3.7.13

DIVAGACIONS PER A UN MATÍ DE JULIOL



Ahir vam anar a fer el volt habitual que fem cada matí per passejar la meva néta. Ens vam aturar als magnífics jardinets del Museu Marítim. La cafeteria era atesa per un noi tot sol, que també cobrava, cosa que generava cues malgrat que el xicot anava per feina. La reducció en personal, a tot arreu, és un fet molt evident. Fa algun temps també hi vam dinar, el menú estava bé però quan va començar a venir gent, la manca de servei professionalitzat es va fer palès, hi havia gent que se n'anava i vaig observar que no se seguia un ordre coherent i passava allò que fa tanta ràbia, que serveixen al que acaba d'arribar i s'obliden de qui espera fa més d'un quart d'hora. És una llàstima ja que l'indret és tranquil i molt bonic i en èpoques turístiques el bar-restaurant mereixeria més atenció.

Darrere meu, a la cua, dues noies comentaven el cas d'una persona molt brillant i intel·ligent que havia de treballar del que podia i de com es malmet el talent. Aquest fet no és d'ara, tot i que amb la crisi s'ha agreujat. Cada dia m'adono més que als llocs més importants i de responsabilitat no hi arriben mai els que ho mereixen i valen sinó els espavilats, els manipuladors i els maquiavèlics, en el sentit més casolà de la paraula i amb permís de Maquiavel. Si és té la sort que aquests trepes tinguin dos dits de seny i ganes de fer coses serioses encara funciona tot una mica però sovint no és així. 

Una amiga comentava, fa molts anys, encara abans de la transició, que si la gent fes allò que li toca fer i ho fes bé tot rutllaria. Jo pensava que era així però de vegades sobrevivim gràcies a la gent que no fa allò que li toca fer, gent corrupta, gandula, que deixa fer sense manies. No hi ha res més perillós que el funcionari dogmàtic mediocre i eficient, es fàcil que es converteix en un feixista, en un Robespierre. Hi ha en molts éssers humans una tendència al dogmatisme, fins i tot al dogmatisme violent, molt inquietant. 

Sovint escolto crides a tallar caps, a posar bombes, a prendre mides dràstiques sobre aspectes de la vida personal de cadascú. Quan a escola es va començar a implantar la immersió vaig escoltar algun comentari que em va fer esgarrifar una mica, del tipus: farem com en Franco, però a l'inrevés. Per fer el que han fet els dolents ja estem bé com estem, al menys jo penso així. Hi ha qui té solucions per a tot i et diu, convençut: si jo manés... Per sort, molts d'aquests no manen o arriben a manar poquet.

En un monòleg sobre el matrimoni Capri deia: si jo manés, si manés més del que mano, perquè jo ja mano lo meu, obligaria a tothom a casar-se. Manar bé és molt difícil i s'ha de comptar amb un cert carisma personal gairebé imprescindible, que no es pot aprendre.

El dogmatisme vol normes indefugibles, es manifesta en aspectes com ara el lingüístic, un camp en el qual sempre caldria el debat i el dubte. I ja no parlo del tema pedagògic, els dogmes educatius han fet més mal que les pedregades. Ara volen formar molt millor els mestres però si no formen millor els formadors no anirem bé ni servirà per a res, en aquest camp hi ha també molta mediocritat encasellada en els setials de les càtedres universitàries, poc renovades i poc renovables. El camp mèdic també és propici al dogma quan es evident que de metges n'hi ha de tota mena i que fins i tot s'equivoquen, es contradiuen entre ells i, ai, emmalalteixen i moren com qualsevol altre, malgrat tenir els secrets de la salut i de la prevenció.

I en el camp de la santa ciència, quan algú afirma que alguna cosa esta comprovada científicament ja cal que ens posem en remull.

6 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

A col·lació amb el tema d'ahir. Els únics treballs als quals podrem incorporar-nos és el de cambrers, perquè l'única cosa que hi ha són bars.
Cap indústria pels limítrofs.
No t'estranyi (com bé ho deixes d'entreveure), que el jove sigui un titulat d'una carrera, però per guanyar-se un sou ha hagut de posar-se de cambrer, i com no és de l'ofici, en ocasions es col·lapsa.
Una pena el nostre, en la nostra Barcelona.
salut

Anònim ha dit...

Mediocritat, aquest és el concepte que defineix una bona part de la societat. Tothom és mestre, artista i savi. Està científicament demostrat! :)

Júlia ha dit...

Miquel, és així, i a més hem fet crèixer el jovent amb ingènues seguretats sobre futurs brillants i fent la feina que els agradés, sort que tenen recursos per entomar la realitat, al menys la majoria.

Júlia ha dit...

Enric, i comentarista d'esports, he, he.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mal empresari el que gestiona aquest bar, sens dubte.

Júlia ha dit...

Efectivament, Xiruquero, però pot ser que no sigui ben bé ningú, aquests llocs 'públics' no tenen amo visible.