Fa anys corria un acudit sobre Franco que aquests dies em ve al cap. L'explico mig en castellà perquè altrament no té gràcia, si és que en té alguna. El Jefe del Estado es despertava de matinada empipat i li deia a la seva esposa, quiero joder, quiero joder! La senyora, amb fama de passar una certa gana en l'aspecte sexual, es feia l'estreta una estoneta i finalment acceptava la proposta posant-se en la situació eròtica pertinent. Aleshores, aquell senyor de les pessetes i els segells es llevava d'una revolada, es posava la bata i, molt content, exclamava, deixant la dona amb un pam de nas: ¡¡¡Voy a firmar un decreto!!!
Jo, que era moderada, poc radical i que fins i tot tinc una estimació nostàlgica pel llibre de España que podeu veure, que vaig fer servir de lectura a escola i que si se li treuen els cants al règim seria com tants altres llibres de coneixement del país que hi ha per molts verals foranis, m'estic tornant radical de grat o per força. A més, no entenc com se li suposa, a l'escola, tant de poder doctrinari. I això va per tothom. Si jo, que vaig llegir tot el llibre de España més d'una vegada, vaig fer la comunió i vaig aprendre el català quan no s'ensenyava he sortit com he sortit em temo que les imposicions provoquen sempre rebuig.
El pitjor és que, canviant això del decreto per un projecte de llei o pel que sigui, sembla que l'acudit reviu un dia sí i un altre també i que els senyors del règim actual, però també d'alguns règims anteriors aparentment progres, es lleven cada matinada pensant quina una ens en faran per fomentar el nostre independentisme, actiu o subliminal. La consellera va dir que segur que després van per la tele i no m'estranyaria, però sembla que sempre és més fàcil ficar cullerada en els plans d'estudi i en el camp educatiu, a banda de les malèvoles intencions doctrinàries cal dir que devem ser la gent amb més plans d'estudi per dècada que hi ha pel món. Així va la cosa.
14 comentaris:
ARA S'HAN TRET JA LA CARETA, Júlia, i van a per totes. A veure com reacciona el Govern.
"... a banda de les malèvoles intencions doctrinàries cal dir que devem ser la gent amb més plans d'estudi per dècada que hi ha pel món..."
Certament...Salut
No és (només) un atac al català, al model d'escola i al potencial integrador de la societat catalana. És feixisme antidemocràtic,demostrar per la via dels fets consumats que l'autogovern català pot ser anorreat instantàniament i que l'autonomia no existeix. No és qüestió, doncs, de defensa de la llengua sinó de defensa de la democràcia.
És curiós com als professors se'ns atorga uns mèrits d'influència que ja voldríem tenir!
Cert, Francesc, i els estranya que fem una mica 'el gallet'.
Miquel, això dels canvis en els plans d'estudi clama al cel, així no hi ha manera d'avançar.
I tant, Gabriel, no té res a veure amb temes educatius ni lingüístics, és prepotència despòtica, feixisme, efectivament. Caciquisme i la resta.
Ai, sí, Júlia, així va la cosa. M'has fet riure amb la jodienda del Paco i la pobra Collares. Diu que dormien amb el braç de Santa Tresa d'Àvila a l'habitació, tota la resta és comprensible.
Bé, jo sí penso que l'adoctrinament és efectiu, però cal que sigui absolut, sense resquici ambiental. Si queda un resquici, com afortunadament va quedar, doncs llavors es veuen els maons posats a tort i a dret. Aquest il.lumintas wertians d'ara es deuen pensar que ara ho faran bé... O potser senzillament saben que un adoctrinament no cal que sigui perfecte per funcionar un grapat d'anys. I al que aspiren és a salvar la taula durant un grapat d'anys, i qui dies passa anys empeny.
Hores d'ara em pregunto si pot quedar algú, que estimi mínimament Catalunya, que no vegi que no hi ha altre camí que la independència.
Eastriver, afortunadament els hispànics dogmàtics són maldestres fins i tot a l'hora de l'adoctrinament, no som ni hem sigut mai 'alemanys' ni tan sols xauvinistes francesos, sempre es veuen els maons que dius. Per això resulta tot plegat tant patètic i esperpèntic.
No ho sé, Xiruquero, jo tenia esperances però ja les perdo.
"El libro de ESpaña", és el que explica la història de dos germans orfes de la guerra (un es deia Gonzalo) que van per tot Espanya buscant el seu oncle, que és un "indiano"?
Jo també el vaig llegir a escola i en tinc el record ben viu. Dóna una visió feixista a més no poder, però hi vaig aprendre moltes coses, fins i tot qui va ser Joan Fivaller i què va ser el "Consejo de Ciento".
Efectivament, Lectora, tens tota la raó, era feixista i franquista però en canvi aprenies moltes coses, llegendes, història, tot 'espanyolitzat', això sí. De fet és un tipus de llibre de lectura, aquest que vol donar una visió patriòtica i costumista del país, segons 'el que toqui' i el que mani, molt habitual a diferents països i amb governs de signes diferents.
La veritat és que comparat amb segons què que llegíem a mi, aleshores, m'agradava i tot, li tinc un cert 'carinyo'. També em va quedar gravat, a més d'això de Fivaller, allò de Santo Domingo de la Calzada que cantó la gallina después de asada.
Com que aleshores on més lluny viatjava jo era a Sant Just a veure uns oncles el recorregut dels germans per España-una-grande-y- libre em semblava excitant, he, he.
Jo era molt innocent i tot m'ho creia en aquella edat tendra.
Publica un comentari a l'entrada