Feia molts anys que no anava a veure cap espectacle al Teatre Grec. Em va costar decidir-me enguany, l'hora d'inici era tardana i la durada de la representació, de dues hores i mitja sense interrupcions. Com sol passar tantes vegades, al capdavall em vaig alegrar d'haver-hi anat. L'espectacle del crepuscle urbà des d'aquell indret, convertit en una mena de fira amb paradetes de menjar i amarat d'allò que en broma en dèiem ambientasso, ja pagava la pena i recompensava l'esforç. L'obra, un clàssic modern, prou conegut, Les bruixes de Salem. Vam celebrar l'any passat el centenari de Miller i encara deuen durar les commemoracions, al Goya fan una altra obra seva no tan coneguda, El preu, de la qual no puc dir res ja que encara no hi he anat. Arthur Miller té una grapa especial que fa que les seves obres, fins i tot les considerades menors, sempre ens commoguin, àdhuc en les posades en escena menys ambicioses.
La versió del Grec és correcta, reeixida, però no pas inoblidable. M'hi sobren les referències a la cacera de bruixes americana dels cinquanta, la majoria de persones interessades en el fet teatral ja sabem de què va, els afegitons gairebé didàctics entren en el joc de moltes propostes culturals actuals, fer-nos sentir a tots plegats com si fóssim una colla d'alumnes de l'escola o de l'institut, sempre per acabar de madurar. I no tan sols pel que fa a la cultureta, cada estiu ens piconen amb ximpleries com ara què cal fer per no passar calor: beure aigua, caminar per l'ombra. De tant tractar-nos com a criatures, fins i tot en una època en la qual les criatures creixen molt depressa, ens hi anem tornant de grat o per força.
L'obra l'ha dirigida Andrés Lima, el d'Animalario, i compta amb un repartiment atractiu, però poc cohesionat o és que potser ja s'ha perdut el costum d'endegar obres amb tants personatges a l'escenari. Patim un empatx de monòlegs, diòlegs i triòlegs, quatre gats a l'escenari són un luxe i un risc. Tot és molt car i complex. La dicció dels actors és massa cockney barceloní en alguns casos, irregular en el conjunt, em pensava que aquest era un defecte generalitzat però en llocs com el Maldà o el Tantarantana m'he trobat amb actors joves i poc coneguts amb accents impecables. Potser falta treball en el tema de la dicció a alguns nivells o potser és que no sembla important el tema, avui.
Malgrat tot això i l'opció escenogràfica i de vestuari triada, una mena de modernitat intemporal i una mica estripada, l'obra es veu amb emoció i ens remet a un tema universal, ancestral i recurrent, les histèries col·lectives fomentades per la por generalitzada, les misèries de la convivència, l'enveja o la malícia, i que resulten inexplicables quan es contemplen des de la perspectiva del temps passat. Aquí hi ha la religió pel mig però el tema ha florit malèvolament en contextos laics i d'ideologies atees. En moltes tragèdies col·lectives hi ha un moment crític en el qual qualsevol espurna pot encendre un foc difícil d'apagar, que acaba fins i tot amb els fills de les revolucions.
Malgrat tot això i l'opció escenogràfica i de vestuari triada, una mena de modernitat intemporal i una mica estripada, l'obra es veu amb emoció i ens remet a un tema universal, ancestral i recurrent, les histèries col·lectives fomentades per la por generalitzada, les misèries de la convivència, l'enveja o la malícia, i que resulten inexplicables quan es contemplen des de la perspectiva del temps passat. Aquí hi ha la religió pel mig però el tema ha florit malèvolament en contextos laics i d'ideologies atees. En moltes tragèdies col·lectives hi ha un moment crític en el qual qualsevol espurna pot encendre un foc difícil d'apagar, que acaba fins i tot amb els fills de les revolucions.
Els qui som grandets recordem molt bé l'època en la qual la televisió ens oferia bones obres literàries, muntades amb una sabata i una espardenya, de forma apressada i coratjosa, que ens han deixat una fonda empremta, amb actors i actrius formats en directe, treballant sense parar, magnífics. Allò ens va conformar una cultureta popular remarcable i va compensar les mancances del sistema educatiu, en part. La tele, sí, però també el gran volum de representacions d'aficionats que esquitxava els centres parroquials, les escoles, les associacions de tot tipus, les quals acostumaven a comptar amb un grupet de teatre gairebé sempre. El volum de petits teatres que hem perdut fa esgarrifar, avui els centres educatius nous, en general, no tenen teatre ni sala d'actes seriosa, sinó aquests absurds espais polivalents que serveixen per a tot i per a res, amb una acústica lamentable.
Les bruixes de Salem es va passar per la televisió l'any 1965 i més endavant, el 1973, se'n va fer una altra versió. En la memoria se'm confonien l'una i l'altra però avui pots esbandir dubtes gràcies a internet, La versió del 65 es pot veure online, per sort. L'atzar va fer que fóssim una generació amb moltes mancances però amb la xamba de poder accedir a un teatre divers i interessant, primer a través de la ràdio i després, de la televisió. Els inicis de la programació en català, al segon canal, van entomar el teatre sense complexos, moltes d'aquelles produccions avui també són al nostre abast per la xarxa i evidencien que no tot és tan sols nostàlgia retrospectiva.
