13.12.12

EL DOCTOR PERICARD I NOSALTRES









Fa algun temps l'amic Miquel-Pere de Saragatona-Provisionals evocava la figura de Frederic Pujulà, un d'aquells personatges encara poc coneguts, més enllà de àmbits molt concrets i, sovint, restringits a causa de l'excés d'esdeveniments culturals i de la manca d'una difusió adient en la majoria de casos.

Ahir, gràcies a una trobada amb l'amiga i escriptora Montserrat Galícia, vaig anar a la xerrada que es feia a l'Ateneu sobre aquest autor en el marc dels actes del centenari de la publicació d'Homes artificials, considerada la primera novel·la de ciència-ficció en català. La ciència-ficció és un gènere, com tots al capdavall, difícil d'encotillar i definir. Homes artificials, considerant el mercat català del llibre, encara ha tingut sort i alguna reedició. Una gran part de l'obra de Pujulà costa de trobar i una altra part és inèdita.

Conec poc Pujulà com a escriptor, més enllà del seu títol de més èxit però em temo que incidir en aquesta obra i no entrar a fons en la seva personalitat seria com admetre que Pedrolo és el Mecanoscrit, cosa que, malauradament, també passa.

Vaig somriure amb condescendència quan, després de recórrer l'exposició sobre el Paral·lel, que té moltes virtuts, però també alguns defectes i mancances, em vaig ensopegar amb la pregunta clau, per què no en sabíem res? Precisament al grup d'història del meu barri en saben un munt, del Paral·lel, i també de la gent que l'ha explicat i documentat abans de l'Exposició mediàtica. El fet, però, és que la majoria sabem molt poc de res, del Paral·lel i del que sigui. L'excés d'informació a l'abast ha abaltit la figura de l'erudit divulgador, com Néstor Luján, un dels escriptors que ahir, berenant a la Laie, abans d'anar a l'Ateneu, vam evocar amb la Montserrat Galícia.

Sobre Pujulà, em vaig fer aquesta mateixa pregunta, després d'escoltar les xerrades a l'entorn de la seva trajectòria vital que van fer els conferenciants, a l'Ateneu, per què no en sabia 'gairebé' res? Santa Llúcia gloriosa, en tal dia com avui em conservi la vida i la claredat per mirar de fer minvar la meva ignorància espigolant per internet i per on sigui. Pujulà és un personatge ben digne d'inspirar una sèrie de televisió, amb la seva complexa vida, lligada a uns temps i a unes circumstàncies. Un home polièdric, d'interessos diversos, del qual podeu saber una mica més mirant ni que sigui la criticada Marieta, Viquipèdia. En copio un fragment adient als vents que ens sacsegen:

Estudiós del pensament de Pi i Margall i de Valentí Almirall, va ser partidari de profundes reformes socials i contrari als grans estats que ofegaven les nacions, i propugnà la lliure federació entre aquestes per aconseguir la fraternitat universal. Enquadrat en el modernisme més vitalista, propugnava el desvetllament de Catalunya i la necessitat de retrobar la consciència com a poble des d'un vessant decididament d'esquerres.
Des de les pàgines de Joventut mantingué una encesa polèmica amb Pi i Suñer sobre la interpretació que feu del pensament piimargallià respecte a la forma ideal de govern.
 A l'article Als separatistes castellans (1901) ens deixà veure el seu pensament internacionalista i catalanista: "Ens heu acusat de separatistes a nosaltres que tenim per ideal superior la unitat de tot el món, basada, si, dintre dela llibertat més absoluta..." "Però si som criminals perque volém ésser autònoms... millor serà que se os deixi". 
Dins de Als socialistas é individualistas, exposà la seva idea natural de pàtria: "...un Estat es obra dels homes, y'ls seus contorns s'esborran ab la punta d'una espasa... Per això la gran tasca es dividir el Món en sas Regions naturals... Encoratjemnos els uns als altres; sigan els de Finlandia finlandesos... castellans els de Castella, y nosaltres catalans, que aquest es el primer pas per a sentirnos homes...".

Les declaracions d'ignorància culpable sempre s'han de fer de forma individual i concreta, compromesa. Si a l'exposició que comento haguessin escrit: per què no en sabíem res abans, de tot això, els qui hem muntat l'Exposició? em semblaria una acceptació de limitacions tendra i sincera, versemblant, però aquests recursos a les generalitzacions em semblen sempre injustos. De Pujulà segur que hi ha molta gent que en sap molt més que no pas jo, però que no té manera de fer saber allò que sap a la majoria de la gent. 

