Fa temps recordo que alguna persona em va comentar que votaria Trias com alcalde de Barcelona ja que segurament posaria ordre a tema dels ciclistes, tal i com havia assegurat el candidat. Però no va ser així, potser per impotència. Els socialistes, que tants anys havien manat a la ciutat, i que en els darrers temps havien aplegat moltes crítiques i alguns escàndols van retirar-se, més aviat enretirar-se, ja que al capdavall han tornat a entrar d'alguna manera, cosa ben surrealista, si s'hi pensa a fons.
El tema del desgavell ciclista no fa res més que augmentar, com que les bicicletes no porten matrícula els seus usuaris compte amb una immunitat efectiva i persistent. Com que n'hi ha tants, és evident que molta gent fa el que ha de fer, és clar, però el campi qui pugui, agreujat per patinets i tota mena d'estris rodants amb els quals t'ensopegues, és escandalós. El pitjor és que al volt de la qüestió hi ha un gran dogmatisme militant i posicions enceses que no admeten matisos.
Dues dones conegudes, Muriel Casals i la poeta Josefina Peraire van morir a causa d'un accident provocat per bicicletes però ni tan sols això va fer que el tema es replantegés en profunditat i sense tòpics. Més d'un et diu que va ser culpa d'elles, fa poc sembla que hi va haver una discussió molt desagradable al twitter sobre l'accident de Casals, per cert, fins al punt que una militant de les dues rodes va haver, fins i tot, de demanar excuses, excuses de mal pagador, que deia el meu avi.
Moltes vegades, pel matí, vaig a peu per Barcelona i passo per moltes zones de vianants on tan sols entren cotxes per carregar i descarregar o netejar, aquests cotxes i camions són molt prudents. Però en canvi, per aquestes mateixes zones de la ciutat els ciclistes van que volen i els has d'anar esquivant, són una mena de plaga. Te'ls trobes per damunt de les voreres, amples o estretes, si no t'apartes et xiulen o t'escridassen o et passen fregant. El pitjor de tot plegat és que percebo que augmenta una certa inevitable violència per totes bandes.
Fa algun temps estava esperant per entrar al Teatre Romea i vaig ser testimoni de com un grup de gent es van aplegar amenaçadorament al volt d'una noia que pedalejava per damunt de la vorera, la noia va aconseguir fugir a tota velocitat, espantada.
Fa pocs dies, a l'hora de la sortida de les escoles, un munt de gent amb criatures travessàvem el Paral·lel quan un ciclista arrauxat, a tota pastilla, cosa freqüent, ens va esquivar de forma perillosa. La majoria de la gent es va posar a escridassar-lo i un home vell, sense pensar, va fins i tot tocar la bicicleta, empipat. El xicot va tenir por de perdre l'equilibri, va aturar el vehicle, va baixar i es va dirigir al pobre avi amb la mà alçada, disposat a pegar-li. Tota la gent, que érem molts, ens vam posar a cridar i envoltar-los i aleshores el noi es va espantar de veritat, devia pensar que el linxaríem. Va acabar per demanar excuses i perdó a tothom, dient-nos, encara, però, que ell hauria pogut caure i que no se'ls havia de tocar.
Són dues de les moltes anècdotes que he viscut a l'entorn de ciclistes incívics, que són molts. He de dir que n'hi ha d'altres que s'aturen sempre en els semàfors o que, fins i tot, si veuen que t'han passat massa a prop, et demanen excuses, però la meva percepció fa que cregui que són minoria. En tot cas, la darrera víctima de tots els incivismes és el vianant, que ja no té espai propi i no pot badar ni un moment ja que s'han dibuixat carrils bici a llocs surrealistes, a més a més moltes vegades es transita en dues direccions i si bades, sovint t'escridassen sense manies.
El problema no són les bicis, ni els cotxes, ni les motos, ni el que sigui, sinó la gent, que és com és, som com som, i al capdavall moltes vegades paguen justos per pecadors, com sol passar. Evidentment, en tots aquests casos que explico no hem tingut la sort de veure cap guàrdia urbà o mosso a prop, per desgràcia. Tot està molt bé si es fa de forma ordenada i raonada però com que sembla que som un país de desgavell i campi qui pugui qualsevol dia en passarà una de grossa i tot plegat es complicarà molt més, em temo.
