Ishiguro em sembla un gran autor i el que he llegit d'ell sempre m'ha agradat. No té una producció excessiva. No he llegit encara el seu darrer llibre. Ha tingut la sort de comptar amb dues adaptacions magnífiques, en el cinema: El que queda del dia i No em deixis mai, dos exemples excel·lents de cop es pot conservar l'esperit d'un bon llibre sense necessitat de reinventar-lo.
Dit això i afegint que la seva obra em sembla superior a la d'altres Nobels literaris, els criteris de concessió d'aquests premis, com els de tots els premis, són atzarosos i obeeixen a interessos que no podem copsar del tot. Ja em pensava que ara tocaria un home, quan els premis es donen a molts homes seguits no generen protestes però quan les dones es repeteixen no fa el mateix efecte, o així m'ho sembla.
Com que li van donar a Munro sembla que Atwood ho té pelut. Aquí li van donar a Cela i Delibes, pel meu gust, és molt superior, pel que fa al conjunt d'una obra. I és que crec que el Nobel es dóna o s'hauria de donar al conjunt d'una obra. Aquí ja he escrit i reivindicat dones diverses, oblidades. També hi ha molts homes oblidats. De fet el Nobel té més dones en llista que el nostre estrany Premi d'Honor.
Les llengües majoritàries també ho tenen millor que les petitones, fins i tot ho trobo natural i ho puc entendre. L'escriptora Olga Xirinacs havia insistit sovint en la necessitat d'una política cultural coherent, amb traduccions a diferents llengües, generoses, exigents i que no es limitin a les capelletes de cada temporada. Però som com som i més aviat hem anat enrere, en aquest tema.
Em pensava que aquest escriptor era més jove, deuen ser els trets orientals, que jovenegen més que no pas els nostres. En tot cas, més enllà de l'origen familiar de l'escriptor, els llibres d'Ishiguro, tot i la seva temàtica diversa, són absolutament britànics. M'agradaria saber més anglès per a poder-los llegir en directe. Ara tindrem tema literari per comentar, cosa que amb el festival de Sitges i algunes altres informacions culturals farà que ens puguem distreure una mica, més enllà del tema polític central d'aquesta llarga temporada.
Pel que fa a premis, més controvertits són els Nobel de la pau, alguns dels quals fan plorar. De la resta en puc dir poca cosa ja que no hi entenc però sé que també hi ha hagut protestes, encara més avui, quan poques troballes en el camp de la ciència o de la medicina pertanyen a un geni solitari.
Pel que fa a premis, més controvertits són els Nobel de la pau, alguns dels quals fan plorar. De la resta en puc dir poca cosa ja que no hi entenc però sé que també hi ha hagut protestes, encara més avui, quan poques troballes en el camp de la ciència o de la medicina pertanyen a un geni solitari.
En el fons aquests premis són una mica com allò de la Miss Univers, sol ser maca però n'hi ha unes quantes com ella, fins i tot al carrer de casa.
8 comentaris:
Almenys enguany es conegut, Nobel per el llunyà orient, encara que em sembla recordar que ISHIGURO viu a la Gran Bretaña des de fa temps.
D'acord. Sempre crec en el factor subjectiu. Procuraré llegir Ishiguro perquè les adaptacions al cinema, i especialment, No me dejes nunca em semblen excel·lents.
Cada any vesso una llàgrima virtual per Philip Roth que es va fent vell i vell sense obtenir l'anhelat guardó.
Celebro que, de moment, no crec que li caigui a Murakami que em sembla molt fluix.
Penso que hi ha Nobels ben donats i d'altres que no s'expliquen. A darrere sempre hi han interessos per mi desconeguts però si m'agraden suficientment els guanyadors ja en tinc prou.
No he leído nada de él ¡¡¡
Ostras.
Acepto recomendación de una obra que crean valga la pena .
Salut
Francesc, de fet és anglès, fins i tot de nacionalitat, va anar a Anglaterra de molt petitet i ja s'hi va quedar. I el seu estil és ben anglès.
Glòria, jo al Murakami no el puc veure, hauria votat per Atwood, a més a més podien aprofitar ara que han fet la sèrie, he, he. Tot i que aquest xicot escriu molt bé, tot s'ha de dir.
Miquel, però potser has vist al cinema 'Lo que queda del día', estava molt bé i és el seu llibre més conegut, el de la peli que menciona la Glòria també és molt maco i molt trist, per cert.
OK.
Oido barra ¡¡¡ a llegir doncs ¡¡
Gracies
salut
Miquel, de tota manera és una autor desconcertant pel que fa a la temàtica i cada llibre és molt diferent dels altres, per això 's'ha d'anar llegint'
Publica un comentari a l'entrada