9.7.15

LES SERVITUDS ESTIUENQUES I LES REFRIGERACIONS OBLIGATÒRIES



No tinc remei (cançó popular italiana)


NI SAVIS NI EMINENCIES
EL MAL QUE TINC NO TROBEN
EN VA REMEI EM BUSQUEN
ELS METGES SABERUTS ,
QUAN FA MOLT FRED ,
VEURIEU QUE A TREMOLAR COMENÇO
EL NAS VERMELL SE’M TORNA
I EM POSO A FER ESTERNUTS .

PERO EL QUE ELS DESCONCERTA
DEL MAL QUE JO PATEIXO
ES UNA COSA EXTRANYA
QUE ARA US EXPLICARE :
QUAN ELS CALORS ARRIBEN
FOGOTS SEMBLA QUE TINGUI ,
LA ROBA M’HAIG DE TREURE
I ES GRAN LA SET QUE EM VE .

Ja he manifestat en d'altres estius el meu rebuig per aquesta nova plaga bíblica que és l'aire condicionat. Se'm pot argumentar que enguany fa molta calor i és cert que en moments difícils es pot fins i tot agrair aquesta frescor artificial i cara que ens obliga a estar en indrets hermèticament tancats o a anar al cinema o pujar a l'autobús amb una camisa o una bufandeta lleugera a l'equipatge, no fos cas que amb tota la millor intenció no ens acabéssim congelant. I no entro a fons en les bafarades d'escalfor fastigosa que surten cap al carrer des dels interiors, gràcies a aquests estris, o fins i tot en algunes pluges sobtades que provenen de balcons on es dipositen els enginys.

Amb aquest tema, com en tants d'altres, polítics inclosos, m'he topat amb canvis sorprenents d'opinió per part de gent que conec de temps, abans l'aire aquest, àdhuc als cotxes particulars, era una pijada inútil i fatxenda i ara resulta quelcom imprescindible i si dius que no et fa el pes sembles la rondinaire àvia Bola, que encara no sé ben bé qui era però que la gent de l'època dels meus pares i avis citava sovint. No n'he trobat mai cap referència virtual i potser pertanyia a alguna rondalla oblidada i patufetística, no ho sé. El fet és que tot és prescindible quan no es troba al nostre abast però així que ens veiem les orelles moltes coses passen a ser obligatòries i exigibles.

Cada dia la televisió ens ofereix uns quants clàssics, sobre els quals torna i retorna sense manies. Ara toca la calor i a més a més de piconar-nos amb la situació climatològica pregunten a la gent del carrer, la majoria de la qual, amb alguna excepció assenyada que recorda  que som a l'estiu i que això ja sol passar, es queixa d'allò més i manifesta que no es pot resistir. Em pregunto què fèiem abans amb la calor i el fred, com no ens hem mort tots encara  malgrat les escassedats energètiques generalitzades d'altres temps i què fa la gent que viu en països molt més calorosos i en condicions molt pitjors que les nostres.

'lo que es moda, no incomoda', i poden posar-se de moda coses molt raretes

No tan sols ens parlen tant de la calor que sortim al carrer condicionats a patir, cosa que també passa a l'hivern quan fa més fresqueta del compte. A més a més prolifera l'hàbit de tractar-nos com a criatures i aconsellar-nos passar per l'ombra, no fer gimnàstica sota el sol del migdia, protegir-nos del sol, tot i que a les platges no hi trobes cap espai ombrejat gratuït, beure molta aigua, refrescar-te a la dutxa i tota mena de bestieses semblants per a amollar-nos les quals no cal ser periodista ni metge, ja que les persones grans de la meva infantesa, sense estudis ni tan sols primaris, ens ho aconsellaven i ho practicaven fins que va arribar la moda d'estar morenos i torrar-nos sense manies untats de crema de la vaca, ara resulta que allò era gairebé un suïcidi, ves. 
ANTIGUA CAJA CREMA BRONCEADORA DE VACA KEFALA (Botellas, Cajas y Envases - Cajas y Cajitas Metálicas)
Veig gent del país que comença a imitar de forma tímida la sàvia pràctica oriental, tot i que jo ja vaig conèixer fa anys alguna persona que hi recorria, de recuperar l'antic ús de les ombrel·les i obrir paraigües de colors clars que creïn una relativa pantalleta entre nosaltres i el sol pesadet. La majoria de gent es limita a dir-te que ja es posa crema, tot i que ja se sap que amb la crema no n'hi ha prou quan la cosa és excessiva. 


Resultat d'imatges de tv3 presentadors
Senyors més tapadets i senyores sense mànigues i amb taconassos, un clàssic televisiu

Sobreviurem a l'estiu i algun dia l'enyorarem, quan la tardor escurci els dies i haguem d'encendre estufes, de forma també excessiva i indiscriminada, només cal veure que les locutores de les teles a l'hivern van ensenyant la cansalada i a l'estiu, algunes, es posen la jaqueteta i tot. Els homes, rai, sempre van vestits de la mateixa manera quan fan coses serioses i no han de calçar mai taconassos de vertigen. Després la gent s'enfada quan aquest senyor de Granada diu que les dones estan elegants amb poca roba i els homes, més vestidets. Si al capdavall és el que es fa, en general, de forma explícita i recurrent en els llocs oficials i seriosos i, ai, en les teles del nostre temps.
Ep, sí, que una estoneta moderada de fresqueta artificial no està malament del tot... si no fos que cadascú té una mida tèrmica i els dels fogots i sempre dominen el tema i el termostat. Un altre costum de l'època estacional, aquest de ventilació natural, és el dels ventalls, el sorollet dels quals, al cinema, a missa o al teiatru, pot resultar força molest quan les dames que l'utilitzen hi posen un entusiasme excessiu. Són molt bonics i, per sort, aguanten el pas del temps i de les modes, però de vegades també et venten de grat o per força, la veritat.

