Per alguna emissora de ràdio comentaven, amb certa ironia, la frase que la llegidíssima contra de La Vanguardia remarcava de Gao Xingjian: L'ésser humà és estúpid, se n'ha de ser conscient. Fins i tot la persona que l'entrevista sembla sorprendre's de la manca d'esperança de l'autor i artista, i em sorprèn que algú se sorprengui d'aquest pensament sobre l'espècie humana, si es té en compte la biografia d'aquest gran personatge, sacsejat per tones d'estupidesa que van acabar amb pares i amics. Estupidesa ideològica i política que va fer molt de mal, com totes, i que aquí ens predicaven com una mena d'alliberament de les nostres malures.
En el fons, aquesta frase no està lluny d'una altre d'Einstein, molt repetida, que em recorda el meu marit, en comentar-li l'entrevista a Gao Xingjian:
Hi ha dues coses infinites, l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur.
També sobta que qui fa l'entrevista no percebi esperança en les consideracions de Gingjian sobre la vida, l'amor (que esmenta Teresa Costa-Gramunt al seu blog, incidint en el fons actiu i compartit d'aquest sentiment) i la felicitat, quan no estan lligades a consignes ideològiques ni a tòpics recurrents. Se suposa que la lucidesa sobre la realitat del món i de la gent, la constatació de la fragilitat humana i d'aquesta gran estupidesa gregària o del poder de manipulació de molts líders han de produir un pessimisme immobilista, però no és així ni de bon tros, ans al contrari. Gingjian fa consideracions molt remarcables sobre el sentit de les revolucions sagnants i destructores, que després la història oficial llegeix de forma interessada i convenient.
Cercant la frase d'Einstein per tal de no citar de memòria i de forma errònia, tot i que no em refio gaire dels reculls existents, n'he trobat alguna més de molt interessant:
Tots som molt ignorants. El que passa és que no pas tots ignorem el mateix.
Aquesta queda ben demostrada a través de quelcom tan frívol com els concursos de la televisió on es pregunta una mica de tot.
La vida és molt perillosa. No tant per les persones que fan el mal, sinó per aquelles que seuen a mirar què passa.
Sento no recordar-ne l'autor, per més que he cercat, però recordo haver llegit en algun lloc que la humanitat la formen molt pocs dolents, encara menys bons i un doll immens de covards i d'indiferents.
8 comentaris:
Júlia, jo em quedo amb la primera frase:
"L'ésser humà és molt fràgil, la por a la mort el domina, i aquesta és la raó de les religions."
I per a mi, d'aquí arrenca tot el dolent, el bo, la covardia i la indiferència.
En dies com aquests podem assistir a l'espectacle del teu últim paràgraf. I potser si que som estúpids, només se m'acut pensar: respecte a què? Quan observo un formiguer també les trobo estúpides tantes vegades!
Cert, Toni, encara no hem solucionat això de morir i d'aquí vénen religions i fins i tot dogmes 'laics' molt perillosos.
Respecta a gairebé tot, Clídice. El fet és que a nivell individual som d'una manera i en pla gregari tota una altra cosa. Ho he observat a escola, amb els infants, i també amb adults, només cal contemplar els estadis de futbol. A les formigues les disculpem pel fet que són 'irracionals' o això diuen, es mouen per instint i nosaltres no -o això ens creiem-.
Es d'Einstein aquesta frase ÚLTIMA. Vaig llegir l'entrevista i s'ha de reconèixer que Xingjuan encara es queda curt, som idiotes sense remissió. La prova la terns amb les religions, només aquesta por a morir, aquesta fragilitat han permes que s'escampin contaminant-ho tot.
Em va semblar una entrevista d'una claredat i d'un vitalisme com feia anys que no llegia.
Gràcies, Francesc, no ho recordava.
Amb les religions i amb les ideologies polítiques que acaben reproduint les estructures de poder, els dogmes i fins i tot els rituals religiosos.
Sí, a mi també, Pere, ja que a La Contra també hi surt 'de tot'.
Publica un comentari a l'entrada