4.5.13

TERCERES VIES ETÈRIES O PERILLOSES I POLÍTICS INOPERANTS

És molt comprensible que hi hagi una manca de confiança en el sistema i en els polítics, però les crides a alguna cosa diferent que no passi pel vot universal i secret em semblen molt perilloses. De la mateixa manera em resulten inquietants les proclames vagament messiàniques de determinats personatges que després de fer una anàlisi més o menys aprofundida dels problemes incideixen en propostes irrealitzables i etèries. Tot sovint els partits reblen el clau en tot allò que han fet malament els altres però molt poc en allò que farien ells i en com i de quina manera. I en quins terminis concrets. Però els temps feixucs i difícils són adients per a fer volar coloms i encara que Sant Ignasi insistís en no fer massa canvis en temps de trasbals precisament és en temps de trasbals quan es demanen més canvis i, a més a més, rapidesa i eficàcia immediata.

Moltes coses s'han dit ja en d'altres èpoques i caldria mirar qui les deia, avui a facebook un espontani,amb ànim provocador ha penjat el text que copio a continuació, l'han deixat verd els comentaristes pertinents però jo crec que està bé saber de quines fonts venien fa anys les solucions diferents i les terceres vies alternatives i com va acabar tot plegat, així que copio aquest fragment que podria haver escrit avui algú altre, fins i tot predicadors del nostre temps i anar firmat per persones a les antípodes del seu autor,  per cert. Poseu-ho en català i, a sota, el nom d'alguna persona mediàtica i amb ganes de salvar les masses populars de les seves angoixes del present, se m'acudeixen alguns noms i tot. Recordava aquest text vagament, el relaciono amb uns temps més grisos que els d'ara en els quals a determinats cursets ens feien fer murals amb les frases brillants de l'autor qui, tot s'ha de dir, no va tenir cap oportunitat de posar en pràctica les seves idees que van caure en mans encara més destraleres, com és sabut.


Els partits convencionals pateixen molts defectes però és allò amb què podem comptar, ens han costat molt de tenir i mantenir  i potser ni tan sols no ens en calen més dels que hi ha, ara per ara. Un altre tema és meditar en per què tornaria, segons diuen, a sortir el PP, en cas d'haver-hi eleccions, malgrat que perdés alguns puntets. Jo crec que no tant per les seves virtuts com per la manca d'alternatives serioses de la resta. Per manca d'alternatives o de poder de convicció. Pel que fa a casa i al tema independentista, també trobo a faltar propostes serioses de què es faria, com i de quina manera, considerant que les iniciatives unitàries nostrades sobre el tema han anat sovint a mal borràs, ofegades per personalismes diversos i suïcides. 

I els de la base? Doncs tan sols protestem a tort i a dret de moltes coses, dient que no hi ha vergonya i que s'ha de fer alguna cosa o ens preguntem de forma retòrica com és no hi ha més moviment social -dels altres- o ens manifestem de forma inoperant o cridem a la trencadissa de vidres i material urbà que acabem pagant nosaltres mateixos, de forma indirecta. No entenc que el vandalisme encara tingui tanta mística i mitologia, la veritat. La no-violència sembla que va de baixa, cosa que em sap molt de greu i em fa angúnia.

Per meditar, aquí us deixo aquesta anàlisi política del passat:



Todos los trabajadores, ante la angustiosa situación presente, han de preguntarse a qué se debe el que, a pesar de los constantes cambios de Gobierno, a pesar de haber gobernado las izquierdas, a pesar de los Gobiernos de centro y de derecha, el paro aumente sin cesar, la carestía de vida se haga cada vez más agobiadora y la pugna entre las clases sea cada día más áspera. Con Gobiernos en que figuraban ministros socialistas, todas las calamidades que abruman a la masa obrera no sólo no tuvieron solución, sino que se agudizaron. Con Gobiernos de derecha, toda la política se orienta en contra de los productores; empeoran las condiciones de trabajo, se reducen los jornales, aumentan las jornadas, se los persigue, etc. ¿Qué significa esta coincidencia en el fondo de los partidos políticos, sean de derechas o sean de izquierdas? Significa que el régimen de partidos es incapaz de organizar un sistema económico que ponga a cubierto a la masa popular de estas angustias; que tanto unos partidos como otros están al servicio del sistema capitalista.