L'estiu té servituds però també té grans virtuts, tota cuca viu, a vegades també hi ha excessos de cuques amb això de les calors, encara més si hi ajuda la humitat, però els amants dels animals haurien de meditar sobre el fet que una cuqueta estival no té perquè comptar amb menys drets a la supervivència digna que una gallina feliç, un gos o un gatet. Per altra banda l'estiu compta amb grans bandes musicals lligades a la nostra vida, tant pel que fa a cançons patxangueres amb les quals vam fer el boig a la festa major o a la discoteca d'algun càmping oblidat, com pel que fa a tonades romàntiques lligades a amors efímers, retrobaments de vacances i melangies caluroses. Les cançons de l'estiu ja no són el que havien estat, em temo, però les del passat sempre tindran aquell perfum melangiós lligat al pas de la vida i la joventut. Per cert, dedico un record fins i tot a Jaime Morey, cantant al qual tenia força mania, que ens ha deixat de forma una mica prematura i gairebé silenciosa. És que em faig vella, segur...

Per cert, fins i tot en Georgie Dann anava molt més tapat que les coristes...


8 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

M'empipa passar fred a l'estiu, la veritat. L'aire condicionat no m'agrada gens. Ara si no en tens a casa ets un pallús, etc. En alguns llocs és un luxe... Quan vam anar a Cuba l'any 1998, només n'hi havia en algun lloc oficial, un privilegi, vaja. Cosa que no casava gens amb els discurs oficial.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Teresa, un pallús i un carca, a això hem arribat. Sobre Cuba també hi hauria moltes coses a comentar.

I encara més , si països subdesenvolupats que realment tenen un clima difícil el comencessin a fer servir de forma massiva la contaminació seria insostenible. Les construccions actuals han oblidat la tradició, murs gruixuts i finestres practicables i poc nombroses, ara tot és vidre i ja es compta amb l'aire aquest. Estem guillats.

miquel ha dit...

Deixo una pintada:
M'AGRADA L'AIRE CONDICIONAT

(amb mesura)

Júlia ha dit...

Molt bé, Miquel, t'has passat a l'enemic climatològic, he, he.

Amb mesura tot és acceptable però:

a) la mesura és difícil d'aconseguir
b) sembla que cadascú té la seva i una cosa és el consum individual i l'altre el col·lectiu on has de passar per la majoria, com en les eleccions

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Júlia, abans, a més de més pobres devíem ser més ignorants,com va deixar dit, ben irat, aquell arquitecte "d'elit" de l'ajuntament maragallià, quan li van contestar la seva afecció per la places dures: "els que critiquen això son uns ignorants" (si no és textual la cita s'hi acosta molt). Érem tant ignorants que des de sempre gestionàvem (paraula de moda), la calor mirant de tenir bona ventilació, finestres obertes, ombra, etc.. Fins i tot els barcelonins tenien els estius aquells tramvies oberts del tot que en deien "jardineres", recordes?
Oixxx, quina vulgaritat...
Però vaja, no et preocupis, que de "la crisi" no hem après res de res, i tornarem a ser rics: les puntes de consum d'electricitat ja no es donen a l'hivern per les calefaccions, si no a l'estiu. "Te lo mereces y lo sabes" com diu la cançoneta de les rebaixes del Corte Inglés. Et mereixes estar a casa com en una nevera, i a l'autobús o metro si tens la vulgaritat d'anar en transport públic. Això sí, quan tornarà a pujar el preu del barril de brent, ara amb cotitzacions a la banda baixa, la culpa serà, només faltaria! del "capitalisme multinacional", del neoliberalisme i dels polítics.

Júlia ha dit...

Xiruquero, res a afegir, ja saps que en aquest tema coincidim al cent per cent.

El que em preocupa encara més és la mentalitat de nou rics amb la qual ens movem enmig dels problemes diversos, no tan sols de casa sinó del món, en general. O potser demanarem aire condicionat per a tota la humanitat, no ho sé, tot i que ignoro qui pagarà les misses.

Lectoracorrent ha dit...

Moltes vegades, si es baixen les persianes a l'hora del sol i s'obren adequadament finestres i balcons perquè circuli l'aire, es pot aconseguir una temperatura suportable i fins i tot un corrent d'aire molt més agradable que el que surt d'una d'aquestes màquines odioses que, a més, molta gent oblida que de tant en tant convé netejar-ne els filtres perquè pot ser un niu de microbis.

Avui he hagut de fer dos trajectes de 3/4 d'hora d'autobús (anada i tornada). Tot i que sempre em tapo, en baixar he agraït aquella calor que m'embolcallava. I les meves articulacions també han agraït tornar a la temperatura ambiental.

Júlia ha dit...

Em temo, Lectora, que amb el temps sorgiran molts problemes relacionats amb els estris odiosos, avui hem pujat la néta a un d'aquests cotxets que es belluguen i hem entomat un horrible aire calent que sortia del bar refrigerat que teníem a tocar.

I, certament, amb una mica de cura 'a l'antiga' s'aconsegueix fresqueta i aire natural.

Els autobusos són perillosos, hi ha de tot però molts estan excessivament 'congelats', unes quantes vegades n'he baixat abans d'arribar al destí per aquest motiu.