Barrets nous i vells artistes: Feliu Elias, Joan Sacs i APA

El MNAC ha comprat fa poc aquest quadre del pintor Feliu Elias, El barret nou. Elias no va ser tan sols pintor, sinó també escriptor, crític d'art, humorista... Va ser un home polifacètic, immens i intel·ligent. Va escriure, de vegades per encàrrec, biografies de grans artistes de l'època, en ocasions promogudes per una Junta Municipal, cosa admirable. No és la primera vegada que el menciono als meus  blogs, ja que en més d'una ocasió he comentat la seva biografia del pintor del meu barri Simó Gómez, llibre que, a més d'evocar la figura de Gómez és una interessant font d'informació sobre la Barcelona de l'època, escrit amb una ironia remarcable. També els dibuixos humorístics de Feliu Elias ens ensenyen molt més sobre la ciutat, el país i l'època que qualsevol manual convencional fet per historiadors experts. Per cert, aquest llibre ha estat en ocasions objecte de polèmica per un tema marginal, en les referències a unes tertúlies del temps del pintor, Elias incideix en el fet d'un suposat anticlericalisme de l'intocable i santificable Gaudí, ai, Senyor, que Déu el perdoni!

Elias va dibuixar i escriure molt, amb els pseudònims d'APA i Joan Sacs. En aquest país, i no sé si a la resta del món també, s'acostuma a castigar l'excel·lència i qui fa moltes coses i totes les fa bé sovint és menystingut a favor d'aquell que en fa una de mediocre però molt magnificada. Som uns grans admiradors de la galvana, vaja. He trobat una entranyable trobada d'un blogaire amb una seva filla que l'any 2009 tenia noranta-quatre anys i que explica com es van exiliar després de la guerra civil i les penes que van passar.

Moltes publicacions d'Elias s'han d'anar a buscar a les llibreries de vell, reals i virtuals. Al MNAC i a Montserrat hi ha alguns quadres d'ell, tots excel·lents. Imagino que com que va evolucionar vers un realisme a l'alemanya i aquí el realisme ha estat menystingut de forma absolutament injusta fins fa quatre dies ha estat encara més oblidat. També és possible que en algunes de les velles revistes infantils que de vegades trobem a casa, al mundo dels records, o als mercats de vell, apilades, els dibuixos siguin d'aquest gran artista.

En el blog d'un escriptor aragonès he trobat una referència als quadres que mostren finestres i sobre aquest de Feliu Elias, que va ser pintat a l'exili i que va formar part d'una exposició, en remarca la pau de l'exterior amb la realitat de la ràdio, a través de la qual es poden conèixer les tragèdies del moment.

Elias es va haver d'exiliar en acabar la guerra civil, moltes de les seves caricatures i acudits   resultaven un perill evident en aquell moment.  A França va estar internat pels gendarmes en un camp de concentració durant un any. Va retornar a Espanya, malalt, el 1948. Els ho havien robat tot. Sovint es trobava amb el gran Junceda, amic seu, per recordar i xerrar.


Sento una gran pena per les persones que ja en edat madura han de patir aquesta mena de tragèdies, si ets jove sembla que ets capaç de suportar les coses i vius amb l'esperança d'un canvi més o menys proper. Morir en un món gris i decebedor, com el de la postguerra espanyola, després d'haver patit, a més, la França ocupada, em sembla molt trist, encara més quan la joventut d'Elias s'havia desenvolupat en mig de projectes, esperances, novetats i iniciatives culturals de tota mena. Però l'atzar, al capdavall, decideix el nostre destí i la nostra biografia. A causa de la seva nombrosa activitat no resulta difícil trobar referències de tota mena a publicacions de Feliu Elias, al llarg de la seva vida professional i també en aquests darrers anys en els quals, afortunadament, hi ha un retorn a un cert interès per artistes i escriptors catalans una mica oblidats fins ara. 

La filla entrevistada pel blogaire, Elvira Elias, ha estat també una artista excel·lent, va dibuixar figurins per la firma El dique flotante i més endavant es va dedicar a la il·lustració, és possible que també tingueu contes amb dibuixos seus per casa. Potser alguns d'aquells magnífics volums de Rondalles?