Setmana Santa
Sense convenciment, en la foscor
d’aquest divendres sant,
uns natzarens enjogassats carreguen
a les espatlles, una imatge antiga
de la Mare de Déu dels set dolors.
La Magdalena, penitent i trista,
llargs cabells rossos, trets convencionals,
segueix la processó. Qui sap si enyora
les tardes de pecat inconscient,
quan encara no havia estat captada
per aquest món de penitència i pena.
Un grup d’homes entona un cant estrany
sobre passions i sofriments i creus.
I darrera de tot, en un taüt
transparent, Jesús mostra les ferides,
esperant, ert, resurreccions properes.
La gent gran branda espelmes, fanalets.
Els músics, al davant, porten el ritme,
tràgic, d’aquesta festa de la mort.
Als diaris, morts d’avui i de demà,
pecats del món, encara per resoldre,
sota la lluna plena d’aquests dies.
Júlia Costa. Poemes inèdits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada