Acabo de sentir per la ràdio que ha mort Mickey Rooney actor que ha continuat treballant fins fa quatre dies, cosa que fa que la seva carrera es consideri una de les més dilatades de la història del cinema. Era un xicot de la generació de la meva mare, més o menys, la qual sempre m'explicava les boniques pel·lícules juvenils interpretades per aquest actor del qual, m'imagino, les adolescents de la seva època en devien estar força enamoriscades.
Després sempre comentava ella mateixa quan el veia per la televisió, amb certa compasió, que s'havia tornat molt lleig. Era baixet, cosa greu en els senyors i objecte, segons expliquen i he percebut, de complexos evidents, avui discutits. Rooney es va reinventar i va saber trobar els seus papers adults, ha estat un gran supervivient. Es va casar vuit vegades, sempre amb dames de bon veure, la primera de les quals Ava Gardner, a qui també, com sol passar a moltes senyorasses li agradaven una mica esquifits i denerits. Aquest és un tema que potser s'hauria d'investigar a fons ja que no tan sols ho he observat en el món dels famosos sinó en la vida propera i real. Jo tenia una cosina més gran que jo, alta i molt maca, que va tenir diferents nòvios i tots ell, àdhuc la persona amb qui es va casar, eren de la talla Rooney. Hi ha qui creu que aquestes dames es casen per dinerons i fama però això no sempre és així, la veritat. L'amor és estrany, ja ho diu la cançó.
Rooney va superar drames familiars, guerra mundial, divorcis, alcoholisme i d'altres problemes, ha arribat a l'envejable edat de noranta-tres anys i ha mort, segons expliquen, amb tota la seva nombrosa família, fills, néts i besnéts i segurament també ex-esposes resistents, al voltant. Descansi en pau al Sunset Boulevard celestial i tant de bo que la meva mare, gran admiradora seva en aquella llunyana època adolescent sacsejada pels drames propers de la història, li pugui demanar un autògraf.
6 comentaris:
I jo que em pensaba que ja estaba mort! l'ùnic que tinc controlat és Kirk Douglas pare que encara piula amb 97.
Aquest com que va començar de petitó era fàcil pensar que encara en tenia uns quants més, Francesc.
Mira, em fa una certa pena. M'agradaven aquelles pel·lícules en què feia de nen i d'etern adolescent. Era fàcil sentir-s'hi identificat.
I sempre li vaig envejar que es cases amb l'Ava Gardner!
Enric, tenia un cert encant, fins i tot de vellet, i el que passa és que Ava Gardner no et va conèixer ni va llegir el teu blog i quan va venir per Tossa de Mar potser ni tan sols havies nascut... ep. Per cert, i amb set més, no tan conegudes, és clar.
El que fa més pena és que tota una època va desfilant i que la propera ja és gairebé la meva, avui mateix vaig a l'enterrament d'un cosí.
Així és la vida, breu i atzarosa.
Doncs no, no havia nascut quan ella va estar a Tossa. Llàstima, perquè a Tossa hi vaig passar la infantesa i mitja adolescència.
Publica un comentari a l'entrada