_Jardins_de_Joan_Brossa.jpg)
Llegeixo en el blog de Teresa Costa-Gramunt, escriptora excel·lent, poeta vital, artista i moltes coses més, que ha mort Núria Tortras, l'escultora. He mencionat aquesta escultora més d'una vegada en els meus blogs, passo sovint per davant del monument que recorda la Mútua Escolar Blanquerna i penso en l'obra classicista d'aquesta escultora, em temo que molt menys coneguda avui del que mereixeria. Cert que va tenir guardons i encàrrecs i moltes de les seves obres les podem trobar per la ciutat, com ara les que va fer pel malaurat Parc d'Atraccions de Montjuïc, ara situades de forma discreta als Jardins Brossa. La fatxenderia avantguardista ha amagat l'escultura més classicista i els mandarins de la modernitat ja han tingut cura de bescantar-la sense matisos, què hi farem, qualsevol dia girarà la truita, com sol esdevenir-se amb tantes coses, sobretot artístiques. Tortras va ser alumna del gran Joan Rebull i se li nota aquest mestratge, tot i que va saber desenvolupar el seu propi estil.
Fa uns dies vaig veure en una població catalana un petit monument on també es veien un nen i una nena i com al de la Mútua el nen també jugava o feia esport i la nena llegia, el mateix que al de les Drassanes tot i que en un estil molt diferent. No sé si això és bo o dolent, jo crec que bo i no sé si els xicots s'han queixat mai d'aquesta imatge on la noia intel·lectual i reposada contrasta amb el noi belluguet i esportista. En tot cas, avui, quan passi a prop d'aquesta parella d'infants ja una mica espigats, dedicaré un record a l'escultora. Descansi en pau.
5 comentaris:
La escultura de la nena leyendo es preciosa porque si, con sus trenzas...
Aún recuerdo que frente a esa escultura, remoloneaba un letrero negro con letras blancas...
Colegio obrero Colon
Salut
Miquel, hicimos fotos del letrero cuando el derribo, si las encuentro, pues eran en papel y tengo muchas cajas desordenadas, la escanearé y te la mandaré.
Las trenzas me encantan.
És el mal que tenim, sempre veiem només aquells artistes de més anomenada i no ens fixem en d'altres que van fent més discretament i que són tant o més bons que els més famosos, només que no han tingut tanta sort o no s'han sabut vendre tan bé.
Ostras ¡¡¡¡
Gracies mil ¡¡¡
Deric, a més tot allò clàssic o figuratiu avui encara sembla un 'pecat', a veure quan passa a l'inrevés i surt gent nova capaç de criticar el passat, o sigui els avantguardistes (que ja són de l'any de la picor), en pintura i en escultura i en tot. L'adoctrinament mironià que es fa als parvularis és molt lamentable.
Publica un comentari a l'entrada