31.10.12

IMMADURESES PREGONES

M'empipa que tanta gent em tracti com una criatura, hores d'ara. A banda dels consells, de vegades contundents, dels amics i coneguts, dels periodistes i tertulians experts i especialitzats o dels aspirants a poders públics i tertulians experts, passant per metges i  sanadors de prestigi, ningú no té cap mena de manies en fer-nos sentir ximples i ignorants. A l'estiu et diuen que beguis aigua i a l'hivern que et tapis i vacunis, els polítics em recorden que Catalunya no és ciu i que voti qui toca per tal o qual motiu, i per altres bandes m'avisen de l'apocalipsi que vindrà si voto segons què. 

Els retalls en els pressupostos han generat tota una rastellera de demandes dirigides al gran públic que sovint són absolutament demagògiques i ens presenten com a imprescindibles veritables francesilles que no defensen res més que interessos corporatius o individuals. Per no parlar de la tergiversació generalitzada de fets del passat que sembla que no puc entendre per mi mateixa si no me'ls interpreten. Per això s'han muntat tants centres d'interpretació.

Se suposa que aquells que manen, que volen manar,  o que tenen un lloc  important a les teles saben què hem de fer o què hauríem de fer i que la resta som tan rucs que confonem les figues amb els ous. Amb raó Jesús deia, sobre els fariseus, feu el que diuen però no feu el que fan. Tot i que jo discrepo una mica i sovint tampoc no penso fer el que diuen.

Un exemple quotidià sobre aquesta mena de coses:
Faig cua a l'ascensor de l'Escola de la Dona per anar a la meva classe de dibuix, al quart pis, i algú, darrere meu, una companya que tan sols conec de vista, em diu que podríem pujar a peu.
-Oh -faig jo-, el primer curs que venia aquí de tant en tant pujava a peu però ara ja no en tinc ganes.
-Ep, doncs molt mal fet, si deixes de fer l'esforç perds la facultat, mentre que si ets constant conserves agilitat, cal esforçar-se, l'exercici és molt bo i pujar escales és molt adient a gent de la nostra edat, no hi ha res pitjor que renunciar a la possibilitat de fer exercici...
Responc amb un somriure als consells sobre esforços i rovellaments de la companya. Arriba l'ascensor i ella, com jo mateixa, hi puja, cosa que em fa pensar en allò castellà, -la correspondència en català ara no em ve al cap i no tinc temps de buscar-la-, consejos vendo pero para mi no tengo.

Cal dir que hem anat caient en aquests paranys proteccionistes i que ja demanem gairebé de genolls, de forma servil, que ens diguin què hem de fer, què hem de votar, què hem de pensar i, sobretot, que ens evitin qualsevol risc de forma eficaç, què per això paguem els impostos. Tot i que de dalt a baix i de dreta a esquerra tothom fa la viu-viu en això de pagar el que toca, pel  bé de la comunitat. És com si la societat que ens envolta fos un immens parvulari i una amiga mestra i escriptora ja em deia, fa anys, que ens havia arribat la dictadura del parvulariado.

15 comentaris:

Rosapintaolis ha dit...

TOTALMENT D'ACORD !!!

Olga Xirinacs ha dit...

Molt bona, aquesta última frase. Com tot l'article, vaja.
El pitjor és que se'ns tracta com imbécils i les dones ens quedem tan tranquil·les. Ahir mateix ho deia a la delegada de l'Institut Català de la Dona: "¿què feu per evitar les barbaritats?"
Perquè resulta que totes les dones, fins ara, fèiem pudor, i sort que s'han descobert les compreses X que ens salven de tanta vergonya. I vinga repetir l'anunci, i tot de donetes somrients que es veu que ara ja no faran més pudor... Recony.

I sí, dic recony en comptes de collons, perquè som les mateixes dones les que ens deixem tirar, amb perdó, merda al damunt. ¿Oi que es nota que estic indignada, Júlia? Doncs sí, n'estic, i no sols per les compreses, ja t'ho pots pensar.
Ara és un punt que no es pot mirar televisió, només gravacions que distreguin. ¿I què, si fa vaga TV3? Si no fan cap programa amb cara i ulls... i els minsos programes de lletres els cedeixen a autors castellans...

Eastriver ha dit...

M'has fet somriure, sobretot amb la bona companya que t'aconsella que pugis a peu mentre ella s'escarxofa a l'ascensor. Ja tens raó...

Jo procuro no fer-ho mai però no em senta malament en general. No sé, les persones podem també compartir pors i anhels, en forma de consell. Que un resulta que és el menys indicat per parlar? Bé, donar consells és una forma de catarsi, no? Si li dic que pugi a peu m'ho estic dient a mi. Però mira, som així, fem el que ens ve de gust però la nostra conciència ens segueix parlant, i l'alliberem donant bons consells.

