3.2.14

PÉRFIDES OMBRES RUSSES I SORT QUE LA CIA VETLLA PER NOSALTRES



ATENCIÓ, SPÒILER!!!

XADOU RECUIT/ OPERACIÓ OMBRA
Dirigida per En Quenet de la Barana o Macbeth Reciclat

Un noi que és molt patriota
S’esclafa amb un licotero
Però com que és un xic torero
Es refà i no se li nota.

A l’hospital té doctora
Exigent i ben plantada
I d’ell resta enamorada
La metgessa seductora.



Hi ha un senyor que és de la CIA
I com que al noi veu valent
Se’l fa seu en un moment
I el col·loca a fer d’espia.

A un gran banc el fan anar
Per tal que amb grapa i amb vista
Vegi si algun terrorista
En el banc vol estalviar.

Troba el noi coses estranyes
Que fan uns russos dolents,
Perversos i decadents,
I que no tenen entranyes.

I ves, ha d’anar a Moscou,
A treure’n bé l’entrellat
Però com que està enamorat
Marxar tan lluny prou li cou.

La metgessa enamorada
Té fa temps la mosca al nas.
-Em vols explicar que fas,
tens alguna amistançada?

El noi a Moscou se’n va,
I un negre molt alt i fort
El va a rebre a l’aeroport
Perquè el vol acompanyar.




Mentre el noi es mira amb calma
El paisatge, rus i bell,
l’home li vol fer la pell
però és el dolent qui la palma.

I aquí comença la traca,
El seu cap el ve a trobar
I per a més enredar
Arriba la noia maca.

-Així doncs, no tens amant
ni m’estàs prenent el pèl?
-No dona, que et sóc fidel,
Però treballo espiant!



Han quedat amb el malvat
A un restaurant per sopar,
La noia l’entretindrà
Mentre ell desfà l’entrellat.

Es veu que les pretensions
D’aquella gent disbauxada
És fer-ne una de sonada
Mentre baixen les accions.

Posar una bomba potent
En un lloc americà,
Tot el país arruïnar
Matar molta, molta gent.

M’estalvio persecucions,
Trets i morts, xocs i ferits,
Hi ha soroll pels descosits
I al final guanyen els bons.



La noia que es a tocar
De morir a mans del guillat
Més i més s’ha enamorat
Quan el noi la ve a salvar.

Aturen l’operació
Financera i perillosa
però encara queda la nosa
de la bomba de neutró.

Al riu cau el terrorista
Amb la bomba i un camió
I qui mana a la nació
Els concedeix entrevista.

El malvat rus venjatiu
El maten el seus col·legues
Doncs troben ja massa pegues
Quan els cau la bomba al riu.

I l’home abans de finar
Amb cosaca dignitat
Diu que per Rússia ha lluitat
I mor sense protestar.

De fet ja estava malalt
I en tenia per uns mesos,
Perquè feia molts excessos
Amb el vodka i el pardal.



Els amants estan ben junts
I aquest conte s’ha acabat
I no sé qui m’ha enredat
A anar al cine aquest dilluns.


THE END


Liuja Tascó i D'Horcec




5 comentaris:

Allau ha dit...

Realment t'han hagut d'enredar. Segur que el teu "spoiler" rimat val molt més la pena que la pel·lícula en si. Jo almenys em quedo amb aquesta versió, on vas a parar?

Júlia ha dit...

Ah, Allau, després de quedar amb una amiga per berenar al Viena no teníem ganes d'anar molt lluny i ens anava bé per l'horari i arrapapar-se al cine més enllà del que 'echen' també ve de gust. Quo Vadis Kenneth Brannagh? Tu, que vas ser shakesperià i semblaves l'hereu de Lawrence Olivier!!!

Júlia ha dit...

El Kevin Kostner sempre l'he trobat un ensopit però aquí es supera, la noia fa de 'florero' i l'agent secret jovenet fa el que por per assolir un cert carisma de James Bond monògam. Malgrat tot el Brannagh fent de dolentíssim encara conserva un to macebthià, 'quién tuvo, retuvo'.

És d'aquelles que fa afirmar a la gent, de forma injusta, que 'tot' el cinema americà és un bunyol.

Francesc Puigcarbó ha dit...

una peli que m'estalvío, o possiblement ja l'he vist moltes vegades. En aquestes pelis el millor sempre és el dolent.

salut

Júlia ha dit...

Doncs sí, Francesc, el dolent és el millor, llàstima que no guanyi.