TÒPICS RECURRENTS SOBRE IGNORÀNCIES INFANTILS

De la uva sale el vino, de la aceituna el aceite 

y de mi corazón sale, cariño para quererte...

(copla popular)

El vi ve de la vinya, visca la vinya,

vinyet, vinyim, vinyam, visca la vinya i visca el  mam.

(cançó tradicional)

Tinc una vaca lletosa, no és una vaca formosa,

em dóna llet merengada, fins i tot pasteuritzada, tolon, tolon.

(versió catalana apòcrifa de la coneguda cançó de García Morcillo)

Ja fa molts anys que escolto bestieses com ara que els infants actuals creuen que els pollastres neixen morts i trossejats en safatetes o que la llet ve del bric. La veritat és que en prop de quaranta anys treballant a l'escola mai no m'he trobat amb una criatura prou ximpleta com per creure una cosa així. Si bé avui el món de pagès pot estar relativament allunyant del context urbà hi ha un munt de recursos de tota mena, documentals, pel·lícules, llibres ben il·lustrats, on s'explica l'origen dels aliments i molts altres coses de la natura.

A més a més, la gran majoria d'infants del present surten força a prendre la fresca, excursions, colònies, segones residències... Els infants que són de zones de pagès, tot i que ara la pagesia ja no és el que havia estat, evidentment saben un munt de coses que fan referència a la vida a les grans ciutats i veure passar un cotxe per la carretera ja no és motiu de curiositat com quan jo tenia set o vuit anys. Incidir en la suposada ignorància pagesa, motiu d'acudits del temps dels meus avis, avui seria de mal gust, però fotre's de l'urbanita, petit o gran, encara toca.

Els tòpics continuen funcionant, com es pot comprovar en aquest cartell actual que publicita unes jornades que poden ser molt interessants, no diré que no. Un altre tema és si l'agricultura i la ramaderia que els nostres infants tenen ocasió de contemplar i viure és la real. La realitat és, de fet, un sector primari altament industrialitzat i no la mitja dotzena de gallinetes felices, galls d'indi fatxendes i conillets simpàtics que veuen i potser toquen en moltes cases de colònies actuals. Els infants nostrats, àdhuc els adults, no suportaríem una visió realista de moltes coses, entre les quals, els escorxadors.

Amb gent gran vaig fer, fa anys, una visita a Guissona. Ens van comentar que l'escorxador no l'ensenyen a les visites, que fins i tot al personal que no hi treballa li fa angúnia entrar-hi i que, en ocasions, algú no habituat s'hi havia marejat. El tema del rebuig a coses com ara els toros fets espectacle palesa aquella frase contundent que el personatge interpretat per Clark Gable pronuncia a The Misfits, quan recorda les matances de cavalls d'altres temps i la noia li demana que no mati l'euga i el seu poltre: Quan menys es mata, més dolent sembla. Això també val per a les persones, per desgràcia.

No sóc vegetariana ni crec que m'hi torni però sí que penso que els animals per al consum humà mereixen una vida digna i una mort ràpida. Abans tot es veia amb més naturalitat. El meu pare explicava que, de petit, a pagès, va plorar molt quan la seva mare va sacrificar un cabrit al qual havia agafat afecte. Per tal de consolar-lo la seva mare li volia explicar que Déu Nostre Senyor ja volia que fos així. Aquestes explicacions, però, avui es troben molt  lluny de la comprensió infantil, al menys en la nostra societat occidental i més aviat urbana.

Això de les creences dels nostres infants ignorants a l'entorn de la procedència dels ous, la llet, la carn o el que sigui són recurrents, he escoltat aquests comentaris a gent de moltes generacions, cosa ben curiosa. El cas és que de molts productes actuals no en sabem la procedència, roba, sabates, medicaments, productes dietètics diversos. cremes de cosmètica... Però aquestes ignoràncies són generalitzades i semblen no inquietar. Sobre la llet, ara sembla que fins i tot la podrem tornar a comprar directament, acabada de munyir, tot i que això resultarà difícil per a molts de nosaltres, la veritat, i la comoditat acabarà per fer-nos recórrer al bric tradicional a no ser que amb la permissivitat d'aquesta venda ens tornin a instal·lar vaqueries reals al barri, cosa que veig impossible, ara per ara.

Cartells com aquest mostren poc respecte pels infants però encara mostren menys respecte pels mestres i l'escola els quals fa anys i panys que expliquen d'on venen les coses i com es fan i desfan. Quan escolto bestieses sobre el que es fa o no fa a l'escola elemental i demandes, de vegades exitoses, sobre el que s'hi hauria de fer, em pregunto què pensa la gent, en general que s'ensenya o no ensenya a escola. Per altra banda, molts pares i mares d'avui també expliquen coses a les seves criatures, de vegades potser contes xinesos i tot, que ja sabem que la cuna del hombre la mecen con cuentos.

Un altre tema és el tracte humanitzat i absurd que es dóna avui als animals de companyia, sobretot gossos i gats, que han passat a ser mascotes. Molts d'aquests animalons tenen una vida absurda, envejable, gens lliure, però. Se'ls controla la natalitat i quan estan malaltons tenen accés a quelcom que per a molts humans, ara i aquí, encara és un miratge, una eutanàsia amable i definitiva. Sobre aquest tema s'hauria d'encetar un debat seriós però als qui són mascoteros no se'ls poden posar objeccions, s'enfaden. Fa un temps algú va gosar escriure que tenir un gos en un pis sense pati ni terrat era una mena de maltractament i es va aixecar molta polseguera.

Una relació difícil, avui, és la que tenim amb el vi. Fa anys era habitual portar escoles a visitar caves i cellers, a Can Codorniu fins i tot els obsequiaven amb unes ampolletes per a la família però avui amb el tema del consum d'alcohol i coses així potser obririen un expedient als mestres, no ho sé. Tot i que m'imagino que a les zones de producció vinícola no es veu pas de la mateixa manera, és clar. Moltes coses s'han complicat i d'altres s'han simplificat excessivament, tot canvia.

Al bric el que és del bric, a la vaca el que és de la vaca, a l'escola, el que és de l'escola i a la publicitat, una mica més d'imaginació. I per a la resta, seny, però això del seny va escàs i és un valor molt manipulable.