Les comparacions sempre són odioses i absurdes i admeto que en aquest cas es poden agafar amb pinces, però a la situació actual li trobo certs paral·lelismes amb el tema dels manters.
Els manters són il·legals però potser no són il·legítims. Les autoritats diverses t'avisen de què no els compris res, però en el fons molts pensem que tothom té dret a guanyar-se la vida i ens preguntem quin sistema és aquest que no els permet establir-se en alguna mena de mercat fix ciutadà.
Les autoritats els toleren i els encalcen a la vegada. En ocasions els requisen el material però els tornem a trobar en un altre lloc, amb nou material. Les autoritats passen la patata calenta a la gent, insistint en què el tema és il·legal i que amb la teva irresponsabilitat consumista fas el que no hauries de fer.
En ocasions hi ha hagut algun enfrontament entre autoritats i manters però, en general, les relacions són desconfiades però pacífiques i es practica l'esport del gat i la rata. Hi ha manters que no volen maldecaps i que fins i tot ja estan bé així, fent una mica de calaix i prou i sense buscar-se problemes, però n'hi ha que són més lluitadors i tenen ganes d'arranjar el tema d'una vegada per totes.
Sabem que els manters, un dia o un altre, acabaran per ser legals i per estar sindicats, ja n'hi ha alguns que es veu que ho estan i tot. Al capdavall els manters són els supervivents de moltes batalles i malgrat que vinguin de llocs diferents els uneix la necessitat de sobreviure amb dignitat.
El rerefons del problema dels manters és que algú fa negoci amb ells, no sabem qui, és clar. Tampoc no acabem de saber qui paga el material a l'engròs que ells distribueixen a la menuda. Els manters tenen el problema d'una certa manca de lideratge seriosa i eficaç i potser parlen llengües diferents i no s'entenen del tot però al capdavall tenen o haurien de tenir un objectiu comú.
He tingut un somni, els manters comptaven amb una xarxa pròpia de centres comercials, legals i alternatius a la vegada, després d'esforços diversos. De tota manera, no em faig il·lusions, els centres comercials dels manters legals seran com els actuals, si fa no fa, tot i que potser l'experiència els farà més competitius i econòmics.
És possible, fins i tot, que els manters propietaris del futur no siguin justos ni tolerants amb els nous manters, no hi ha res pitjor que demanar a qui va demanar o servir qui va servir, segons deien els grans del passat. Però com que per imaginar que no quedi vull pensar que acolliran amb respecte i sense problemes tots els qui vinguin fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa...
Els manters i les manteres, de tota manera, són homes i dones com la resta, ni millors ni pitjors. Si més endavant mitifiquen la seva història i la seva lluita per tal de constatar que són una meravella des de temps difícils i ancestrals faran un flac favor a la comunitat universal, em temo.
De moment, malgrat les advertències de l'autoritat competent, sempre que puc els compro alguna cosa. També tinc cert temor sobre el fet de què potser parlar i escriure sobre el problema dels manters evita que es parli a fons sobre el problema dels banquers, per exemple. O de molts altres.
4 comentaris:
En sóc client ocasional, i per cert, algun dels manters ha fet fortuna i té negocis a BCN.
És clar, Francesc, quan les solucions col·lectives semblen difícils cal buscar-se la vida de forma individual i aquí ja compta el tarannà negociant de cadascú. És la 'síndrome Cambó', en podríem trobar molts exemples.
Soc asiduo.
Mi proveedor habitual de libros (Urgell/ Manso), tiene prevista una entrada en Tot.
Jo també penso que tothom s'ha de guanyar la vida i no m'oposo als manters. Em sembla injust que se'ls castigui i, de vegades, com he pogut veure, hagin de marxar corrents perdent pel camí part de la seva mercaderia. La mare dels ous està en qui els ven el gènere. Creieu que la policia no ho sap?. Jo no m'ho crec. Però ara ja entraríem en el món de les màfies i prefereixo no tocar-lo.
Publica un comentari a l'entrada