23 comentaris:
el problema son els que condueixen les bicis, i t'ho diu un que fa més de 60 anys que es mou de sempre en bicicleta per Sabadell, però respectant els semàfors, no anat per 'l'acera' ni contra direcció, no fa tant que hi ha carril bici, i de sempre s'ha anat en bicicleta, pero els d'ara són incapaços de respectar un semàfor en vermell o un STOP, És un problema d'educació viària. Ah! i per cert, abans les bicis duien una matrícula que proporcionaba l'ajuntament, i pot ser que encara existeixi, atès algun d'aquests cotxets incontrolats sense necessitat de permis de conduïr (aquesta és una altra historia) veig que la porten.
salut
Jo ara... tota la vida que: em "carda gràcia" la paraula bicicleta.
Gairebé des que tinc, si n'he tingut mai, una mica d'allò que els castellans, -i ho dic així, perquè no en sé de dir-ho en català-; "uso de razón". Això va passar molt tard. Lo de l'ús de raó hehe.
El meu pare era pèrit industrial. Format a la Plaça Urquinaona. Encara hi ha la... però potser és nova: Escola Politècnica. Havia ell, mon pare, presumit, com per altra banda fèia i faria la gent de la edat que practicava, (jo), em sembla que relativament poc més endavant, una mena de entre que xuleria i vanaglòria per anar en cotxe; per tant per nosaltres, que ens ho estudiàvem poc això de l'energia perquè estàvem molt ben acostumats; i, les grans caminades, (caminades per necessitat les he fetes a partir dels trenta anys, i ja volia una bicicleta, ja... però quan la vaig tenir me la vaig revendre).Passava doncs que fins i tot, a la meva persona, més o menys influenciada per l'entorn, diria que és molt més ben considerat el anar a peu.
Però a lo que anàvem (principalment jo). Quan he vist la paraula bicicleta ja he rigut. Quan he vist que es parlava també de política (i societat, que per això he vingut, i ara feia temps que no, a aquest espai de la Júlia C.C.) he pensat en en Xavier Bonastre, dels Deports de TV3. Tant vell com la Imma Pedemonte, de Granollers, un dia la vaig veure! Jo anava al dentista del RACC. Ai en Xavier Bonastre... -Bonastre també em "carda gràcia", per cert, com des que més ho menys he superat l'addicció a la "coca" em carda gràcia (i em deixo les cometes) la paraula Pollastre (per lo de liar-se aquí un pollastre (hehe i mai més ben dit), o l'expressió que vindria a ser "Quin lío!" i que és "Quin Pollastre!". però era l'Arcadi Alibés, que per cert presumeix, o ho feia fins ha no sé quin dia de que si no l'enviaven el dia de la final a ell a Canaletes el Barça no guanyava el títol (en joc).
Un dia feien una mena de trobada de ciclistes... és que s'ha de veure! (estigueu atents a l'APM) em sembla que anaven per vora un passeig marítim i un cotxe o una moto, en marxa, amb la càmara enfocava l'Arcadi (amb aquelles ulleres) i un micro a una mà... el païo li va fer preguntes (on the roll) és a dir en marxa (i equilibri) a una dona que també com l'Arcadi anava en bicicleta.
S'anava veient com adelantaven cotxes aparcats i de repent la càmera segueix endavant, l'Arcadi segueix enraonant i la dona gran i grassa que cau anant en bicicleta i surt de plano.
Estic fent certs i considerables esforços per no riure gaire més del que ja se m'escapa a quí a la biblioteca del Campus Universitari de Manresa on hi ha gent que també tenen examens, però no "tant se'ls en carda!"
Ben cordialment, Joanna Salvans Arola. Estudiant (novament) de Humanitats a la UOC
Certament, el problema és la gent. L'espai públic és per compartir-lo, no per apropiar-se'l. Això és aplicable a altres fenòmens: els cotxes s'aturen i aparquen on volen, les motos apareixen per qualsevol lloc, els vianants creuen pel mig de la calçada i a la vorera passen per qualsevol lloc menys per la seva dreta. Hi ha fenòmens que són de falta de consciència i de civisme, però d'altres són de manca de control municipal. Si se sancionessin degudament aquests actes d'incivisme, la gent s'hi miraria més. Però som una societat massa tova.
Trias. Jamás haría algo en contra de lo que el pueblo llamaría "impopular", porque no le rentaría en votos.
Les bicicletes no porten matrícula : Correcto 1967/68/69.. 25 pesetas anuales . Se habían de ir a buscar al Pabellón de la Prensa (antiguo local de la G.U. en Montjuïc, al lado de lo que eran los Guardamuebles Salat) Yo siempre los adquiría allí, porque sino se me agenciaban la bici que usaba para ir al trabajo. Se colocaban con un filferro en la horquilla de la bici, en lugar visible.
