Sobre enganys, errors i enredades, per internet o per on sigui

Avui un diari comentava els perills de l'hàbit de consultar temes mèdics per internet i, al mateix temps, per la ràdio, he escoltat un debat en el qual també s'incidia en la possible manca de fiabilitat de les informacions periodístiques que es troben a la xarxa, viquipèdia inclosa.

Estic segura que podríem conformar una enciclopèdia -virtual o en paper- que recollís les moltes vegades que, en èpoques pretèrites, els experts en el que fos ens han aixecat la camisa, de bona o mala fe. Errors mèdics, errors acadèmics, informacions periodístiques falses o mal intencionades. No calia que existís internet, el que passa és que abans els universitaris assabentats eren quatre i els concedíem una immerescuda fe i devoció.

Sé que molts metges, mestres, periodistes i el que sigui no accepten de bon grat que algú els esmeni la plana pel fet que ha llegit alguna cosa a internet, cosa que pot ser veritat o mentida, o ni una cosa ni l'altra, com gairebé tot a la vida. Només que per internet podem trobar també moltes opinions contrastades. Pel que fa a viquipèdia, he trobat  força errades a la Gran Enciclopèdia Catalana i això limitant-me a temes dels quals puc saber alguna cosa. Una amiga meva, fa anys, va retornar un dels suplements pel fet que el seu fill, historiador, va pescar-hi patinades de gruix.

Fa anys, en un llibre de Ciències Socials, per a l'alumnat de la segona etapa d'EGB, vaig ensopegar-me també amb errades importants. Com se sap, les lluites editorials en aquest tema, el de l'escola, han estat importants i no s'ha parlat mai gaire dels avantatges suplementaris que els grans grups oferien a escoles, directors i professors si triaven determinats llibres. Precisament jo havia estat molt reticent als canvis, els manuals anteriors em semblaven molt millors però la majoria de professorat creia que eren massa complets i volien una cosa més lleugereta i amb més il·lustracions, aquest parany ens ha costat un abaratiment progressiu en l'exigència acadèmica.

Quan va venir el pobre venedor de l'editorial, segurament amb contracte precari o temporal, i em va voler tornar a vendre les excel·lències del producte, li vaig dir que havia detectat aquelles errades i em va dir, una mica ofès, que jo havia de comunicar-ho a l'empresa. Jo? A sobre de patir les mancances encara els havia de fer la feina de franc? 

Fa poc un familiar va patir una gairebé errada mèdica, més aviat una negligència, que ens hauria pogut costar molt cara. Afortunadament la cosa s'ha arranjat, però motivada pel tema vaig cercar informació a internet i em vaig adonar que la simptomatologia estava força clara i que potser si el mateix especialista hagués navegat una mica la cosa no hauria anat tan endavant, car feia alguns anys que feien passar amb raons i mals diagnòstics la persona a la qual faig referència.

És un exemple, i tots sabem que ni a la xarxa ni als llibres en paper, ni tan sols a les persones, els podem demanar més del que poden oferir-nos. Ni tan sols als professionals. L'extensió del coneixement i de l'alfabetització ens ha facilitat o complicat la vida i les fes absolutes ja no existeixen o no haurien d'existir. Una de les últimes fes perdudes ha estat la fe en el personal de l'oficina del barri, de l'entitat de crèdit habitual. Que els experts que també s'equivoquen ens avisin una i altra vegada que a internet hi ha molt palla, la veritat, sobra. En tot cas, que concretin i que no parlin en abstracte i en general. O sigui, que denunciïn les errades i les fonts i no facin caure l'anatema damunt del mitjà.

Una vegada El Jueves, molt abans d'internet, feia broma amb una campanya sobre el consum de medicaments. No se autorrecete, deje que le maten ellos,  deia la impagable coberta de la revista. Avuim llegint i escoltant tot això pensava, parafrasejant aquella recordada frase humorística: no se autoinforme, deje que le engañen 'ellos'.