ELS INFANTS DE LA COVA I LES COVES MEDIÀTIQUES

Afortunadament, car en ocasions hi ha històries que acaben bé, el rescat d'aquests nois de Tailàndia s'ha finalitzat amb èxit, gràcies als molts esforços realitzats. Bé del tot, no, hi ha hagut un mort, un xicot de l'edat del meu fill, de l'equip de rescat. I cal veure com evolucionarà la salut de tots ells, encara.

Seguir l'evolució de les informacions en els diaris i les televisions mostra les servituds mediàtiques. De les primeres planes s'ha passat a les planes interiors dels diaris. Amb el temps, llevat dels seus protagonistes directes, oblidarem gairebé aquests fets, un record més en el nostre imaginari. Alguns apunts biogràfics sobre els nois atrapats a la cova mostren tota la complexitat d'un país com Tailàndia.

Aquests dies ens hem acostat una mica més a aquelles terres, de forma una mica esbiaixada i amb la inevitable dosi de tafaneria sentimental. Els nostres problemes amb els refugiats són poca cosa comparada amb els que pateixen per aquells verals. Tailàndia ha hagut d'acollir, de grat o per força, molta gent, darrerament refugiats birmans. Les històries d'alguns dels nois rescatats evidencien aquest problema, que ve de lluny. Tailàndia ha esdevingut des de fa temps una zona d'una relativa estabilitat envoltada de problemes de gruix.

Una estabilitat relativa i una economia en alça, en la qual hi ha tingut un pes excessiu el tema del turisme sexual  amb infants pel mig, molt més difícils d'alliberar que no pas els de la cova. Molts europeus respectables anaven a fer per allà tot allò que no farien a casa. Encara més, en ocasions ho explicaven sense massa prejudicis. Maria Mercè Roca va escriure fa alguns anys un llibre en el qual entomava el tema, el vam llegir en un club de lectura i recordo com la gent se sentia molt incòmoda i no entenia que l'escriptora hagués escrit allò o li haguessin publicat, hi ha coses que existeixen però millor que no se'n parli gaire, vaja. 

Evidentment, al mateix país hi havia persones a qui no agradava que es fes popular a causa d'aquesta activitat la qual, però, va arribar a ser gairebé imprescindible per a la subsistència. Al capdavall, no ens enganyem, aquí  no fa pas tantes dècades que la prostitució infantil i adolescent existia de forma evident a llocs com el Barri Xino. Tailàndia ha fomentat de forma intel·ligent un turisme més cultural, com que la gent viatja tant i ja sembla que no sap on anar a fer fotografies, Tailàndia ha esdevingut un destí a l'abast de les classes mitjanetes. El tema del turisme sexual practicat per persones aparentment inofensives aflorava, una mica de passada, en alguna pel·lícula com l'excel·lent Au coeur du mensonge, pel meu gust una de les millors de Chabrol.

Fa anys la meva mare es va trobar la d'una meva amiga, després de l'estiu. Els meus pares tan sols van poder fer alguns viatgets de grans, rutes en autocar, sobretot per Espanya i s'ho passaven d'allo més bé. Hemos estado en Palencia, va explicar la mama a la de la meva amiga, contenta i orgullosa. Oh, nosotros hemos estado en Tailàndia, li va dir l'altra, amb més aspiracions. Això dels viatges va a modes, com tot. Hi ha anys en els quals molta gent et diu que ha estat a Praga, d'altres en els quals les persones amb possibles ha anat a donar un volt per Nova York o per Petra.

Els éssers humans som capaços d'oblidar o voler ignorar les tragèdies a gran escala però també de moure'ns de forma estranyament empàtica i solidària en casos com el dels nens de la cova. Els mitjans de comunicació aprofiten la nostra humana badoqueria i exploten aquests temes, no sempre amb prou ètica i responsabilitat. Els infants venen més que els adults, en els temes tràgics i complexos, pel que fa al periodisme divulgatiu. 

A Radio Days podíem comprovar el gran seguiment radiofònic que tenia el rescat d'una nena que havia caigut en un pou, malauradament aquella història, probablement real, va acabar malament. D'unes tragèdies se'n parla molt i d'altres no tant, va com va. Sobre països com Tailàndia en sabem ben poc, fins i tot la gent que hi ha viatjat, en general i amb poques excepcions, no crec que passés un test sobre la situació real del país, història, govern, ètnies i tot això.

Que les històries acabin bé dóna una certa esperança. Aquests adolescents aviat seran homes, algun d'ells potser futbolista d'una certa categoria, qui sap. Possiblement, tant de bo sigui així, veuran com el seu país, tan complicat, tira endavant. O bé alguns d'ells se n'aniran a treballar a l'estranger. Un dels nois, orfe i amb una història molt trista, feia d'intèrpret amb els rescatadors estrangers, a causa de la seva difícil  trajectòria vital i de la seva intel·ligència pràctica parla un munt d'idiomes.

La vida és molt diferent per a uns i per uns altres. Abans, si les coses t'anaven bé havies de donar gràcies a Déu i si t'anaven malament, mira, era la voluntat de Déu i t'havies de conformar. Ara tot és més terrenal i això ens ha tornat més lliures i responsables, tot i que, per desgràcia, sovint no podem fer gaire cosa davant del caos, de l'atzar o de la tragèdia. En el passat no tan remot la gent sabia el que passava a tocar de casa o al poble del costat. Ara sabem amb tot detall el que passa a Tailàndia, el que passa i allò que ens volen explicar, ep. Contemplar els informatius nostrats cansa, al capdavall tinc la impressió de què perdem moltes estones mirant-nos el melic i especulant sobre aspectes impossibles d'esbrinar a fons, com això de la trobada entre Torra i Sánchez, per exemple, ratafia inclosa.