Fa unes setmanes, en algun canal de televisió vaig poder veure el senyor Balbín, de qui durant anys vam seguir el programa La Clave. Era un molt bon programa que va patir assetjaments diversos per totes bandes, el van desterrar a un horari impossible, va haver de canviar de cadena i finalment va fer moixoni. El seu model es van intentar copiar però no es van aconseguir en cap moment un to semblant ni l'èxit dels inicis.
El programa s'iniciava amb una bona pel·lícula adient al tema i en la segona part s'endegava un debat amb personatges interessants d'ideologies sovint tan oposades com Serrano Suñer i Carrillo. Hi va haver alguns fets malaurats, com ara quan uns guardaespatlles de Fernández Cuesta van voler agredir Ian Gibson en una ocasió, en acabar un programa sobre José Antonio Primo de Rivera, però això va ser puntual i anecdòtic. Els debats eren ordenats i molt ben moderats, tothom podia parlar en profunditat i amb tranquil·litat. Balbín fumava en pipa en el programa i els qui volien també hi fumaven, eren d'altres temps.
Balbín, quan el vaig poder escoltar recentment, va manifestat que ara no hi ha debats sinó rifirrafes, cosa que és així, generalment i que ningú de televisió sembla disposat a cridar-lo per quelcom de certa volada. Els participants a La Clave rebien el detall únic d'un rellotge de pulsera i no eren totòlegs en nòmina sinó que anaven variant segons la temàtica, avui la tertúlieta ha substituït aquella mena de debats. Jo diria que el debat seriós no existeix, ni tan sols quan hi ha eleccions ens ofereixen debats interessants els candidats, de vegades res de res.
Fa uns dies en un canalet que em vaig ensopegar per casualitat hi havia una d'aquesta mena de tertúlietes dels nostres temps. Una dama indignada, que m'imagino que es deu creure que és gairebé d'extrema esquerra, ja que avui ser d'esquerres no vol dir actuar d'una manera determinada i coherent, sinó anar repetint que n'ets, escoltava un altre participant, suposadament més conservador. Aquest, davant de les proclames apocalíptiques habituals sobre la situació econòmica, els mals que patim i els que patirem i davant les afirmacions de la senyora sobre el fet que estem fatal (sic) i pitjor que mai va dir: no estem 'fatal', fatal estan a Libèria, a Somàlia, això és estar fatal.
La senyora va reaccionar de forma absolutament histèrica, que allò era demagògia barata, va dir, en un to de veu passat de rosca. El xicot, més prudent, no va voler entrar en la discussió i va raonar seriosament el tema sense fer més mencions als que estan fatal 'de veritat'. Jo crec que no era demagògia, el que va dir el noi és una realitat evident en la qual no volem entrar i, de fet, contemplant els telediaris i el poc que sabem i ens diuen d'aquells que estan fatal 'de veritat' i que potser ens faria reflexionar sobre la nostra realitat de nous rics en decadència, sembla que no interessa incidir en cap mena de comparacions odioses. I, això sí, segons el criteri d'alguns, absolutament demagògiques. Això de la demagògia és una mena d'arma recurrent carregada de futur. I de present.De fet, molt sovint, quan algú afirma que l'altre fa demagògia està fent demagògia.
10 comentaris:
és que és aixó, ja no hi ha tertulies, hi ha discussions. sovint massa enceses.
No em perdia mai La Clave, amb senyors fumant, una camara al fons que enfocava tot el grup i que com a molt acostava o allunyava la imatge, ah! i en blanc i negre. Però allí es debatia amb serenor, raonant els arguments. la gent no s'interrompía, ni es cridava, es parlava. Vaja! impensable a día d'avui un programa així.
salut
I mira, Francesc, que hi havia antagonistes que s'odiaven a mort, però la moderació era molt bona. A més ara els 'debatidors' són gent a sou de l'emissora, en general, i no 'convidats puntuals', amb alguna excepció.
A josé Luis Balbin el vaig conèixer quan vaig participar a Voste Jutja, era un dels testimonis de la part contraria, i em va anar molt bé, jo estava molt nerviós (el programa era en directe) i la seva llarga intervenció em va evitar fer el resum final que habia de fer. TOTAL vaig gunyat 800.000 peles de vellón de l'època, en certa manera gràcies a ell.
Deunidó el premi, m'agradaria veure el programa crec que vas dir que no el tenies gravat, llàstima. Per cert, un altre dels bons programes del passat, també.
la cinta es va perdre Júlia.
Era un programa que ens feia sentir més intel·ligents en aquell túnel que ens va tocar viure.
Recordo quan va sortir el criminal nazi belga Leon degrelle i tothom es va indignar.
S'ha dit seriosament que Balbín era un espia de Franco. En saps alguna cosa, Júlia?. Crec que si així fos ens ho hauries dit.
Cercarem.
Salut!
Glòria
Glòria, no sé res d'això de ser espia, en tot cas va néixer l'any 1940, per tant el seu espionatge seria més aviat'transicional'.
El que si crec és que com que va rebre molts pals per part dels socialistes va anar evolucionant cap a postures que en podem dir més 'dretanes', però, vaja, és una percepció.
Com que els socialistes de l'època Calviño es van ficar molt amb ell i, de fet, van acabar amb el programa, que tirava a tort i a dret, també pot ser que fessin córrer la brama aquesta.
Espiarem... per internet, a veure.
En pla més tafaner havien dit que tenia amors amb la Miró a qui també van fer força la punyeta, com és sabut. Deien que el fillet era seu, la veritat és que ha sortit més gandul que els pares...
La Clave la recordo de ben petit mirant-la després de la pel·lícula i escoltant, sobretot escoltant. Era un programa que m'apassionava i que trobo a faltar. Les entrevistes i els debats interessants sempre els fan en horaris de minima audiència, el que demostra que no tenen audiència... i així ens va!
Galderich, crec que és a l'inrevés, els fan en horaris de mínima audiència i per això no tenen audiència.
Una manera de condemnar un programa és passar-lo al 33 o a la 2 i emetre'l en hores difícils, n'hi ha una rastellera, d'exemples, en televisió però també en la ràdio.
Publica un comentari a l'entrada