia, des de la casa gran, encara en època socialista que no es deixarien posar més botigues de souvenirs xarons i més valdria que no diguessin res, per a tot arreu se'n veuen i se n'obren. Sembla que no s'hi pot fer res, vaja, el mateix més o menys que passa amb les bicicletes perverses i els seus carrils mal dissenyats. I sobre aquest tema podria explicar un munt d'horribles anècdotes sobre l'incivisme dels conductors ecològics.
L'escut m'agradava més en colors però es veu que no és 'la tendència'
No em sabria tan de greu que tanqués una botiga o que es canviés l'orientació del negoci si no fos que, en general, on era l'antiga s'hi posa un comerç lleig, de cadena tonta, i, a més a més, es destralegen interiors i aparadors, amb poques excepcions. Fa anys es donava tota la culpa dels mals barcelonins al Porcioles, amb raó, però ara ja no cola, la veritat. Una mica com allò dels esclaus i el Marquès de Comillas, vaja. De tota manera, l'afició als canvis absurds es manifesta a tots nivells, poca gent té respecte per les rajoles del bany d'origen de casa seva o pels vells armaris de la cuina, encara que tinguin la seva gràcia i facin servei. No ens perd l'estètica, ens perd la tendència xarona a un avantguardisme de nou ric d'espardenya, d'espardenya de disseny, això sí.
Fa anys vaig escriure aquest poema que ha tingut una certa vida pròpia, cosa que no sempre passa, fins i tot hi ha qui li ha posat música. El llibreter que m'estima no deixa de ser una fantasia romàntica i és que hi ha qui ha pensat que m'havia inspirat en algú en concret, ja m'agradaria. El recupero en homenatge a aquesta trobada de matí de diumenge, espero que durant anys i panys puguem continuar remenant piles de llibres, cercant cromos i fullejant revistes del passat.
Cançó del mercat dels llibres vells
Al mercat de Sant Antoni
els diumenges al matí
hi ha un llibreter que m’estima
i que mai m’ho ha volgut dir.
Amb els llibres fa una pila
com un castell medieval
i quan passo m’hi col·loca
el millor de tots a dalt.
Jo me’l miro i me’l remiro,
ell me’n cobra un preu barat
i me n’ofereix un altre
que té al taulell, amagat.
Al mercat de Sant Antoni
hi venen una cançó,
un collaret de turqueses
i mil jocs d’ordinador.
Revistes amb noies nues
segells, postals i retrats,
un polsim de vida eterna
i la carta d’un soldat.
Els diaris antics s’ofeguen
entre els cromos dels infants
i els discos d’antigues festes
s’empolsinen, esperant.
Al mercat de Sant Antoni
hi ha molts llibres dedicats
per amants i per parentes,
per amics i amistançats.
A cada fulla una història,
a cada història un record
d’alguna casa que es buida,
d’algú que fa temps que és mort.
El llibreter que m’estima
envelleix rere el taulell.
En un llibre m’emmirallo
i veig que he envellit com ell.
Al mercat de Sant Antoni
els diumenges al matí
m’hi he comprat una rondalla
amb les tapes de setí.
Una pel·lícula antiga,
patufets enquadernats,
la mirada d’una noia
i uns amors desesperats.
Una almosta de migranya,
una novel·la de por
i fulles seques, de rosa,
i un vaixell sense patró.
I també la meva vida
enquadernada amb cartró.
La Pols dels Carrers, Meteora, 2006
