Em va sorprendre agradablement que el dia 27 de novembre el google evoqués el Dia del Mestre. Això de les festes patronals ha anat molt de baixa però en temps més devots eren aquestes unes celebracions molt lluïdes. El Dia del Mestre se celebra en molts indrets, sobretot d'Hispanoamèrica, però, com en tantes altres coses més greus, la humanitat no s'ha posat d'acord en la data, sembla que existeix una recomanació de l'ONU sobre declarar Dia Mundial del mestre -i de la mestra- el 5 d'octubre però després cada terra fa sa guerra.
Aquí (a Espanya) es va triar el 27 de novembre en honor de Sant Josep de Calassanç, un senyor amb una vida llarga i interessant, fundador dels Escolapis. Cal valorar el seu esforç en una època en la qual l'educació arribava a quatre gats de bona casa. La història dels Escolapis és llarga i complexa, avui i des de fa alguns anys representen un sector molt innovador en el camp de la pedagogia, sovint han estat dels primers, pel que fa a l'escola concertada, en entomar reformes i metodologies actualitzades.
L'escola de la Ronda, que tant va rebre durant la Setmana Tràgica, ha complert ja els dos-cents anys, tot un mèrit. Han estat sempre considerats menys elitistes que, per exemple, els jesuïtes, però això és relatiu i matisable, tothom canvia. Des de fa molts anys l'ensenyament és mixt, com a gairebé totes les escoles religioses, amb l'excepció d'algunes més raretes.
Avui el Dia del Mestre hispànic no és festa per als professionals. Quan jo era jove, durant anys, ho va ser i era un dia molt esperat, car una cosa molt interessant a la vida, quan treballes, es poder fer festa quan la resta de la gent no en fa. En els anys setanta i principis dels vuitanta es van obrir moltes escoles noves i van venir mestres joves de tot arreu. Érem un munt de jovenalla emprenedora i les programacions i els costums permetien molta llibertat d'organització, no com ara, quan tot està encotillat i per damunt del sector hi ha un munt de pensadors i legisladors disposats a ficar cullerada en el que sigui. Les mancances materials i l'excés d'alumnes per aula s'arranjaven amb l'entusiasme i les ganes de gresca que té la gent jove i en edat de festejar.
La nit abans del Dia del Mestre hi havia el costum de sortir. A Barcelona l'oci es concentrava per les tasques del volt de l'església de la Mercè, s'acostumava a anar a sopar i a allargar la nit a d'altres locals de l'època, una època daurada de la Barcelona juerguista. Bevíem sangria i menjàvem patates braves i rèiem molt. Aquelles nits pedagògiques van contribuir a consolidar moltes parelles professionals de fet. Els casats joves també sortíem, sense marits ni esposes, això sí, que de tant en tant convé tenir llibertat d'acció.
Un munt de mestres diversos coincidíem a llocs com ara el Portalón i d'altres. Ens deixaven cantar a cor què vols, en general, ho admeto, el repertori era en castellà, hi havia molts mestres castellans aleshores i la immersió encara era un somni. Normalment la cosa anava des de l'uno de enero, dos de febrero, tres de marzo cuatro de abril a allò tan poc pedagògic de el niño que tiene Asunción, passant per Des de Santurce a Bilbao i la Virgen de Guadalupe cuando va por la ribera... També es cantava alguna grolleria pujada de to, que no reproduiré, no vull que algú em digui el que em deien a casa en alguna ocasió, sembla mentida que siguis mestra. Que Sant Josep de Calassanç no m'ho tingui en compte...
Després s'anava a ballar, o a llocs agosarats com ara la Bodega Bohemia, Barcelona de noche, El Molino, Villa Rosa i d'altres. Barcelona era una festa i encara ho deu ser pels joves, és clar. L'endemà el podíem dedicar a fer aquestes gestions que s'han de fer en dia laborable encara que treballis, a la família i els amics o a passejar i mirar aparadors. Les Fires Nadalenques no eren tan precoces com ara, cada dia les munten abans, el mateix pel que fa a les llumetes dels carrers, al final ja les deixaran d'un any per l'altre, em temo.
Tot ha canviat, com és natural, l'escola, les celebracions, els patronatges i les gresques. Tenim una tendència molt humana a pensar que els joves d'aleshores ens ho passàvem millor que no pas els d'ara, això ja ho deien els meus avis i els avis de l'època romana. Aquest pensament ajuda a millorar la nostra autoestima tardorenca, de jubilats i jubilades resistents i, de tant en tant, una miqueta nostàlgics.
2 comentaris:
Jo tambè m'en vaig assabentar pel Google, li vaig preguntar al meu net si a l'escola els hi havien comentat. La resposta va ser concloent: No! es celebra el dia del Cyber tuesday o l'altre, el de no comprar res.
Jo crec que, al menys per Cataluya, ha desaparegut. Ara que faci això del siber tuesdei ho trobo molt gros. Amb el jalogÜin ja en tenim prou.
Publica un comentari a l'entrada