Davant de l'entrada del MNAC hi ha una botigueta de souvenirs on els objectes de tota mena, llibres inclosos, són en un elevat tant per cent referències gaudinianes, amb l'inefable trencadís com a rei de la decoració de tapes de llibretetes i d'altres capricis de la imaginació souvenirística de culte. Hi ha altres objectes de sincretisme cultural gaudinià molt interessants que podeu trobar a botiguetes escampades per la ciutat i per tots els pobles costaners o de l'interior amb un cert gruix turístic. També els podeu comprar per internet.
Per què els museus no s'afanyen en conservar amb cura l'art popular de veritat?
Per què els museus no s'afanyen en conservar amb cura l'art popular de veritat?
VISCA EL TRENCADÍS I LA SAGRADA FAMÍLIA, OLÉ!!!
Vous aimez le style Gaudi? Barcino utilise la technique de Gaudi pour obtenir un certain chromatisme et pouvoir créer cette spectaculaire figurine de flamenco vêtue d'un costume magnifique. Il utilise de la céramique vernie offrant ainsi des couleurs vives et causant un effet de brillance avec les différentes lumières.
(de la propaganda d'una casa on es produeixen aquests bonics objectes gaudinians)
I quin símbol pot ser millor per a una spanish family que una Sagrada Família?
17 comentaris:
és el que té el trencadis, que com el porc s'aprofita tot, dit això, la flamenquització de Gaudi no sé si és molt encertada.
salut
Flamencas andaluzas (con todo el respeto, que no es poco), que nada tiene que ver con la cultura catalana ni el taranná gaudiniano, que a la postre se fabrica en China y para jodienda nuestra lo venden los del Pakistan.
El círculo completo de nuestra economía.
Salut
Francesc, l'encert és el de menys, deu vendre, ves.
Miquel, és así, pero parece que todo vale.
Pel que fa al tarannà gaudinià, hi hauria molt a debatre, i no tan sols això de les flamenques i els toros, quan una cosa dóna diners...
Cada cosa en su sitio, en Burgos tambien venden flamencas y toreros, lo de los toreros vale, pues aqui hay mucha aficion y tenemos ganaderia propia brava (la criada a la mayor altura de España). Pero las flamencas...
Tipicos topicos..
Això sí que és una fusió cultural!
És el mal gust tenyit d'estètica.
És el clàssic "todo por la pasta". Si els turistes volen portar als seus amics un "typical spanish souvenir" encara manen molt els tòpics i si, a sobre troben toros i flamenques fetes amb el trencadís gaudinià,bingo!.
Temujín, no hay que buscarle explicación, así son las cosas, jeje. Me asusta pensar cuantas cosas puedo comprar en otros países pensando que son 'auténticas'
Helena, però podríem fer pagesetes morenetes de trencadís, al menys competiríem
Ramon, el que fa més gràcia és la barrija-barreja, hi hauria d'haver un museu del souvenir friki, potser ja existeix i tot
Com pot ser que els turistes encara vulguin comprar toros de record !
y castañuelas con lunares rojos ¡¡¡¡ ele ¡¡¡miles de castañuelas, estas con lunares blancos, fabricadas en lo más profundo de la China, vendida por pakistanies y entregadas al turista como reclamo de Barcelona...¡¡Castañuelas ¡¡¡
Miles y miles de castañuelas chapuerreadas como el que toca el timbre del tercero a las tres de la mañana, sin piedad ¡¡¡
Loreto, es deuen vendre ja que n'hi ha a carretades. Toros, toreros i coses molt estranyes...
Miquel, a les castanyoles els tinc 'carinyo', fins i tot a les més cutres, els ho perdono tot.
Com anècdota, dir que en la tempesta seca d'ara fa aprox. un mes, un llamp va fer efecte bomba a la casa que la meva germana i el cunyat tenen a Albarca (Montsant). Va traspassar tres pisos i ho va reduir tot a runa, portes arrencades, vidres i ceràmiques (és el cunyat antiquari) de tota mena trencats. De manera que ara li diem que es pot dedicar a fer parets de trencadís... El cert és que si hi arriba a haver algú el mata.
Això dels premis de T. encara ara em dol. Jo no em presentava ni era jurat. Però tallar les esperances d'alguns bons escriptors, que sembla que n'hi havia pel que deien i pel que em dieu, deixa el jurat a l'alçada de l'espardenya. No poder -no voler- dedicar ni una vetllada als Premis... Pobra Literatura, així en majúscules.
Olga, no havia vist aquest comentari, tens tota la raó amb això dels premis, quins jurats i quina cultureta
Publica un comentari a l'entrada