ENS HA TOCAT LA RIFA

Ahir es comentava al blog del Francesc el tema de la nova rifa nadalenca, destinada a augmentar la recaptació. Un expert en el tema, com és el senyor de la Bruixa d'Or ja n'ha pronosticat el fracàs. En tot cas he llegit també opinions populars de suport a una loteria nacionalista enfront de la loteria nacional de tota la vida, de tota la vida nostra, és clar. Sóc poc jugadora en general però compro una mica de loteria per Nadal, aquella que m'ofereix gent relacionada amb entitats diverses que amb aquest tema, a nivell modest, fa el mateix que vol fer la Generalitat, calaix. És un sistema lamentable però sembla que funciona, malgrat que la gent gran del meu temps jove ja repetia allò de la mejor lotería es el trabajo y la economía. Tot i que avui ja costa tenir feina i economitzar encara costa més i no saps pas on amagar els pocs estalvis per tal que no te'ls fotin.

Els temps de crisi són propicis a posar la fe en etèries il·lusions com són les loteries, els jocs d'atzar. El  tema dels jocs d'atzar sempre ha propiciat debats diversos i condemnes morals però la pela és la pela tot i que en aquest cas no sé pas si ara és un bon moment per intentar competir amb els niños de San Ildefonso. Tenint en compte l'èxit de coses com la Marató cada dia em sorprèn més la reacció de la gent davant de fets que en d'altres èpoques s'haurien criticat a fons. Crec que l'èxit de la loteria pot tenir molt a veure amb la manipulació televisiva que se'n faci, com tantes altres coses.

El tema m'ha recordat èpoques passades, quan Maria Rúbies va deixar CIU per temes diversos, un dels quals el de la loteria gratada i accessible a ca l'adroguer. Poca cosa he trobat per internet sobre aquell afer polític, sembla que no hi ha cap mena d'interès en evocar-lo. Em pregunto perquè no és pública encara l'hemeroteca de l'antic AVUI que funcionava prou bé i era consultable, fa anys. S'ha de recórrer sempre a La Vanguardia, vaja, però alguna cosa he trobat espigolant aquí i allà. A la mateixa pàgina hi ha una altra entrada on l'inefable senyor Prenafeta opina també sobre jocs d'atzar i loteries. 

Hi ha gent que té una mena de mania persecutòria amb determinats partits polítics i no tant amb uns altres, tot és qüestió de sentiments, però jo sé que a tot arreu hi ha ha de tot i que el que compta són les persones i no l'etiqueta política. Del que també m'adono és del fet que les persones honrades i lliures d'esperit, per més ambició política que tinguin, acaben topant amb els manaies de l'aparell, com va ser el cas de Rúbies. Rúbies va morir de forma prematura i avui no la podem anar a trobar perquè ens faci cinc cèntims del tema, un tema que s'ha esfumat de les seves referències biogràfiques, com també s'oblida que va treballar un temps a la Normal de Sants, on vaig tenir la sort de ser alumna seva.

Després de morir, el setmanari El Temps va publicar una llarga i polèmica entrevista amb la professora. No he sabut mai el motiu d'aquestes entrevistes pòstumes. Responen a un desig del entrevistat o als temors dels entrevistadors? A la mateixa revista en recordo una, també pòstuma i polèmica, amb Joan Oliver. Quan els protagonistes han mort el contingut ja no té el mateix pes que si fossin vius, la veritat. En tot cas El Temps era aleshores, encara, una revista molt més comprada i comentada que en l'actualitat. En una Escola d'Estiu, després de la mort de la matemàtica, se li va fer un homenatge que va resultar una mica espinós, amb poca gent i amb una certa batalla dialèctica entre socialisme i convergencisme i amb la família de la difunta una mica oblidada a la primera fila del públic. Els polítics, per més enfrontats que estiguin entre ells, sovint es parlen entre ells en clau hermètica per a iniciats, així que em temo que els qui no havien llegit El Temps no van saber ben bé de què anaven les indirectes mútues.

No sé si la loteria del grata-grata ha donat molts calerons al govern, -la majoria dels quals, segons ens diuen, invertits en causes lloables-, suposo que sí. Em temo que aquesta de Cap d'Any -i no de Fi d'Any- que es vol dir la grossa, no farà història. Els més patriotes, ja ho he llegit en alguns indrets mentalitzats, es passaran a la rifa nostrada però la gran majoria de gent continuarà amb la tradició nadalenca habitual, la cantarella dels infants, el bombo i la resta formen part del nostre imaginari propi i aquestes coses no s'esberlen amb facilitat. En tot cas, recordo que Rúbies sempre va apel·lar a raons ètiques en contra de la loteria, una loteria que es va vendre a moltes fleques i botigues diverses, al menys al principi, gràcies a una publicitat una mica abusiva. En tot cas, no m'agrada el tema per ètica però també per estètica, la loteria ha esdevingut quelcom xaró i només cal pensar en les imatges absurdes de cada any, amb gent obrint ampolles de xampany i fent el ximple perquè li han tocat quatre rals. Salvo de la condemna estètica alguns anuncis de l'ONCE, que tenen una certa gràcia, ep, i fins i tot aquells dels senyor calb i misteriós. Tot i que l'estètica sovint no salva pas l'ètica malmesa. Aquí, ni amb els anuncis tenim grapa.