Passeig
S'esquinça la claror,
damunt de l'avinguda
mentre un penell rebel
escampa marinada.
Motos de missatgers
travessen llums vermelles
per arribar al desert
on els còdols fan ombra.
Gambirots a l'atur
reparteixen estampes
i una taca de greix
irisa les onades.
Al museu de la mort
s'apleguen els turistes
i lloen els miralls
on el futur els sotja.
Zoològics antics
apleguen mil espècies,
aregues, conformades,
amb l'instint abaltit.
Polítics somrients
ocupen les façanes
i un flautista ambulant
estrena melodies.
Les estàtues vivents
pintades, s'acorriolen
entre rams de flors seques
i diaris vençuts
on les males notícies
es barallen, cansades,
per ocupar, ufanoses,
la plana principal.
Júlia Costa. La pols dels carrers
7 comentaris:
una visió de Barcelona: m'agrada molt aquests versos:
"Motos de missatgers
travessen llums vermelles
per arribar al desert
on els còdols fan ombra."
entre altres coses donde temporalitat al poema, el situen en una época concreta, no fa tant hi ha motos de missatgers i aviat ja no n'hi hauràn.
Ja fa uns quants anys que vas publicar-lo i és ben actiu! (potser tingui raó en F.P. quan diu que d'aquí a un temps ja no hi haurà tants missatgers)... la feina cada vegada és més escadussera!
petonets des de Toguedembaga, que diriaunfrancès.
Montse,de tant en tant en recupero algun per tal que no s'oblidin, he, he. Bon vent!!!
Continuarem compartint passejades i passeigs :-)
Això espero, Pere, al menys 'virtualment' i poètica, he, he.
Amb les teves lletres m'han arribat olors, colors, sons i sorolls d'aquesta i d'altres ciutats.
M'ha agradat!
Gràcies, Porquet!
Publica un comentari a l'entrada