ATENCIÓ, SPOILER!!!!
ELS DARRER DIES, NO SE SAP BEN BÉ DE QUÈ
Crònica cinèfila a l'estil muntanyolenc
.jpg)
Un gran palau del consum
convertit en mort i en fum.
El cervatell al zoològic
vol anar amb taxi. És ben lògic.
Amb la torxa ben encesa
cerca el noi a la promesa.
Després de tant d'embolic
al meu fill li diré Enric!
És la peli comentada?
No, és de 'La ciutat cremada'!
El xicot del Poble Nou
ara ja amb pèl a la cara
té una novieta bufona
amb grans desigs de ser mare.
Un seu cap molt poca-solta
el colla sense pietat
i el xicot arriba al catre
cada vespre molt cansat.
Pensa que en deu passar alguna
doncs hi ha gent al seu voltant
que no vol sortir de casa
ni en cotxe ni caminant.
El carrer els provoca pànic
i un gran cobriment de cor,
una mena d'epidèmia
universal, que ja és fort.
No està el món per criatures!
-diu a la nòvia, empipat.
I ella s’ho pren malament
perquè ja s’ha embarassat.
Fart de romandre a la feina
vol retornar amb la parella
però quan surt al carrer
sent que el cap se li estavella.
El kefe té un GPS
I ell llanterna convenient.
-Si no em vols acompanyar
ho diré a tota la gent!
I tots dos pels soterranis,
cerquen de casa els camins,
entre gent molt perillosa,
aigua bruta i ratolins.
A tot arreu hi ha difunts,
manquen l'aigua i el menjar,
però continuen junts
tal com varen acordar.
Tot és tan surrealista
que si no ho veig no m'ho crec,
però malauradament
no surt mai el Poble-sec.
M’estalvio entrar en detalls,
en passen de tots colors.
Fins i tot, en una església,
es barallen amb un ós.
Després fan la costellada
I xerren com bons amics,
que allò que més agermana
és viure junts grans fatics.
El noi no troba la noia,
el cap vol trobar el seu papa,
mentre mitja ciutat crema
i ben poca gent s’escapa.
La noia era botiguera
en un centre comercial,
però quan el noi hi arriba
només hi ha morts, tant se val.
El cap vol llançar-se al buit,
el noi, ardit ho impedeix,
se separen i s'ajunten
i la seva amistat creix.
I entre gent ja mig guillada,
que no saps d’on surt ni on va
al pobre cap me’l fereixen
I se’n va a un cine, a expirar.
Abans de morir, al company
amb qui ha fet fosques dreceres
li amolla molt generós
les llavors de tomaqueres.
Abans de morir, al company
amb qui ha fet fosques dreceres
li amolla molt generós
les llavors de tomaqueres.
Per una amiga que troba
el nostre protagonista,
sap que a casa el ginecòleg
ella passava revista.
I finalment es retroben
després de tants embolics
a la Via Laietana,
en una escala de rics.
Aleshores el temps vola,
tenen fill i un hort urbà,
el nen creix que se les pela
i ve un dia que se’n va.
Així s’acaba la història,
mentre amb els anys, la ciutat,
ha quedat amb moltes herbes
talment com si fos un prat.
I és que malgrat la misèria,
i la mort de tanta gent
la parelleta és feliç
en el seu apartament.
La Padrina
19 comentaris:
Jo, a la sessió de les 8,10 a l'Aribau :-)
I més endavant la segona part amb els nens de roba ben planxadeta que refaran la Terra desfeta.
Versos com els teus m'agradaria trrobar a les pàgines de cinema dels diaris i no les crítiques que llegeixo ara ;-)
si no hi surt el Poble Sec, la peli no val. I el Barça, no hi surt el Barça? I en Cuní?
Miquel,
jo ja vaig explicar una cosa així
a la Rondalla del Camí
però modèstia apart
ho vaig explicar amb més art.
Has caigut en el parany
per amor a la ciutat,
jo hi vaig anar a mitja tarda
a Lauren Universitat.
I tu també vas fer el babau
pel que dius, al cine Aribau.
Francesc, res de camp del Barça,
ni el Cuní a televisió
però un que dóna les notícies
és periodista de bo de bo.
Surt la Via Laietana,
el Gran Via de l'Hospitalet
moltes vistes panoràmiques
i fins i tot algun altre indret.
Però vaja, Barcelona
donava jo crec més joc,
que té moltes catacumbes
que no vaig veure per enlloc.
La moral d'aquesta història
té un rerefons tecnològic
cal tenir un bon GPS
i ben tancat el zoològic.
Les brúixoles del meu temps
són una vulgaritat
però jo crec que amb una de bona
aquest passeig per Barcelona
millor als nois hauria anat.
I en un tema no hi voldria entrar,
en l'ús ranci del català,
que fan servir quatre arreplegats
que corren per aquells forats.
Catalan films en diuen ara
però el cinema català, on para?
Es el auca Barcelona
explicada en "hora bona"
Si lo comenta la Júlia
es verdad, que no es injundia.
Pero no me gusta nada
ver Barcelona arrasada.
Salut
Millor prendre-s'ho amb un somriure i oblidar l'ús testimonial i colorista del català.
QUE BO¡¡¡¡¡..PER CERT,EL NOI DEL `P.N.FOU DURSNT UNA LLARGA TEMPORADA,ARA VIU A MADRID,VEI DEL CARRER RIVERO DE HORTA....ERA MOLT AGRADABLE.
Miquel, precisamente tú siempre denuncias como la arrasan 'a pellizcos' como decía mi mamá.
Allau, aquest tema de l'idioma és un gran tema, hi hauré d'entrar més a fons, però no per aquest cas en concret sinó de forma general veient els premis que es donen a la nostra pàtria en el tema cinematogràfic.
Ah, Oliva, molts se'n van a Madrid, ver-t'ho aquí, un altre tema a considerar.
He posat això d'spoiler perquè m'ha dit la meva filla que s'ha de posar això quan s'explica l'argument.
Quin fart de riure! Entre tu i l'Allau m'ho esteu posant bé. Si de mi depengués, em sembla que no aniria a veure-la, però com que l'Eulàlia (la dona) vol veure el Coronado i la Sara (la filla petita) vol veure catàstrofes, jo les acompanyaré amb una paperina gran de crispetes.
Enric, mira, potser s'ha de veure per això de Barcelona i de fet ben segur que menjant crispetes n'has vist de pitjors, el menys aconseguit és el final, si l'haguessin arrodonit una mica...
Jo no vaig mai a veure'n de catàstrofes però vaig fer una excepció, en tot cas la de l'Almodóvar era pitjor i vaig caure en el parany, i és que a mi m'agrada de vegades 'anar al cine' més enllà del que vaig a veure i tot.
Això també és cert, Júlia. El plaer d'acomodar-se a la butaca d'un cinema pot estar per sobre del que hi ha a la pantalla.
Res a veure amb veure la peli a casa, tot i que la llar i la tele també tenen els seus encants, no diré que no.
Res, el mateix que li he dit a l'Allau: entretinguda. Quan hi ha localitzacions conegudes sempre hi trobo errades. Com que m'ho conec bé, no puc deixar de veure que hi ha salts geogràfics i discontinuïtats. Hi ha un amunt i avall que no encaixa. També trobo que li falta teca, densitat, argument. Només entretinguda. I ja m'esperava un final així.
Per a mi, Enric, el pitjor és l'apressat final, la veritat, sembla que no sàpiguen com acabar-ho tot plegat, la resta, el que dius, distreta, es veuen coses molt pitjors, he, he.
Publica un comentari a l'entrada