L'escriptor, esperantista i moltes coses més va morir a França, l'any 1963, quan jo tenia gairebé quinze anys i sabia moltes menys coses que no pas ara però em pensava que ho sabia tot. Pujulà va lluitar a la primera guerra mundial, va sobreviure a una condemna de mort durant la postguerra i a causa de l'edat i potser d'algun conegut de bona voluntat va conseguir que els vint anys de condemna quedessin en dos, però li van fer la punyeta tant com van poder.  Potser que també intentem poder allargar la celebració del centenari de la novel·la amb la commemoració del cinquantenari de la seva mort, pel proper febrer, tot i que aquestes commemoracions tampoc no serveixen per a gaire cosa. Unes quantes reedicions de llibres seus estarien molt bé. Es vendrien?


11 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

resposta a la pregunta : no ho tic clar...

albert matalonga ventura ha dit...

Hola Júlia, jo tampoc en sé gran cosa,de fet en la vida tot es va aprenent mica en mica i al final et manquen dies. Tinc 4 volums de Joventut(1900-01-02-03) i els vaig buidant quan tinc ganes i publicant alguna cosa en el meu bloc. Aquest llibre d'en Pujulà on es pot trobar?
T' envio la darrera entrada del meu bloc en que hi surt en Pujulà. Un admirador a l' ombra. Albert Matalonga.
http://elspotolsmistics.blogspot.com.es/2012/12/els-redactors-de-joventut-una-excursio.html

miquel ha dit...

Com ja saps, Júlia, la venda dels llibres depèn de determimades publicitats. Una altra qüestió és a qui interesarien els llibres de Pujulà -un utòpic en bona part- i aquí la resposta, una vegada més, és que molts lectors esperarien la veu d'algú per dir si els ha interessat o no la lectura.

Francesc Puigcarbó ha dit...

tu en sabies alguna cosa,Júlia, jo res. Quan a la reedició de la seva obra, tot depén de la publicitat que s'en fes, el centenari del naixement de Joan Sales diria, o així m'ho sembla que està passant bastant desapercebut.

Júlia ha dit...

Miquel,jo tampoc,però crec que aquests autors haurien de ser objecte d'atenció per part dels sectors 'oficials'.

Júlia ha dit...

Hola, Albert, són molt interessants les teves entrades, Pujulà també era un bon dibuixant i grafista, com molta gent d'aquella època.

Crec que al menys el llibre del que parlo deu trobar-se a llibreries, també he vist que a les biblioteques en tenen alguns exemplars. Altres llibres de Pujulà, però, pertanyen a aquests fons que no són de préstec i que t'has de mirar a la mateixa biblioteca que els té, algunes de les quals són de fora de Barcelona.

A Iberlibro, de segona mà, també he trobat alguna coseta.

A mi és que la gent d'aquesta època em provoca una admiració incondicional, sabien fer de tot i les van passar molt magres.

Júlia ha dit...

En aquest cas, Miquel, s'ha fet una certa promoció a través de la societat de ciència-ficció, i encara gràcies. Ens falta molta més curiositat vital,em temo,per demanar aquesta mena de reedicions i assegurar un cert consumidor.

Júlia ha dit...

Francesc, jo fa relativament poc temps que en sé alguna cosa, cada vegada em sorprenc més de tot el que no sé i no se sap ni es dóna a conèixer. Pel que fa a les commemoracions, ni la de Sales, ni la de Verdaguer, ni cap, quatre actes oficials, una mica de soroll als blogs, segons amb qui, i encara poca cosa més. Molts llibres importants en català costen de trobar. Només es promocionen les celebracions d'artistes que donen guanys, Gaudí, Miró, els escriptors i intel·lectuals en general no donen el mateix rendiment en consum turístic. Bé, es poden fer rutes, algunes són lamentables i tampoc hi ha una demanda massiva.

Eastriver ha dit...

Gairebé ja no es venen llibres... De totes maneres jo em faig la mateixa pregunta que tu: per què no en sabíem res? Quin personatge, tu. Els modernistes eren bàsicament molt poc concrets, i en canvi a aquest l'he trobat, pel que dius i cites, precisament molt concret, no? Cal reivindicar-lo, és clar. M'agradaria molt llegir aquesta novel.la... com es podria pujar en epub?

Júlia ha dit...

Eastriver, com vaig comentar amb l'Albert, no és fàcil de trobar, n'hi algun exemplar a quatre o cinc biblioteques, curiosament en els fons infantils i potser de segona mà, per internet, també se'n trobi algun. Els modernistes, pintors i escriptors, també els hem de mirar, rellegir i revaloritzar.

Anònim ha dit...

Júlia, no funciona el vincle "Miquel-Pere de Saragatona-Provisionals".