- José Antonio Primo de Rivera (Arriba, núm. 20, 21 de noviembre de 1935)

12 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

El més fotut és que té raó, en la base: dretes i esquerres només serveixen per... res, per no res, serveixen. Sempre dic que l'esquerra és la pota amable d'un sistema que s'ha sortit de mare, la dreta la seva pota descarada.

No veig com ens en sortirem mentre no tinguem clar que el problema ja no és de dretes descarades i d'esquerres amables: el problema és en l'estructura mateixa, que pateix d'aluminosi per tot arreu.

El que és d'esperar, naturalment, és que hi hagi prou "intel.ligència social" per entendre que canvis són imprescindibles i urgents, però no a qualsevol preu ni qualsevol canvi. Personalment, no confio gaire però somric igualment: avui fa bon dia i tal dia farà un any.

Bon cap de setmana, Júlia.

Francesc Puigcarbó ha dit...

I té raó José Antonio, un personatge estrany amb un discurs molt lucid a vegades i pervers en altres. De fet, no diu res que no sabessim fa anys i panys.
El problema és que no hi ha solució, car la solució (els partits polítics) són el problema i estem en un cul de sac on el peix es mossega la cua indefinidament, i la perdiu està ja molt marejada.

Oliva ha dit...

CERTAMENT ES PERILLOS,PERO QUAN ELS PARTITS SON RECAUDADORS DE COMISIONS,E ITT.SENSA CAP MENA DE VERGONYA, ELS SINDICATS CORRETJES DE TRASNMICIO DELS PARTITS,I "ALLIBERATS"A COP DE SUBENCIONS, EL POPULISMA ESTA SERVIT.

Tot Barcelona ha dit...

Amb FRANCESC..rés mes que dir.
Salut

miquel ha dit...

Sí, sí, escepticisme -i por?- davant dels messiànics, però encara més davant d'un sistema polític que s'alimenta a si mateix i que va anys enrere del món que vivim i del que viurem. Tampoc les masses com a tals ofereixen cap perspectiva de futur.
La solució, el camí...? Sóc incompetent per imaginar-lo.

Júlia ha dit...

Ferran, potser els partits només reflecteixen augmentades les misèries del de baix, de nosaltres, em temo que cal intenció 'regeneradora'. Ara bé, continuen sent l'instrument més adient, malgrat tot.

Júlia ha dit...

Francesc, la solució hauria d'estar en tots nosaltres però no passa per eliminar els partits, segur, vaja, em sembla.

Júlia ha dit...

Oliva, el populisme fa molt de mal, a tots nivells, però també ens deixem entabanar amb facilitat.

Júlia ha dit...

Miquel, falta mirar-nos també 'des de baix' em temo.

Júlia ha dit...

Miquel, jo tampoc el sé, però les solucions que s'ofereixen de vegades em fa pensar en allò de 'que em quedi com estic', la veritat. Potser és que m'he tornat 'conservadora', ho admeto.

Ferran Porta ha dit...

El "més addient"? o potser l'únic que hem sabut/pogut/volgut provar? Sigui com sigui, regeneració ja... però regeneració humana, redéus, humana!

Júlia ha dit...

Sí, Ferran, però això no és gens fàcil, els 'humans' som com són i no com ens agradaria ser, sobre tot a nivell col·lectiu. De fet al llarg de la història de la humanitat se n'han fet moltes de provatures i han acostumat a acabar a bastonades. Vegis Charles Fourier, per exemple. Una cosa són les teories i l'altra, les convivències.