26.12.12

VÍCTOR HUGO, ACTUAL I FASCINANT



Ahir, com correspon a un dia de Nadal tradicional i convencional, vam sortir al vespre, a veure la versió en cinema del musical dels  Miserables. La llarga història de Jean Valjean l'hem contemplat moltes vegades  en cinema i televisió. La bona novel·la de gruix del XIX exerceix una fascinació duradora i els seus herois formen part del nostre imaginari col·lectiu tot i que també els herois de ficció s'adapten als nous temps, es transformen i acollim noves històries amb vocació de perdurabilitat.

Fa uns dies, berenant amb una amiga també escriptora, a Laie, comentàvem que el pobre Valjean i les seves nombroses desgràcies acumulades fan una mica d'angúnia, hores d'ara. No crec que sigui aquest el millor llibre del polifacètic, excessiu, prolífic i polièdric Víctor Hugo  però, vaja, tot són gustos. Tampoc crec que aquestes versions modernes, musicals o no, contribueixin a acostar més públic jove a les obres originals, llargues i feixugues.


De fet, segons la meva opinió, el millor d'aquesta odissea plena d'entrebancs, morts injustes, revolucions perdudes i aburgesaments inevitables, és allò que de jove considerava palla: l'ambient, les circumstàncies, els usos i costums d'una època i d'un país, la moral vigent, el retrat dels humils i dels desafavorits, el pes de la religió, la bondat, els problemes morals entre allò que és ètic i allò que és legal, l'abús del poder i moltes coses més. Coses molt difícils de reflectir en el cinema, la veritat.

Hugo va viure molts anys per l'època i va ser molts homes, també. La seva ideologia va evolucionar i la seva figura és cabdal en aquest segle XIX amb tans trasbalsos i canvis, sobretot en el context francès. Fa gairebé un mes copiava en aquest blog un poema seu, del llibre sobre l'art de ser avi, dedicat als seus néts, els quals va haver d'acollir en morir un dels seus fills. Fa anys vaig llegir una biografia força interessant sobre l'escriptor però va ser a través d'un préstec bibliotecari d'un temps en el qual hi havia molt poques biblioteques a l'abast. Fins aleshores en sabia poca cosa. 

És absurd comparar novel·la i cinema, encara més quan aquest cinema és musical. La pel·lícula té les seves virtuts i els seus petits defectes però es pot veure amb plaer, amb el plaer de tornar a patir a causa de les conegudes peripècies del protagonista. El llibre potser ens resulti avui llarg i feixuc però té fragments inoblidables sobre aspectes que en una pel·lícula semblarien fora de lloc o sobrers.  Víctor Hugo és ell mateix fascinant com a personatge amb moltes cares, amant de la justícia però bon vivant, lúcid, actiu en política, compromès amb el seu temps. Les imatges de l'escriptor jove contrasten amb el seu aspecte patriarcal, de vell respectable

De forma injusta es fa referència sovint a les tragèdies de la seva vida, l'ofegament accidental d'una filla i el gendre, la bogeria irreversible d'una altra, la mort, abans d'envellir, dels seus altres dos fills, com si ser un geni comportés una mena de maledicció vital. Com si a les famílies normaletes no hi hagués mai aquesta mena de tragèdies, accidents imprevistos i lamentables, malalties inexplicables, morts prematures, guilladures diverses.

Moltes de les opinions de l'escriptors sobre la justícia social, la pena de mort, la violència del poder legal o la guerra, són ben actuals. O potser és que moltes dels capteniments actuals, encara a gran part del món, són absolutament primitius i salvatges i que fa falta ben poca cosa per tal que la barbàrie revifi, fins i tot enmig de la cultura.




Bêtise de la guerre

Ouvrière sans yeux, Pénélope imbécile, 
Berceuse du chaos où le néant oscille, 
Guerre, ô guerre occupée au choc des escadrons, 
Toute pleine du bruit furieux des clairons, 
Ô buveuse de sang, qui, farouche, flétrie, 
Hideuse, entraîne l'homme en cette ivrognerie, 
Nuée où le destin se déforme, où Dieu fuit, 
Où flotte une clarté plus noire que la nuit, 
Folle immense, de vent et de foudres armée, 
A quoi sers-tu, géante, à quoi sers-tu, fumée, 
Si tes écroulements reconstruisent le mal, 
Si pour le bestial tu chasses l'animal, 
Si tu ne sais, dans l'ombre où ton hasard se vautre, 
Défaire un empereur que pour en faire un autre ?


