17.7.12

MIquel Barnadas i Martín, assassinat en defensa dels seus conciutadans

Aquesta placa fa referència a algú que no trobareu en enciclopèdies ni indrets virtuals. Maçanet de Cabrenys li ha dedicat passeig i centre cultural. Només en una web on es fa referència als alcaldes de la vila des del segle XVIII, i en la qual es pot comprovar la inestabilitat republicana a l'ajuntament, amb els molts canvis de batlle, hi trobo més explicacions:


Elegit l'1 de gener de 1937. Dos mesos i mig després, el 15 de març de 1937, que era un dilluns, a les quatre de la tarda , fou assassinat al local de "La Union Massanetense", al encarar-se valerosaments a uns esbirros forasters, fortament armats, que volien emportar-se uns honrats veïns de la Vila conceptuats de "dretes". Amb el seu acte heroic i d'una generositat extrema, sacrificà la seva jove vida per a lliurar d'una mort segura a uns dels seus administrats. És "l'alcalde màrtir" que magnificà noblement l'alcaldia que exercia. Fou l'únic crim comés a la nostra Vila durant la Guerra Civil Espanyola.


Els herois dels dos bàndols (que de fet, eren molts més bàndols) i que potser no eren de cap o potser sí, però que van defensar els contrincants en èpoques dramàtiques són incòmodes per a tothom, ara i durant la llarga nit franquista. No responen als esquemes habituals, destorben. En els pobles i poblets ha quedat el seu record, de vegades lligat a resistències populars que desapareixeran quan els testimonis dels fets reals també ho facin. A Bot aguanten encara una llista de Caídos molt criticada avui,  pel fet que tothom del poble sap que eren bona gent i que la seva mort va ser absolutament injusta.


Poques iniciatives, cap en català, que jo sàpiga, han estat com la d'un escriptor castellà que ha anat recollint aquests herois, sovint poc coneguts, anònims, maltractats per tot arreu. Els tambors de guerra, la mística revolucionària o, en d'altres temps, les glòries hispàniques, resulten molt més favorables als dogmàtics. 


Amagar les realitats, fins i tot no donar pèls i senyals dels esbirros forasters, sovint molt més controlats del que ens agradaria poder pensar, no fa cap bé a la veritat ni a la tan traïda i reivindicada memòria històrica.

7 comentaris:

gatot ha dit...

És noble recuperar la memòria de les barbaritats que es van cometre. Em sembla injust que es retregui que no hi ha iniciatives catalanes que donin suport a un escriptor castellà. I m'ho sembla, perquè a 4 kms de casa, no ha estat possible que ni catalans, ni familiars -ni cap espanyol s'hi hagi interessat- hagin restaurat la memòria d'un que va ser acusat i afusellat per un de dretes. I que qui el va denunciar, s'hagués enriquit i hagués pogut crear una fàbrica d'embotits de gran anomenada, gràcies a les propietats requisades passarà a la història oral. Perquè els ajuntaments democràtics, encara regentats pels dretans successors d'aquell delator no han permès la restauració del bon nom. Que era el que es demanava.

Em sap greu, Júlia, quan llegeixo posts com aquest. Mai no ho tenim tot en compte. I de bàrbars n'hi va haver a tots els bàndols. Culpabilitzar ara uns o altres, per la llengua o l'orígen, de no fer-hi prou, em sembla senzillament demagògic.

Júlia ha dit...

Gatot, probablement no m'he explicat bé, o gens bé, a jutjar pel teu comentari, volia dir que no hi ha hagut cap iniciativa de recollir en un llibre o documental aquests casos de gent que va ajudar-ne d'altres pensés com pensés i a risc de la seva vida o seguretat, no volia dir que s'hagués de donar suport a ningú castellà o d'on fos. Fossin d'un bàndol o de l'altre o de cap, senzillament, pacifistes.

Em sembla molt bé que es denunciïn casos com el que esmentes però jo em referia, precisament, a casos com el de Barnades, els qui van ajudar 'els altres' amb risc de la seva vida, com en aquest cas. Exemples del que, per entendre'ns en diuen 'amor i respecte al pròxim' sigui d'on sigui i pensi com pensi.

No crec que sigui demagògia explicar un fet real tan poc conegur, més enllà d'aquest poble, la veritat.

Per altra banda les acusacions de demagògia quan quelcom no respon al discurs previst em semblen avui massa recurrents doncs cadascú interpreta la demagògia com li abelleix.

Júlia ha dit...

En tot cas, i resumint, doncs veig que costa fer-se entendre en temes tan delicats, qui reivindica gent com Barnades, batlle republicà víctima del foc i la rauxa suposadament amiga? Doncs ningú, em sembla, més enllà de quatre veïns que el coneixien.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaig dir, i mantinc, que la dita "memòria històrica" engegada aquests darrers anys, per esbiaixada, no és si no una forma de revanxisme. El silenci de fets com el que expliques i d'altres, que només en els llocs que van succeïr son recordats, ni que sigui minimament, n'és una constatació.
I a més, s'ha "d'anar amb compte": que vol dir uns "esbirros forasters", de veritat no se sap d'on feient part?
Les interpretacions poden ser diverses, però els fets -com aquest- son incontrovertibles.

gatot ha dit...

Entenc perfectament la teva explicació, Júlia.

El meu esment a la demagògia feia referència específicament a quan dius: "...Poques iniciatives, cap en català, que jo sàpiga, han estat com la d'un escriptor castellà..."

Calia especificar "cap en català"? Perquè no també "cap en francès"?

Potser sí que tinc molt encetada la pell. Però em sembla que el contingut del post hauria estat el mateix i amb el mateix sentit sense aquesta frase entre comes, que si no era intencionada esdevé sobrera.

Al meu entendre.

I amb tot el respecte cap a la teva persona, que ja fa anys que et vaig llegint encara que et comenti poc.

Bona nit.

Júlia ha dit...

Xiruquero, el poc que he trobat sobre aquest pobre home i les referències m'han fet pensar molt en el que dius.

Júlia ha dit...

Gatot, doncs perquè estic parlant de la nostra guerra civil i a Catalunya es va patir molt i es van patir coses com els Fets de Maig i hi ha molts pobles que van patir aquesta mena de fets, com La Fatarella o el costat de Puigcerdà sotmès a personatges com el Cojo de Málaga. Aquestes coses avui sembla que no es puguin comentar, hi ha qui m'ha dit que el franquisme ja va reinvidicar els seus, però, i els que no eren 'seus'? Són els grans oblidats.

He mencionat el llibre perquè és l'únic que conec, de moment, que intenti recollir fets semblants als de Maçanet, no sé de cap més, ni en francès ni en anglès. I és en castellà, què hi farem. I et diré més, en determinades coses no comparteixo algunes idees del seu autor, però la intenció em sembla exemplar, vingui d'on vingui.

Si l'autor d'un llibre això hagués estat, per exemple, un anglès -molts d'ells han escrit sobre la guerra civil- també hauria dit que ho era i segur que no hauria semblat estrany.

Crec que són fets incòmodes per a tothom i se silencien sense manies, no 'toquen'.

Un llibre com ara 'Miseria contra pobresa', en aquest cas català, sobre el tema de la Fatarella, ha passat de puntetes per tot arreu i no ha generat gaire debat.

Què s'han de denunciar casos com el que esmentes? Evidentment, precisament que no s'hagi fet mostra com va tot i la covardia que encara sura sobre segons què. Ara bé, jo no em referia a les crueltats i oportunismes repugnants sinó més aviat a tot el contrari.