Sonet imperfecte de la dona no qualificada (fet per encàrrec)
Netejo amb cura cases de gent rica.
Tinc cura d’avis guillats i pixaners.
Porto a l’escola criatures ximples.
Serveixo menges de preu excessiu.
He tingut dos marits, un amant jove,
tres fills que no estudien ni fan res
molts contractes precaris, cobro en negre
feines per a les quals no cal cap títol.
Un oncle vell que abans em grapejava
i una mare guarnida d’alifacs
són a una residència. Jo els visito
de tant en tant i deixo algun currículum
a la secretaria. Vull una feina fixa!
La resta, la veritat, tant se me’n fot.
Júlia Costa. Poemes inèdits
4 comentaris:
Tantes desgràcies juntes semblen impossibles, però estic segur que hi ha molta (massa) gent en la situació que tan bé has descrit i en tan poques i encertades paraules.
Sortir al carrer amb una gravadora i triar tres persones, ja tens deu novel·les.
Gràcies, Porquet!!!
Doncs sí, Clídice, la realitat supera la ficció i la veritat sovint no és versemblant.
Publica un comentari a l'entrada