19.4.13

DESGRÀCIES MEDIÀTIQUES






Durant alguns anys, a mitjans dels vuitanta, vaig impartir cursets sobre Didàctica de les Ciències Socials. Feia el que podia i crec que no ho feia del tot malament, en la majoria de casos vaig compartir aquesta feina amb una companya de l'escola. 

Alguns dels exercicis que proposaven incidien en el tema dels mitjans de comunicació, la televisió sobretot, car en aquells temps les xarxes socials no existien. Un d'aquests exercicis que es podia fer amb els alumnes, tot i que crec que ben poca gent ho fa o ho ha fet, era comprovar durant un temps, numèricament, a quins continents i països feien referència les notícies que escoltàvem per la ràdio o vèiem per la televisió. Aleshores també hi havia menys canals però avui es podria fer amb un de sol o amb un parell i comparar i fer gràfiques.

No som conscients de l'etnocentrisme o com en vulguem dir que patim, hem patit i patirem. Avui encara ens mirem més el melic, a TV3 un gran nombre d'informació gira al volt del tema català, del dret i del revés, tot sovint per no dir-nos res de nou sinó per donar voltes als cavallets, com les mones d'un conte de Rodari que creuen que han viatjat molt i el que han fet és girar a la fira muntades en els cavalls de cartró de l'atracció infantil mencionada. El resultat de tot plegat i d'un sistema de coses comprensible és que sabem molt més de determinats indrets que no pas de la resta, un dels quals, els Estats Units. O ens pensem saber-ne, ep, perquè en el fons d'aquests països tan grans i complexos en sabem molt poca cosa.

Aquest país ha patit enguany un parell de desgràcies seguides i em sobta escoltar com alguns periodistes d'aquests que són responsables de les notícies que ens arriben, poques, subjectives, mal explicades i de forma totalment asimètrica, bescantin la gent del poble que, pobreta, encastellada en la seva ignorància mediàtica pateix més pels nord-americans que no pas per tanta pobra gent morta a paisos en guerra o amb violència quotidiana irreversible, de moment. Ja he escrit moltes vegades sobre el tema de l'excés d'informació dedicada en els telenotícies, per exemple, al futbol, a la moda, al cinema. Coses frívoles les quals tenen, a més, programes propis en molts casos.

A més a més, quan les desgràcies toquen als d'aquell país sempre es percep una certa alegria subliminal en molts comentaristes i tertulians progres, antiamericans viscerals, que encara pateixen la síndrome de l'enyorament d'una joventut comunista i maoista sobre la qual no han estat capaços encara de fer ni la més mínima autocrítica. Només cal veure com als mestres, que som tan febles i  manipulables en algunes ocasions, ens han fet sortir al carrer amb motiu de guerres en les quals hi havia pel mig la gent dels Estats Units mentre que d'altres enfrontaments tant o més sagnants no han desvetllat cap mena de moviment de masses ni de treball pedagògic seriós. Com diu un proverbi xinès que crec que vaig llegir encapçalant un llibre de Sartre -ai, quin altre, a l'hora de tapar els disbarats estalinistes- no culpis al mirall, la ganyota la fas tu. 

Una coneguda en una ocasió, fa anys, parlant crec recordar del naixement d'un infant, en el si d'una parella coneguda, amb una malaltia psíquica greu, em va fer un comentari molt sucós, això no els ho desitjo ni als rics. I com que se suposa que els americanus són els rics...

12 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

"...sinó per donar voltes als cavallets..."

A veces, Julía, pienso que estoy en una aldea grande...No me siento reflejado. Ni en los telediarios, ni en las votaciones, ni en el sistema, ni en el pensamiento...

Tot em supera...Tot.
Salut


Vicent Terol ha dit...

Interessant l'assumpte que planteges.

