Toni Subirana i les seves cançons

Ja he explicat  en d'altres ocasions que segueixo quan puc, en directe o per internet, el programa Boulevard, a la COM, realitzat per Enric Cusí i que fa uns quinze anys que dura, cosa que actualment és un mèrit, tant del programa com dels directius de l'emissora.

El programa no tan sols continua en actiu sinó que ara dura molt més i sense abandonar la cançó francesa parla també de cantants catalans, italians, i de moltes altres coses, com ara d'actes culturals interessants relacionats amb la cançó, molt diversos i dels quals costa sovint assabentar-se.

Afortunadament, tots els programes es poden recuperar per internet, a la carta. Ahir, o més aviat avui, de matinada, ha estat al programa Toni Subirana, un cantant interessantíssim, amb una llarga trajectòria professional, però encara poc conegut de la majoria de gent, com sol passar en aquest estrany país nostre, amb tantes coses i tanta gent.

Subirana canta en francès, en castellà i, és clar, en català. Fa uns dies, quan vaig escriure sobre Sagarra, el cantant va penjar un amable comentari al meu blog recordant-me l'homenatge que ha dedicat a Sagarra, musicant molts poemes seus en un CD molt complet, que no és nou, ja que moltes de les versions les va editar el 94, però que ha revisat amb motiu de la commemoració dels cinquanta anys de la mort de l'escriptor.

Amb els discos passa com amb els llibres, més enllà dels mediàtics la resta costa de trobar segons on. Per sort, sempre ens quedarà internet. Toni Subirana té una magnífica web on explica la seva trajectòria, anuncia les seves actuacions i en la qual es poden escoltar moltes de les seves cançons i accedir a la seva discografia.

Toni Subirana és un clàssic modern, que recull influències musicals molt diverses, amb una obra que fa atenció sobretot a la qualitat dels textos ja que ha seguit molt, des que era jovenet, la cançó francesa. Quan veig com es lloen segons quines lletres actuals de conjunts de moda que no tenen ni rima ni ritme ni cura de cap mena a l'hora d'explicar-se m'adono de tot el que hem anat perdent a casa nostra, considerant el passat recent i remot.

Subirana es pot ensopegar amb la miopia dels qui prediquen que tot s'ha de fer només en català. Això ja ve de lluny i molts d'aquests predicadors de la puresa no tenen cap mena de mania quan toca fer calés més enllà de l'Ebre. No diré noms, ja que no en tinc proves escrites, però fa molts anys vaig saber que un d'aquests purs no havia arribat a cantar en castellà pel fet que no se n'havia sortit amb prou grapa com per animar les discogràfiques a promocionar-lo. Era quan de Núria Feliu en van dir tants penjaments per haver, també, cantat en castellà de forma puntual, fins i tota una colla de brètols la van anar a xiular i escridassar.

Toni Subirana fa sovint actuacions amb directe, moltes vegades acomboiat per músics també molt bons. Les seves cançons compten amb arranjaments excel·lents tot i que si no compta amb aquest acompanyament utilitza tan sols la guitarra, al vell estil dels cantautors autèntics.

El que m'ha agradat més de Toni Subirana, avui que l'he escoltat per la ràdio i més enllà de la seva evident excel·lència professional com a cantant, ha estat el tarannà, el d'una persona contenta amb el que fa, disposada a promocionar-se a la mida de les seves possibilitats, desacomplexada i entusiasta, molt allunyada de la queixa constant en la qual sembla que s'ancora tanta gent en els temps que corren, quan els sembla que la seva tasca no compta amb el reconeixement que caldria o que de tot en té la culpa la crisi.

Subirana és força present a you tube, tot i que sovint la qualitat del so en aquests vídeos no és gaire bo. Penjo una petita mostra de tot el que es pot trobar, una versió de Sagarra, un tema seu en castellà i una versió d'una cançó de Moustaki, cantant amb el qual manté una bona amistat des de fa anys, el mateix que amb d'altres grans pesos pesats del país veí, com ara Aznavour, feliçment actiu als vuitanta-set anys, o Francis Cabrel qui, per cert, ha actuat fa poc a l'Institut Francès.