Dues dones conegudes, Muriel Casals i la poeta Josefina Peraire van morir.. : En Urgencias Clínic entran en Trauma un mínimo de tres lesionados graves al día. Hay cuatro hospitales de referencia (Clinic, V d´Hebrón, Del Mar y Bellvitche) sólo hay que hacer números.
El problema no són les bicis, ni els cotxes, ni les motos, ni el que sigui, sinó la gent... El problema es que hay leyes, muchas leyes y no se hacen cumplir. Menos leyes y más rigidez. Si el ir por la acera es punible, pues que se aplique sólo una vez...y de seguro no habrá una segunda.
PD: Es exigible un seguro obligatorio para todo pedalista. Sin seguro no se puede circular. O atodo riesgo o sólo a terceros, pero un seguro. Lo que no es de recibo es que los accidentes vayan a parar al fondo común subsidiario (dinero que aportamos todos), porque los ciclistas no tengan un seguro al día
Que cadascú fa el que li dóna la gana, està comprovat, ho dius bé. I que ciclistes i guitarristes es foten de la policia municipal, també. Ara cada dia he de trucar la policia m. per uns perdulaires que s'instal·len: dues bicicletes, gos, guitarra, venda de dibuixos de paper, tendal fet amb jerseis, al primer parterre tocant el que se'n diu 'emblemàtic' espai del Balcó del Mediterrani, gairebé sota de Roger de Llúria. La música és com si fos dins de casa.
El mal és que sóc jo sola, a protestar, no més gent, com tu dius, que ja m'agradaria. Tenim una ciutat de merda, degenerada i gens acurada. Sembla que a tothom li vagi bé acampar i insolentar-se, i t'esbronquen si protestes de sorolls i brutícia... Em sento desvalguda, desprotegida, sola, vella i els que haurien de vetllar no ho fan.
Que tinguis un bon dia, Júlia, que se'ns gira calor.
Francesc, és així, però el problema és que cada dia hi ha més gent fent de tot i no es volen prendre mides dràstiques, com ara multes, per no perdre vots ni 'simpaties', amb els gossos passa el mateix.
Salvans, contenta de veure't per aquí
La gent, Eric, és com és i hi ha de tot, però s'ha de sancionar i controlar, altrament tambe passen desapercebuts aquells que fan les coses com cal. El civisme no s'educa tan sols amb discursos escolars i bonismes eteris.
Miquel, digo lo mismo que antes, la gente es como es y siempre habrá de todo, son los gobiernos quienes han de hacer cumplir las leyes aunque a veces los problemas también son las leyes y su interpretación. Mira como se espabilan con las multas de aparcamiento cuando han de 'fer calaix'...
Olga, és com t'ho dius, el soroll és un altre tema, molta gent no protesta per por, per no tenir problemes ni buscar-se maldecaps, per no passar per fatxa, per retrògrad, per 'vell', que avui sembla quelcom que no es pot ni dir... podria fer extensiu això a moltes coses, com aquestes vagues corporatives que tan sols perjudiquen gent més pobra que la que fa la vaga, a tercers, vaja. Per altra banda, ja en casos més greus, de robatoris o així, sabem que entren per una porta i surten per l'altra, tinc algun ex-alumne mosso d'esquadra i me n'ha explicat de molts colors. No anem bé, hi ha una crisi d'autoritat generalitzada ja que això de l'atuoritat està mal vist, des de l'escola fins al govern.
Resisitirem.
Una abraçada i ens quedarem als nostre raconets entre llibres, dibuixos i música.
LO PITJOR,ES QUE CIRCULEN "COM REIS DEL MANBO",L'ALTRE DIA,UN PARELL,VAN PARAR TOT UN CARRIL A EL PSG.MARAGALL I ES VAN ACARA, DE MOLT MALA MANERA,AMB EL CONDUCTOR DEL TURISME QUE ELS HI HAVIA TOCAT EL "CLAXON".MARXAVAN AGAFATS DE LES ESPATLLES I EN VELOCITAT "PASEO"...PER ADOBARI CADIRES¡¡¡.
Tens raó Júlia i també els teus visitant que estan d'acord amb les teves queixes. A Badalona es va més tranquil, per raons òbvies, però ja fa temps que hi ha massa bicis pel carrer i, tan si venen per davant com per darrere, fan sentir amenaçat al vianant. I el vianant ja comença a tenir anys i, legítimament, vol l'acera per ell sense tenir la sensació que aquell munt de ferralla muntat per algun mal educat, li caurà al damunt i, com a mínim, li petarà els ossos.