Dona, una altra cosa són aquests emprenyadors que encens una cigarreta i et recorden la de malúries que et poden venir. Dia sí, dia també. Està clar que no cal. Però dit de forma natural, no censora ni sospitosa de parvularisme, no és una altra cosa que la necessitar de compartir el que pensem, el que sentim, el que temem. I en una època en que tanta gent passa de tothom, fins i tot resulta encantador.

Júlia ha dit...

Gràcies, Rosa!

Júlia ha dit...

Olga, la tele no ha estat mai gran cosa però en aquests darrers anys ha empitjorat molt, parlo de la nostra, les altres, encara pitjor, però no és cap consol. El tema de les compreses per a tot, com tants altres, és una manera de crear necessitats que no existien i fer-nos gastar diners sigui com sigui. Sobre les dones, hi ha moltes coses que no entenc, tanta reivindicació per treure'ns les cotilles i ara, començant per les presentadores de la tele i continuant per executives i polítiques, totes han d'anar amb talons de dos metres, pitjor que aquelles orientals amb els peus embenats. Això és normal? Per no parlar de les models anorèxiques i la resta, avui totes les bones actrius de la meva joventut estarien a dieta.

Fa un temps escoltava una senyora molt gran, que havia estat sastresa d'alta costura, les talles 44 i 46 eren normals, de bon veure, i si les models eren altes, fins i tot duien la 48...

Res, viure per veure i patir, després estranya que als dotze anys les nenes ja semblin, com deia una companya de feina 'cabareteres nanes'. Paro perquè també m'aniria empipant.

Una abraçada!

Júlia ha dit...

Eastriver, m'alegro que t'ho prenguis bé. Pel que fa al tabac, els que venim d'un passat absolutament fumat no fem més que sorprendre's d'aquests fonamentalismes i aquesta sacralització de la salut, com si fóssim immortals, vaja. I com això tantes coses... em temo que el puritanisme és una característica de les societats amb tendències totalitàries tot i que sovint no és res més que hipocresia, ben mirat.

Ana ha dit...

La teva entrada m'ha fet pensar en un anunci que es publicava a tots els mitjans quan, fa poc, ens van espantar amb aquella grip que havia d'arribar i que no va servir per res més que perquè els governs compressin milions de vacunes que no es van fer servir.
L'anunci en qüestió explicava en paraules i gràficament... com ens havien de rentar les mans!!! Primer remullar-les, posar-hi sabó, etc. L'estat es gastava un munt d'euros en explicar-nos, als ciutadans adults, el que s'explica als nens petits a casa i a les guarderies.
Jo estava indignada i ho comentava a tot arreu però a la gent no li semblava tan greu. M'alegra veure que tu tens també aquesta sensació de que ens volen acompanyar de la maneta fins i tot a les coses més simples.

Ana ha dit...

"ximples" volia dir.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És ben curiós: tanta gent dient penjaments dels polítics, i quan aquests es fiquen al menjador de casa (ai la tele!), per dir-te què és pecat i què no -versió actual, és clar- a creure, que ho fan "pel nostre bé". Redéu...

Júlia ha dit...

Anam sí, el recordo i també tota una propaganda estival dient que no caminis sota el sol i beguis aigua, i el que més preocupa és que a la majoria de la gent això li sembli normalet. Tot i que algunes entrades al diari vaig llegir fotent-se del tema. Sobre vacunes inútils hi hauria molt a debatre, tant és així que ara es queixen que molta gent ha perdut la fe en les de la grip i no la vol, cosa normal donades les circumstàncies.

Júlia ha dit...

Bé, Xiruquero, és que aleshores no són els polítics, els quals ningú no es creu encara que diguin la veritat, com passava amb Cassandra, sinó els 'experts', els grans bruixots de la tribu, per damunt del bé i del mal.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La llibertat de pensament i d'acció és un privilegi que, ja ho veus, ens hem de guanyar a pols!

Júlia ha dit...

Cert, Teresa.

Francesc Puigcarbó ha dit...

i aquest proteccionisme l'apliquem també a la mainada, lo qual fa que aplicadors i aplicats siguin cada vegada, més gilipolles.

Júlia ha dit...

Cert, amb les criatures ja clama al cel, el proteccionisme.

Fins i tot els centres excursionistes, quan fan excursions 'oficials' ni que siguin els jubilats, han de portar un responsable que tingui un titolín, un cap de turc, vaja, per si un cas.