MIGDIADA D'AGOST, EMBORRATXA MÉS QUE EL MOST

Ahir comentava el fragment de Servitud en el qual el diari important opta per no treure les esqueles de la coberta per tal d'incloure la notícia de l'esclat d'una guerra que es preveu llarga i complexa. En un context molt diferent durant el mes d'agost els pocs programes amb una mica de cara i ulls de ràdios i televisions opten per deixar de banda els comentaris aprofundits i, en lloc d'esqueles, posar a primera plana temes frívols i fresquets, famosos en remull i polítics discrets que al seu poble són normals durant uns dies. Les grans patums dels mitjans se'n van de vacances, cosa a la qual tothom té dret, només faltaria, tot i que no entenc la concentració en el mes d'agost de tants abandonaments.

Però resulta que a l'estiu acostumen a passar moltes coses, també. Els polítics aprofiten l'avinentesa per fer de les seves i el món continua girant però tot s'aprima, àdhuc els diaris, que acostumen a incloure tafaneries sobre estiueigs dels famosos i bajanades diverses que distreuen, no ho negaré. Un d'aquests senyorassos de la comunicació es planyia fa dies del fet que no pots estar mai tranquil, de vacances, durant l'agost, en concret el tema girava a l'entorn del senyor Rajoy i la resta. Fa anys semblava que el tema vacacional evolucionaria d'una altra manera però més aviat la desertització d'aquests dies és encara més gruixuda que en èpoques passades.

És clar que fa anys la gent treballadora tenia molt poques vacances, quinze dies a tot estirar. Durant els anys que vaig treballar a Harry Walker hi havia gent que feia vacances al juliol, al setembre, tot i que l'agost era el mes tranquil per excel·lència. Les vaques grasses del desenvolupament van contribuir a que es fes un mes sencer de vacances, amb el tancament d'empreses i botigues. Quan els meus fills eren petits feia gairebé por passar l'agost a ciutat, no hi havia el turisme d'ara i tenies problemes per trobar botigues obertes. Ara tot ha tornat a canviar i ja no és aquest tancament tan general i absolut però les televisions i ràdios continuen amb les seves dèries, molts ja han tocar el dos a mitjans de juliol. De vegades els grans del quart poder deixen en el lloc algun substitut, que és d'agrair. 

Els cinemes de barri, durant els estius de la meva infantesa, feien reprises, pel·lícules antigues, del temps de la joventut de la meva mare, cosa que no estava malament del tot i que donava oportunitats a les històries oblidades de ficció. La televisió també acostuma a passar refregits, estaria bé si no fos que són refregits saltejats massa vegades, com els Plats Bruts o Mirall Trencat o els Roper. Pel que fa al cinema, amb l'excepció de BTV, si fa o no fa. Més que no pas refregits són ara passats pel microones, vaja, que encara els dona un regust més lamentable de bullit insípid. 

Em temo que no s'hi pot fer res i que les tendències que fan d'aquest mes un espai de temps avorrit i estrany no canviaran gaire. És també el pitjor temps per anar on sigui, el més car i aquell en el qual et trobaràs multituds als indrets turístics d'anomenada, fins i tot als alternatius. Els centres escolars també tanquen durant aquests llargs mesos, les vacances escolars són encara excessivament llargues i pesadetes. Pel juliol hi ha moltes activitats per a infants i joves però durant l'agost hi ha, també, molt poca cosa. És així i sembla que no s'hi pot fer res i trobo a faltar fins i tot els debats antics sobre si el tema podia ser d'una altra manera.

A mi el que m'agradava de l'estiu era allò del suquet de peix, que es va deixar de fer i després es va recuperar tot i que crec que no té tanta cobertura mediàtica com fa anys, la veritat. Un altre clàssic de l'època són els festivals de música de categoria. Cada anys en fan més i a més llocs, és clar que no tots són de la mateixa volada, ep.