Rites santes, Rites profanes i incorrupcions impossibles

Avui és Santa Rita i també Santa Júlia, el meu sant i el de moltes nenes d'avui dia que porten aquest nom, en d'altre temps demodé i avui en plena vigència, ja que així és el món i els gustos dels humans i humanes: variable i canviant.

Santa Rita sempre ha fet doncs la competència a la meva pel fet de ser molt més famosa i patrona dels impossibles. Probablement avui al carrer de l'Hospital de Barcelona hi haurà més cua per comprar roses i passar a veure a la santa que no pas per anar a votar, més gent fins i tot que a la plaça de Catalunya escrivint eslògans i consignes i meditant sobre propostes possibles a considerar per a la millora de la vida democràtica de tots i totes.

Jo crec que els polítics municipals no van ser conscients de la coincidència en triar el dia, ja que tot plegat sembla una estranya ironia del destí i de la vida electora.

Santa Rita va ser filla obedient, esposa fidel i maltractada, mare, vídua, monja penitent amb cilicis dolorosos i cadàver incorrupte. 


Els pares de Rita eren molt bona gent, una mena de mediadors quan hi havia conflictes, els deien pacificadors de Jesucrist. De tota manera, pel que fa al futur de la filla, no van ser gaire clarividents en la tria de marit, potser perquè ja eren grans i tenien pressa per tal d'assegurar-li un futur tranquil.


Així que la van casar, aviat i malament, amb un senyor maltractador i faldiller que la va fer patir molt i que es deia Paolo. Aquest Paolo, que ignoro si tenia algun càrrec al FMI, a l'ajuntament o en alguna altra entitat important, li va donar molt mal viure però com que ella era tan bona, sacrificada i fidel el va fer canviar al llarg dels anys. Quan les coses els anaven bé i ell ja no passava les nits de gresca, un vespre no va tornar a casa. Els seus enemics l'havien estossinat.

Santa Rita tenia dos fills i aquests volien venjar el pare. La mare va pregar al cel per tal que no fessin cap crim i Déu la va escoltar i se'ls va emportar amb ell després d'una greu malaltia. Aleshores la santa es va dedicar a la vida ascètica i religiosa. A causa de la seva virtut li van sortir al cap els estigmes de la corona d'espines de Jesús i quan va morir el senyal de la ferida al cap desprenia una agradable fragància i brillava com un robí. Quan era a punt de morir també van florir roses en ple hivern. Ja de petita se li havia dipositat al damunt un eixam d'abelles blanques que no li feien mal sinó que li portaven mel.

Hi ha moltes venerades imatges de Santa Rita per la nostra ciutat. La més popular és la de l'església de Sant Agustí. Malgrat els temps incrèduls que vivim us faríeu creus de la gent que aplega aquest dia la seva devoció, només cal que doneu un tomb pel carrer de l'Hospital abans o després de votar.

Es venen moltes roses, com les del miracle, que s'han de beneir, guardar tot l'any i cremar quan es renoven, en la propera temporada. A Santa Rita se li pot demanar de tot, per impossible que sigui, llevat, expliquen, de solucions a afers amorosos i matrimonials, per raons òbvies. Un penjament que se li amolla és que hi ha qui diu que es cobra els favors.

En tot cas potser paga la pena anar a fer-li una visita i demanar-li que surti el millor alcalde possible i que aquest ens arregli la ciutat i ens la faci neta, lliure, desvetllada, feliç, conservant les botigues antigues, controlant els manguis, evitant que es vagin obrint pisos turístics de preu abusiu i botiguetes de souvenirs pocasoltes o de marques de moda, d'aquestes amb la música a tota marxa i sense aparadors que, personalment, odio. I moltes coses més que em deixo al tinter. Vaja, servidors de la comunitat com aquells que demanaven els enyorats esquirols en una cançó:


Captaire de fets faig meva la història,
l'anhel d'aquest poble de canvis frisós,
per a ell us demano lleials servidors,
captaire com sóc.

Potser pensareu que demano massa,
per contra jo crec, que demano poc,
captaire com sóc.

Jo no crec en aquesta mena de coses santes però, qui sap...

Una Rita famosa va ser Rita, la cantaora. Quan jo era petita i algú, al cole, et donava alguna coseta i després te la volia prendre, s'havia d'escoltar allò una mica surrealista de Santa Rita, Rita, Rita, lo que se da no se quita, con un poco de jabón no se quita el corazón. Hi ha una misteriosa Rita, evocada en una cançó de Krahe, que serveix de recurs en comentaris de menyspreu mal educat com ara, que te lo compre Rita. Una actriu que de jove era molt emblemàtica va ser Rita Moreno, aquella de Que bien se vive en América. 

Crec que es pot venerar el cos incorrupte de Santa Rita a la seva ciutat, Càscia. Això dels sants incorruptes ha estat motiu de grans devocions i aquí podeu trobar-ne molts, tot i que la web fa una mica de yuyu. La web dels polítics incorruptes o incorruptibles encara es troba en construcció.

I, per acabar, la cançó que mencionat on el gran Krahe evoca una Rita recurrent que encara no he pogut identificar.

I Rita Moreno en plena activitat reivindicativa de la pàtria d'acollida, en la seva joventut.