Les bruixes de Salem es va passar per la televisió l'any 1965 i més endavant, el 1973, se'n va fer una altra versió. En la memoria se'm confonien l'una i l'altra però avui pots esbandir dubtes gràcies a internet, La versió del 65 es pot veure online, per sort. L'atzar va fer que fóssim una generació amb moltes mancances però amb la xamba de poder accedir a un teatre divers i interessant, primer a través de la ràdio i després, de la televisió. Els inicis de la programació en català, al segon canal, van entomar el teatre sense complexos, moltes d'aquelles produccions avui també són al nostre abast per la xarxa i evidencien que no tot és tan sols nostàlgia retrospectiva.
De l'obra del 65 recordava molt bé a la inquietant Gemma Cuervo, en el paper de la turmentada i malèvola Abigail, una victima convertida en botxí, de fet. El seu paper respon a una llicència de l'autor, que va augmentar l'edat de la protagonista real dels fets, una nena, per tal d'arrodonir l'argument. Una de les poques llicències que l'autor es va permetre ja que els fets reals són com s'expliquen i encara molt pitjors. També recordava la inoblidable Nèlida Quiroga, fent de la bonhomiosa i coherent Rebecca Nurse, en la versió del Grec interpretada per Carme Sansa, personatge que crec que s'ha potenciat poc en aquesta ocasió. De la del 73 recordo, sobretot, l'inoblidable Fernando Delgado, també va comptar amb un repartiment excel·lent. En el teatre s'ha pogut veure en diferents ocasions, crec que en alguna ocasió en català, però no n'he trobat les referències.
El nom original de l'obra és El Gresol, deu ser un títol poc comercial car gairebé no es fa servir tot i que és el de la pel·lícula més coneguda, fins ara, que s'ha fet sobre l'obra, amb Day-Lewis i Wynona Ryder. No he pogut esbrinar si hi haurà ocasió de tornar a veure el muntatge del Grec més endavant, en algun altre espai, o si tan sols es representarà durant aquests pocs dies, fins dimarts, al Teatre Grec. Un apèndix de l'obra, lamentable, és el seu aprofitament temàtic en un munt d'històries d'esperits, vampirs i la resta, que en desvirtuen el contingut. El tema esotèric i morbós té ganxo, ens agradi o no.
La manca d'autoestima hispànica atribueix als inquisidors peninsulars molts penjaments indiscriminats, però cal recordar que l'any 1610, vuitanta anys abans dels fets de Salem, en analitzar a fons el que s'esdevenia a Zugarramurdi, Salazar y Frías ja va intentar, amb bons resultats considerant la situació, aturar la irracionalitat propiciada, sobretot, per l'entorn veïnal, i va escriure allò de què no hi havia hagut bruixes, bruixots ni encanteris fins que no es va començar a parlar sobre tot plegat. El mal ens arriba més sovint a través de la delació del veí o el parent que no pas des de la parafernàlia del poder, què hi farem.
Resulta recurrent fer paral·lelismes amb el present i amb algunes coses que passen, de moment sense que ningú no corri el risc de ser assotat, penjat o cremat per alguna denúncia absurda, però el fet és que l'ésser humà és com és i mai no estem vacunats del tot en contra de la ximpleria perillosa ni de la por irracional. Començar a parlar alegrament i sense base seriosa sobre bruixots i bruixeries fa que, al capdavall, tot funcioni com si realment existissin.
El nom original de l'obra és El Gresol, deu ser un títol poc comercial car gairebé no es fa servir tot i que és el de la pel·lícula més coneguda, fins ara, que s'ha fet sobre l'obra, amb Day-Lewis i Wynona Ryder. No he pogut esbrinar si hi haurà ocasió de tornar a veure el muntatge del Grec més endavant, en algun altre espai, o si tan sols es representarà durant aquests pocs dies, fins dimarts, al Teatre Grec. Un apèndix de l'obra, lamentable, és el seu aprofitament temàtic en un munt d'històries d'esperits, vampirs i la resta, que en desvirtuen el contingut. El tema esotèric i morbós té ganxo, ens agradi o no.
La manca d'autoestima hispànica atribueix als inquisidors peninsulars molts penjaments indiscriminats, però cal recordar que l'any 1610, vuitanta anys abans dels fets de Salem, en analitzar a fons el que s'esdevenia a Zugarramurdi, Salazar y Frías ja va intentar, amb bons resultats considerant la situació, aturar la irracionalitat propiciada, sobretot, per l'entorn veïnal, i va escriure allò de què no hi havia hagut bruixes, bruixots ni encanteris fins que no es va començar a parlar sobre tot plegat. El mal ens arriba més sovint a través de la delació del veí o el parent que no pas des de la parafernàlia del poder, què hi farem.
Resulta recurrent fer paral·lelismes amb el present i amb algunes coses que passen, de moment sense que ningú no corri el risc de ser assotat, penjat o cremat per alguna denúncia absurda, però el fet és que l'ésser humà és com és i mai no estem vacunats del tot en contra de la ximpleria perillosa ni de la por irracional. Començar a parlar alegrament i sense base seriosa sobre bruixots i bruixeries fa que, al capdavall, tot funcioni com si realment existissin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada