1.1.13

TIONS INQUIETANTS I JOGUINES RARETES

He tingut aquests dies algunes converses virtuals i també en viu amb pares i mares joves que em defensen aquests horribles tions -ara en diuen 'cagations'- pel fet que als nens i nenes d'avui, que els han vist proliferar a tort i a dret, els fan gràcia i il·lusió. Admeto que quan ets pare o mare de criatures petites passes per coses que mai no hauries imaginat, des de comprar Barbies o Monstres de l'Univers a moltes altres coses semblants. Mires dibuixos horribles per la televisió, els portes al cinema a gaudir amb la darrera xaronada  i fas el que sigui per tal que els infants estiguin contents i il·lusionats en aquests màgics dies de Reis.

Precisament recordo com en una ocasió, fa molts, molts anys, a Perspectiva Escolar, van deixar verdes totes les joguines que havia demanat per Reis el meu fillet, eren lletgetes, cert, però crec que en aquelles crítiques suposadament educatives també hi havia molt d'antiamericanisme indiscriminat ja que algunes de les autores dels articles eren pedagogues pro-castristes, literalment parlant. Això va passar també i encara passa amb el tema Walt Disney, per cert.

Quan jo era jove es van posar de moda els jocs educatius i els pares mentalitzats vam començar a encarregar als Reis d'Orient -que no Mags- boniques joguines artesanals de fusta que als infants de l'època dels setanta i vuitanta no els feien cap mena de gràcia, com és natural.

Per cert, amb tanta campanya com hi va haver fa anys en contra de tot el fos bèl·lic o violent em pregunto si apallissar el Tió de forma despietada, quan aquest és avui ja una mena de personatge amb trets humans, no serà quelcom poc recomanable, la veritat.





Què hi farem. També m'he adonat que s'han posat de moda uns contes il·lustrats en un estil tètric, que fins i tot els entesos em diuen que són el súmmum i que allò de les Tres Bessones i el Ferrándiz ja resulta molt carrincló. Admetent tot el que calgui admetre i segura del fet que a la meva néta acabaré comprant-li, quan toqui, el que em demani, tots som humans, crec que s'ha d'acceptar la trista realitat, AQUESTS TIONS SÓN HORRIBLES, FAN POR I DESVIRTUEN ALLÒ DEL TRONC TRADICIONAL DELS NOSTRES AVANTPASSATS, el qual obsequiava poca cosa, quatre llaminadures, i encara bo. 

Els meus fills i nebots encara feien el Tió amb un tronc normal però aquest any la meva neboda-néta ja va tenir el Tió amb cara i ulls cosa que, en aquest cas, no és pas una millora en la tradició nostrada sinó més aviat tot el contrari. O tempora, o mores, o Tions!!! Això sí, han desaparegut del mapa les cigarretes de xocolata, que tant m'agradaven... 



Bé, sí, moltes nines de moda fan por i unes quantes de les antigues, també en feien... És veritat que de petit t'agrada passar por de tant en tant i que la infantesa té el seu costat fosc i l'hem d'admetre, ens agradi o no. Marieta, ja pujo l'escaleta...

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

aquests tions són de pena, i les joguines, suposo que depén també dels ulls amb que t'ho miris. Les nines Brad jo les trobo molt lletges, pero a la mainada els hi agraden.

Júlia ha dit...

Francesc, cert que el consumisme determina els gustos infantils, el mateix que els nostres, però a la pràctica t'adones que acabes acceptant el que toca, així és el món.

GLÒRIA ha dit...

Júlia,
Per si t'interessés t'he deixat un comentari al post sobre Cheever i al d'Ava Gardner. He estat dies sense freqüentar gaire la xarxa i avui tocava repassar el teu blog i posar-me'n al dia.
Enhorabona avis Pere i Júlia. Han tingut gust triant el nom de la nena.
I un feliç anys 2013!

Júlia ha dit...

Glòria, em sembla que he trobat i comentat tots els teus comentaris i m'alegro moltíssim de tornar a 'veure't' per aquí fent una mica de polèmica que això està molt avorrit darrerament, sort del Francesc.

A mi no m'acabava de fer el pes ja que el nom ara està de moda i n'hi ha moltes però, mira, ara em fa gràcia i tot.


Bon any igualment!!!!

Tot Barcelona ha dit...

Con Francecs ...salut