Parelles de culte (personal): Luisita Tenor i Francesc Heredero

Estava escoltant la ràdio de matinada i per casualitat m'he ensopegat amb una ràdio en castellà i amb una d'aquelles curiositats imprevistes. El propietari d'un conegut bar de Marbella, La Polaca, explicava que posa sovint a l'establiment versions, sempre en català, tot i ser a Andalusia, del cantant Paco Heredero, que ell considerava amb Bruno Lomas els nostres Elvis Presleys, uns grans crooners. Heredero, guapíssim, havia versionat moltes cançons de la meva joventut, en català i castellà. Es va casar amb una altra gran cantant, Luisita Tenor, valenciana, i van fer junts, entre d'altres coses, una versió en català de la música de la pel·lícula Un hombre y una mujer. 

La parella va viure durant un temps al Paral·lel, en uns pisos nous, no sé si els del Còmic o els del Condal. Avui resideixen feliçment a Calafell, retirats des de fa molts anys de la música professional. Tot plegat m'ha desvetllat els records carrosses i he trobat aquest deliciós reportatge del Canal 9, gràcies al qual he sabut, per exemple, que la coneguda música del Padrino no era originalment d'aquesta pel·lícula, sinó d'una altra, de Fortunella, amb la gran Giulietta Massina i que l'havia cantat en castellà Luisita Tenor. Una altra curiositat és que van treballar en publicitat i que les tonades de coneguts anuncis les entonaven ells, com ara allò de bic, bic, bic...

A la gent jove d'avui, que sap molt d'anglès i no té costum d'escoltar versions traduïdes de res, tot això els pot sonar a prehistòria una mica arnada, però a mi m'ha fet una gran il·lusió retrobar aquesta parella de culte musical juvenil propi, com ho van ser també Gelu i Santi. No tot han de ser Shakiras i Piqués, ep, poca broma!!!