En Francesc té molta raó. Jo no tinc res en contra de la bici però la nostra seguretat quan sortim al carrer ha d'estar garantida. Cal posar ordre i l'ha de posar l'autoritat però som órfes i una frase com la que acabo de dir, treta de context, semblaria una feixistada i, com hi ha Déu, que no ho és.
Oliva, de casos com el que expliques n'he vist uns quants, el mateix quan vas per la vorera i el ciclista del darrera et va 'tocant el timbre' o dient improperis per tal que t'apartis.
Glòria, és que no voler posar ordre en moltes coses sí que fa que proliferin els feixismes, en el fons a Badalona va sortir aquell alcalde per això de què segons qui mana no vol o no pot 'posar ordre',`pero no sé si se n'adonen. El bonisme i el deixar fer porta a què molta gent demani solucions de tipus dictatorial, en molts casos.
El que sí sembla és que els vianants i encara més si som 'grandetes' som els darrers de la cua. Com volen que anem tots en bici? No saben que molta gent de les nostres quintes no va tenir ocasió de tenir bici ni d'aprendre a anar-hi?
El pitjor és que com els han estat dient 'guapos' des de fa temps,com diu Oliva, semblen els reis del mambo i pensen que ho són.
Com usuari -crec bastant responsable - de la bicicleta per Barcelona des de fa més de 20 anys, sempre he trobat a faltar el control de la guàrdia urbana per minimitzar les situacions que generen perill. La bicicleta és un vehicle que pot fer molt de mal a la gent que va a peu i per això les sancions als imprudents i temeraris haurien de ser contundents. D'aquelles que traguessin les ganes de tornar-hi. No sé a què s'està esperant.
Hay conceptos que me asustan. Comceptes que em donen por.
Frases como " semblaria una feixistada" por decir lo que uno piensa dentro de la legalidad y de lo que aquí se denomina "sentido común", "seny".
Lo que no está bien, está mal. No hay grises de por medio. Y donde se ha de poner cordura, y en su caso multas, no es de faixisme, es de recibo.
Nadie tiene porque pelearse con el vecino cuando a quien incumbe llevar la normativa para la tranquilidad y el buen entendimiento corresponde al Ay untamiento. Que ellos elaboren, lleven, dicten y promulguen sus dictámenes, que el pueblo llano sabrá como cumplir las ordenanzas. Y cuando no se cumplan para mal del vecindario, que se castiguen. No hay más...y eso no es feixisme, eso es URBANIDAD.
Salut
La millor campanya a l'ex-alcalde de Badalona li va el el seu antecessor socialista. En Jordi García, sempre amb la direcció assistida i el comandament a poca distància de la FAES. En Jordi García era i és una espasa visitant els bars dels barris quan cau la tarda i s'instal·la la nit. Així va saber fer-se seus els obrers i, també empresaris pseudoesquerranosos, desenganyats del PSOE.En Jordi García, quan va pel carrer, si veu que algú el mira s'hi acosta i li ofereix la mà...el seu antecessor, que tenia bona anomenada per auster i molt honest, era també antipàtic o fat. Va presentar a Poveda en un recital al Teatre Zorrilla, al bell de Badalona i no va dir ni una paraula en català i ell és català. Li devia fer falta una FAES.
He volgut dir "en el bell mig". Sorry.
Ramon, l'actitud de tants incívics fa que s'oblidi que molta gent és responsable i va amb compte, però l'excés actual i la por de posar mesures de control serioses fa que es visqui amb la sensació de desgavell, al menys a Barcelona.
Sí, Miquel, però avui hi ha por 'institucional' però també 'popular' en donar suport a mides de control o fins i tot en plantejar que coses com la vaga s'han de replantejar i sovint no són 'd'esquerra' sinó corporatives. El passat autoritari encara no ha estat superar però no controlar ni sancionar porta molts problemes i, sí, també, a la llarga, a fer pensar a la gent que precisament les solucions'feixistes' són les úniques possibles.
Gloria, la veritable història de molts ajuntaments i els seus alcaldes i seguicis, en aquests darrers anys, encara està per escriure a fons, em temo.
Fa por caminar per Barcelona amb tants estris (bicicleta, patinets, cotxets,...) que transiten per les zones de vianants. A més, has d'anar vigilant on poses els peus per no trepitjar una cagarada de gos. Tot suma. Visc en una ciutat més petita i passa una mica el mateix que descrius però amb menys intensitat. Els incívics, maleducats i egocèntrics creixen sense aturador.
Consol, tot suma, efectivament. Barcelona m'agrada i m'agrada viure-hi però certament aquest excés dels darrers temps ja fa angúnia i, a més a més, s'ha estès a gairebé tots els barris.
Publica un comentari a l'entrada