La mort de Josep Termes, encara prematura pels paràmetres actuals de longevitat, m'ha sobtat perquè precisament ahir, veient l'espai de temps que es va dedicar a la concessió de la medalla a Josep Guardiola, i sense entrar en valoracions diverses sobre els grans mèrits professionals i personals d'aquest entrenador, vaig pensar de quina forma tan diferent es valoren unes activitats i unes altres en la nostra frívola societat del present i en el pes d'això que en diem el món mediàtic en tot plegat. I em va venir al cap, precisament, la figura de Josep Termes, poc coneguda per molta gent, tot i que va ser Premi d'Honor el 2006. Precisament coses com ara la concessió del Premi d'Honor o del Sant Jordi de literatura cada vegada són més residuals a la televisió i mereixen menys temps de dedicació mediàtica.
Josep Termes ha estat un historiador molt important i per sort ha creat escola. Una escola en la qual hi ha gent com Teresa Abelló, persona amb qui vam tenir contacte, des de CERHISEC, amb motiu de la commemoració de la Setmana Tràgica, i a qui admiro professionalment i per aquesta llibertat de criteri que la gent seguidora de Termes ha mostrat en temes encara tan espinosos com la valoració de Ferrer y Guardia, les lectures sobre diversos fets de la Guerra Civil en el context rural i el suposat origen burgès del catalanisme, quelcom que avui sembla oblidat però que va fer vessar molta tinta i va comptar amb molts seguidors, a partir de certes tesis de gent com Solé Tura. Un dels darrers títols de Termes que hem comprat a casa ha estat Misèria contra pobresa, que analitza en profunditat els fets de la Fatarella, encara tan poc coneguts i valorats potser perquè que no responen a certs discursos oficials o oficialment alternatius sobre aquells anys tràgics.
Crec que és a La febre d'or on surt breument la figura d'un modest historiador erudit, que contrasta amb la fatxenderia dels qui s'han enriquit de forma ràpida i rumbegen sense aturador fins que arriba la crisi. No hem millorat gaire, em sembla, pel que fa al reconeixement públic dels nostres personatges de gran volada i d'un pes acadèmic reconegut. Avui, han dit, emetran l'entrevista que li va fer Josep Maria Espinàs... el 1988. Cosa que vol dir que quan cal recuperar el testimoni de personatges importants, a causa de la seva irreversible pèrdua, per tal de fer un obituari amb cara i ulls, hem de recórrer a la bota del racó d'uns temps en els quals la televisió nostrada semblava que aniria per uns camins molt més interessants. No és el primer cas en el qual s'emet un d'aquells bons programes d'entrevistes quan mor algú important, al qual en les darreres dècades se li ha atorgat molt poc espai públic.
No tinc res en contra del futbol i reconec a Guardiola tots els mèrits personals i professionals que calguin però trobo que tot plegat és absolutament descompensat, què voleu que us digui. Potser no s'haurien de fer comparacions, sempre odioses. Precisament en aquesta entrevista de fa anys Termes també parla de les relacions entre futbol i política.
11 comentaris:
Algun dia aquest país s'haurà de fer mirar això de dedicar dues hores de ràdio a les notícies d'esports i una hora a notícies no esportives.
Bona comparança entre el que es dedica a un i a l'altre que has fet. No calen més paraules. I tens raó que si hem de recuperar programes del 1988... anem malament!
EFECTIVAMENT,VA SER TOT UN PATRIOTA I UH HOME FIDEL A LA SEVA CLASSE,SENSA FANATISMES DOGMATICS.
UN RECORD EMOCIONAT.
JUGANT
Una gran pèrdua, per a la Història i per Catalunya. Descansi en pau.
Galderich, encara pitjor, van donar les Identitats tardíssim i al canal 33. La veritat, hi ha coses del país que em desplauen del tot i més.
Sí, Jugant, un home planer i poc dogmàtic, per això potser no ha arribat a tenir la rellevància mediàtica d'altres.
Xiruquero, espero que no s'oblidi la seva aportació, amb la qual, com amb tot, es pot estar més o menys d'acord però que resulta imprescindible.
Personalment crec que una de les grans aportacions de Termes ha estat recordar-nos que Catalunya no 'és' tan solsla burgesia ni la classe mitjana alta i que el component popular obrer autòcton ha estat molt important. I que el botiguer humil era molt més que un personatge ridícul.
El van donar a hores intempestives i quan no tocava però ahir vaig poder veure i escoltar el programa gràcies al teu bloc!
De fet, Galderich, és fàcil de trobar, és a la web de TV3, avantatges de la modernitat.
Després de llegir-te he posat el vídeo que m'ha enganxat des de el primer minut. Gràcies una vegada més, Júlia. El teu bloc, ho penso i t'ho dic, és "més que un bloc"
Gràcies Ramon!!!
Publica un comentari a l'entrada