Ni déus ni pàtries ni camins fresats,
ni reis, ni culturetes, ni llenguatges,
ni amors apassionats, ni tants miratges,
no em semblen adients per als combats.
Baratar humiliacions per vanitats,
conrear una fe cega, fer un viatge
per retrobar l’inici de l’ultratge
al racó més pregon de vells passats,
acaba esdevenint més servitud
abillada amb parracs d’una virtud
que oblida allò que no li cal saber,
mentre algun rodamón, a un vell carrer,
senyoreja la terra dels indignes
per no patir banderes ni consignes.
Júlia Costa. Poemes inèdits
3 comentaris:
Amen.
Óndia, m'he equivocat de blog, bé, ara ho deixo així.
El Puigcarbó ho ha dit: amen! Una paraula que a més afirmacions conté molts estats d'ànim.
Publica un comentari a l'entrada