Personalment, no m'alegre de cap desgràcia -atemptat, catàstrofe natural, etc.-, però sí hauríem de fer una reflexió respecte l'espai que ocupa l'esdeveniment als mitjans de comunicació, en funció del lloc on ocorre.

Júlia ha dit...

Miquel, me preocupa la creación de estados de opinión que facilita tanto la televisión y sus programas aparentemente 'serios'. Reflejan un mundo asimétrico y bastante falso y no entran a fondo en nada o en casi nada.

Júlia ha dit...

Vicent, de forma inevitable això sempre és una mica així, fins i tot a nivell casolà, però s'arriba a extrems realment preocupants en una època en la qual això no té justificació.

Olga Xirinacs ha dit...

Ahir divendres la tertúlia nocturna de Cuní va parlar en el sentit que tu apuntes: ¿per què no parlem dels més propers, o dels d'altres països que han patit més desgràcia, o sigui més morts?
No hi ha igualtat perquè en el fons sentim enveja pels EUA i la demostrem de distintes maneres: ja enlluernant-nos ja execrant-los.
La veritat és que molts gent, i força catalans, recorren als EUA per als seus estudis i feines: ens en servim, i ells ens acullen.
Bon cap de setmana, Júlia.

Francesc Puigcarbó ha dit...

dins de la mediocriat i ruralisme,les noticies de TV3 són de les poques que es poden veure. Passat per Tele 5 o Antena 3, És ¡EL CASO'. A banda, la manera de tocar la informació de TV3 és el futur (NOTICIES LOCALS, PROPERES), nomes que aixo ho fan o haurien de fer les televisions locals, noticies de proximitat, i molt de passada les de l'exterior.

Júlia ha dit...

Cert, Olga, a casa m'ho van fer notar, però van caure en el mateix, parlar tota l'estona del 'tema'.

Júlia ha dit...

Francesc, no estic d'acord en això de què les de TV3 són millors, fa anys que van empitjorant, repeticions, poca explicació dels temes... No entro a comparar amb les que dius, que no acostumo a mirar mai, però sí que miro les de BTV, les de la primera i 8TV i trobo que 'la nostra' ha perdut molt i no tan sols en les notícies sinó en tot. És clar, si ho compares amb coses infumables, doncs,mira.

Anònim ha dit...

Això que dius, Júlia, és un dels grans mals de la informació. A banda de la selecció de notícies (la majoria no són notícies, sinó successos), es donen de forma parcial, subratllant allò que l'informador creu important o posant èmfasi en detalls que no són directament responsables de la notícia. De l'islam, per exemple, només se'n parla quan es parla d'islamisme radical, es confon el judaisme amb Israel, als Estats Units només hi ha crims o intervencionisme en altres països, hi ha guerres de les quals no se'n parla perquè són fenòmens "locals", hi ha un excés de victimisme català...

En fi, com en tantes altres coses, hi ha manca de cultura informativa, d'esperit crític...

Malgrat el mal que fan, Francesc, els programes informacions com els de Tele5 no els tinc en compte. Aquestes emissores no existeixen per a mi.

Júlia ha dit...

Enric, és així i no s'avança gaire, s'hauria de replantejar tot el tema. És veritat que de vegades hi ha programes seriosos més aprofundits però s'acostumen a transmetre en franges d'horari difícils o en canals 'minoritaris'.

Júlia ha dit...

De vegades hi ha hagut intents de renovació, tot s'ha de dir, com l'època de Milà a la primera, fins i tot a BTV hi ha un cert intent d'aprofundir en un tema concret cada vegada, han estat o són intents efímers i que no han creat escola.

Una cosa còmica si no fos dramàtica és aquesta dèria d'enfocar les taques de sang quan passen desgràcies...

Francesc Puigcarbó ha dit...

BTV no la veig i TV3 si que ha perdut, pero comparat amb Tele 5 o Antena 3, encara es conserva en certa digntat i rigor infomatiu. Ara, tens raó en que mica en mica ha anat empitxorant.