XIMPLERIA DE LA GUERRA

Treballadora cega, Penèlope cretina,
oh tu, bressol del caos on el no res capcina,
guerra que t'enderies pel xoc dels batallons
i amb els clarins que t'omplen de mil sorolls fellons,
bevedora de sang que, masegada i fera,
l'home arrossegues en la teva borratxera,
núvol que el destí esguerra, en què Déu ha fugit
i hi flota una claror més negra que la nit,
boja descomunal, de vent i llamps armada,
¿de què serveixes tu, geganta, fumarada,
si els teus esfondraments només refan el mal,
si l'animal empaites a cops de bestial,
si, en l'ombra on s'arrepapa el teu atzar, sols goses
treure un emperador perquè un altre n'hi poses?

          (Traducció Tomàs Martí)




10 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Me ha gustado tu análisis. No es fácil V H. Por eso digo que tu explicación me ha parecido sencilla y prolija. Me has abierto los ojos con la frase : "...Hugo va viure molts anys per l'època i va ser molts homes...". Cierto. No veré la película. El libro es insuperable. Además, las películas musicales adaptadas de textos literarios, no son mí fuerte. Salut

Arquitecte crític ha dit...

Doncs a mi m'han dit que la pel·lícula que han fet està molt bé i que val la pena anar a veure-la.
Malauradament les injustícies socials i els temes que tracta "Els miserables" són de plena actualitat. Les diferències socials cada dia són més acusades.
Salutacions cordials!!!

Júlia ha dit...

Miquel, yo creo que las versiones en cine, tele,musicales, son algo muy diferente de la novela, hay que mirarlas con otros ojos y no buscar demasiado parecido, incluso cuando se ha querido ser fiel al original a veces la cosa no sale bien, como en una farragosa y pesada versió de Karenina que hicieron los rusos hace años.

El libro también tiene puntos flojos, es folletinesco en muchos aspectos y Hugo mezcla toda clase de sucesos y opiniones a lo largo de sus muchas páginas, sin embargo el retrato de la mentalidad de la época y de los usos y costumbres es extraordinario, vaya, es mi opinión.

Hugo vivió muchos años y muchas cosas, estuvo del lado del poder y en contra pero no se puede negar que defendió a menudo a los débiles y denunció injusticias.

Júlia ha dit...

SalvemlaRotonda, crec que l'època d'Hugo era molt pitjor que l'actual tot i que molts temes encara siguin vigents, pel que fa a la peli, hi ha opinions per a tots els gustos i val més jutjar per un mateix, la música també és un valor afegit per al qui li agrada, crec que no s'ha de comparar massa amb la novel·la són dues -tres, considerant la versió musical- coses molt diferents.

Allau ha dit...

Júlia, aquesta pel·lícula és com uns bons canalons. Ens ho ha fet passar molt bé, oi? Avui dia, la novel·la de Víctor Hugo no hi ha per on defensar-la, però amb una mica de música tot s'aguanta millor.

Galderich ha dit...

Jo gairebé vaig fugir del teatre quan van començar a cantar... No sé si la passaré a veure...

Júlia ha dit...

Allau, la peli té els seus punts febles però no fa al cas, adient per a les festes nadalenques. El llibre crec que sí que és defensable, precisament per tot allò que no són les tristes penes de Valjean, mentalitats, costums, idees de l'autor...

Júlia ha dit...

Galderich, hi ha qui té mania a aquests musicals però crec que tenen la seva gràcia, al musical hi vam anar amb 'el jovent de la família'i a la peli, també. Tot són gustos i devocions, cal mirar cada cosa per separat: novel·la, cinema, televisió, teatre musical, peli musical. Sense complexos.

Anònim ha dit...

Ara li comentava a l'Allau que l'aniré a veure malgrat jo mateix. Més que res perquè el musical no el gènere que més m'agrada.
La novel·la en el seu moment em va agradar, però d'això fa tants anys que pot ser una visió deformada. Sí que recordo haver gaudit amb la telenovel·la de TVE.

Júlia ha dit...

Enric, quan recordo les telenovel·les de TVE encara em sembla mentida aquella programació.