NÀUFRAGS MAGISTRALS: RONDA NAVAL SOTA LA BOIRA, AL MALDÀ

La companyia Els Pirates Teatre gestiona actualment El Maldà i porta ja quinze anys de rodatge, cosa que sorprèn a causa de la joventut dels seus components tot i que, com ells mateixos expliquen, van començar molt jovenets. El seu darrer muntatge, fet amb ajuda de mecenatge i que es pot veure al Maldà fins a mitjans de febrer, és Ronda naval sota la boira, el famós text de Calders.

Per damunt d'altres consideracions, cal lloar de bell antuvi I a fons, el treball dels actors, actrius, i responsables diversos d'aquest espectacle en el qual els seus protagonistes han de fer, cadascun d'ells, un munt de papers diferents i això en aquest espai reduït, tot i que ple de màgia, que és EL Maldà. Tots els personatges vocalitzen de forma admirable, la dicció és un dels aspectes que més sorprèn en una gent tan jove pel fet que avui es veu i sent de tot, fins i tot en muntatges més ambiciosos realitzats en grans teatres convencionals i en intervencions en produccions televisives o de cinema.

El llibre de Calders és estrany i singular, juga amb l'absurd i a mi, personalment, Calders m'agrada més en els textos breus. Aquest llibre s'ha titllat de novel·la, avui ja no s'entra tant en els debats de fa anys sobre què és o no és una novel·la però si hagués d'opinar el consideraria un relat allargassat, el mateix que, per exemple, la Laia d'Espriu. Pla tenia Calders per molt bon escriptor però sembla que aquest llibre, el qual en algun moment va optar al Sant Jordi, se li va fer pesadet. Malgrat això el tema i els personatges, absolutament atractius, contradictoris, incoherents i surrealistes, han fet que en més d'una ocasió s'hagi pensat en portar el llibre al teatre, fins i tot al cinema, unes de tantes bones intencions que queden en res i que fins i tot a la família de Calders els van fer pensar que en aquesta ocasió tampoc no s'arribaria a materialitzar l'intent.

Els Pirates han aconseguit copsar l'encant del llibre i el seu esperit tot i que, com la mateixa filla de l'escriptor, Tessa, que ahir participava en un col·loqui posterior a la representació, opinava, la segona part té aspectes que són poc Calders, a la recerca de la rialla fàcil i d'un dinamisme que no es troba al llibre, on l'acció no avança i on hi trobem més aviat una atmosfera esquitxada de frases magistrals, sovint absurdes. I això en una època en la qual sembla que tot hagi de ser ràpid i en moviment per captar l'atenció. Potser també el final hauria precisat d'unes certes engrunes de grandesa que fessin el desenllaç més teatral. Existeix, en el present, un cert temor teatral a la paraula, a la frase llarga, a la manca d'acció, com si amb el llenguatge no n'hi hagués prou.

El reduït espai no permet una gran escenografia però s'ha adaptat amb gran intel·ligència a aquest naufragi anunciat. El text de Calders és prou conegut tot i que ahir, en el col·loqui, em vaig adonar que potser no tant com jo pensava. La sala fa ofertes atractives i en comprar dues entrades hi ha l'opció d'obtenir el text original. Alguns contes de Calders, els més coneguts, han contribuït a la seva consideració gairebé com autor humorístic i tot i que hi ha dolls d'ironia en una gran part de les seves petites històries hi ha també amargor, angoixa i dramatisme, un dramatisme matisat per aquest llenguatge que ens fa distants i divertides situacions absolutament tràgiques. Pel que fa a la Ronda s'han cercat molts simbolismes i picades d'ullet a situacions concretes de la vida de l'autor però això pertany ja al camp de l'especulació literària interpretativa.

Resulta molt difícil posar en escena aquest món poètic, irònic, simbòlic i realista al mateix temps, encara més en uns temps com el nostre present i per part de gent molt jove. Per això la tasca de la companyia resulta  tan admirable, arriscada i professional i frega l'excel·lència. Malgrat els petits retrets que he fet a alguns aspectes lligats a les mateixes dificultats de la teatralització, Ronda naval sota la boira és una petita -o gran- meravella que cal no deixar-se perdre i aquest valor el comparteixen la gran majoria de les propostes que acull aquest original i cèntric teatre, el qual, amb la sala de cinema al costat, representa un dels indrets actuals i resistents més dignes de culte en aquest centre de la ciutat que ha perdut referents i que més aviat sembla ja el mercat de Calaf.

Un munt de companyies joves intenten avui, a Barcelona i tot Catalunya, desenvolupar la seva tasca professional de forma arriscada, en petites sales i amb una limitada promoció. La gent més jove té una gran preparació, en general, i seria una llàstima que no disposessin de les oportunitats que mereixen o que acabessin, la majoria, fent paperets a les llargues sèries televisives o vivint del doblatge, activitats totes dues ben dignes i necessàries però que no són, exactament, Teatre amb majúscula, sinó una mena de complements professionals. S'han perdut moltes sales teatrals al llarg dels anys però se n'han obert d'altres, moltes de les quals petitones i que, per tant, fan que els guanys derivats de l'assistència de públic siguin relatius. Per això muntatges com aquest precisen del nostre suport incondicional.